Ara, quan ha tornat al seu lloc de treball com a funcionari de l’administració autonòmica, ha recopilat alguns dels discursos que va pronunciar en un llibre, Botiflers!, que ha publicat Balandra edicions i que resumeix el que va ser una legislatura marcada per la corrupció. Blanco assegura estar orgullós del seu treball al parlament i que ho tornaria a fer, “tot i el desgast personal que va suposar”. Però, “què hauríem d’haver fet? Com podíem deixar passar un cas de corrupció o una injustícia?”, es pregunta. La millor satisfacció, sentir la gent quan el para i li dóna les gràcies pel treball fet. El millor resum: aquest llibre.
Toni Martínez / València
– Per què el títol, Botiflers?
Perquè defineix perfectament el que ha sigut la política del PP. Han sigut traïdors al poble valencià, han arruïnat la nostra economia, han desestructurat la nostra societat, han fet que perderen el nostre poder polític i econòmic, han atacat la nostra cultura, han menyspreat la nostra llengua… Per això crec que és la millor definició: antivalencians, és a dir botiflers. La seua política ha traït els interessos del poble.
– Què pensa quan veu polítics com ara Rafael Blasco entrant a la presó?
– Jo espere que passe amb més polítics. En el llibre hi ha un parell de discursos sobre la corrupció. A la legislatura vaig parlar de moltíssims casos de corrupció, de la Fórmula Uno, de Nóos, de Calatrava… pero em va quedar una espineta clavada, i va ser Rus. Espere que ell també vaja a la presó.
– Un cas de corrupció que va destapar Esquerra Unida
Jo coneixia les gravacions que sustenten la denúncia que va presentar Rosa Pérez, la diputada provincial d’EU, des de juny del 2014, però no podíem dir res perquè estava sota secret de sumari i no volíem perjudicar la investigació. Al mes de maig es van començar a saber coses. Al llarg d’eixe temps hi hagueren sessions a les Corts on Rus feia gestos des del seu escó, inclús declaracions dient que als lladres calia tallar-los la mà. I jo sabia tot el que hi havia. Com eixia comptant bitllets, parlant de portar els iaios a les residències per a folrar-se, com repartir-se comissions il·legals…
– Quina va ser la diferència entre el mandat de Camps i el de Fabra
Evidentment el lideratge, Camps el va tindre dins del seu partit i Fabra, en canvi, era una persona que estava nomenada a dit des de Génova. En segon lloc, crec que les intencions de Fabra, segurament perquè no arribava a eixe punt de bogeria política de Camps, era desmarcar-se, però d’una manera poc clara i poc valenta. Ell va començar la seua legislatura dient: “estos son mis principios, los principios del Partido Popular, los principios de Francisco Camps”. A poc a poc va canviant el discurs, però mai va tindre la valentia de depurar amb el passat i assumir el que va passar. Com li vaig dir a un dels discursos que apareix al llibre, el seu epitafi estaria escrit, en castellà i diria: “quiso, pero no pudo” o “pudo, pero no supo”. Jo crec que és un president fracassat en tot els sentits.
– Al discurs de Botiflers, apareix l’Ignacio més indignat, no?
Sí, a més és un discurs absolutament improvisat. Sabia el que havia de dir. Era una comissió de pressupostos, li tocava parlar al meu company Lluís Torró, però varen decidir que ho fera jo, però sense participar perquè ens semblava que estàvem en una situació d’anormalitat democràtica i havíem de manifestar el nostre rebuig. He d’agrair que la presidenta de la Comissió fóra Cristina Moreno (PSPV), perquè si haguera sigut qualsevol diputat del PP m’haguera tallat als pocs segons. Sincerament reconec que vaig dir coses molt fortes; al PP li vaig dir gentola, cova de lladres, pesta del País Valencià, botiflers, partit podrit de corrupció… però en les mateixes circumstàncies ho tornaria a fer.
– Quin va ser el pitjor moment a la legislatura?
El dia que feren el debat últim de la llei de supressió de RTVV. A les portes de les Corts vaig veure una càmera que estava gravant perquè continuaven treballant, i mentre ho feia, plorava. En eixe moment veus com afecten les decisions que es prenen al Parlament.
– Pareix que RTVV va assolir tot el protagonisme al final de la legislatura, tot i que cal recordar que els dependents o els immigrants varen patir molt, per citar dos casos…
Jo portava els temes de RTVV i de determinades qüestions que apareixen al llibre com la justícia, la funció pública, l’economia, hisenda, fiscalitat… Però per descomptat que es queden fora qüestions socials, sanitàries, educatives i medioambientals que són molt importants i que portaven altres companys. També és cert que el tancament de RTVV va trencar el discurs triomfalista del PP i la cohesió dins dels sector socials on es recolzava.
Nou govern i situació d’Esquerra Unida
– No sé si preguntar-li pel nou govern…
-Cap problema, jo et done la meua opinió lliurement.
– Creu que la Conselleria de Transparència és una herència de la tasca d’EU?
No només de nosaltres, però sí principalment d’Esquerra Unida. En eixe sentit, he de dir que trobe a faltar que es practique una política més decidida de fiscalització de la tasca dels consellers anteriors. Jo vaig defensar la necessitat d’una comissió de la dignitat per a conèixer com s’havien gestionat els diners dels valencians en 20 anys i trobe a faltar això.
– Vol dir que hi ha una mena de llei de punt i final?
Jo no diré això, però encara hui es diu per part del Consell que s’està valorant personar-se en el cas Valmor. No ho entenc, no sóc capaç de comprendre-ho, no sé si és perquè afecta persones molt importants de la política i l’economia… A més, els partits que formen ara el Consell ja varen demanar la personació de la Generalitat quan estaven a l’oposició. Trobe a faltar que s’estrenya més l’accelerador, no és una qüestió de revenja sinó de justícia i de democràcia. Necessitem conèixer la nostra història per tal de no repetir-la.
– Per cert, a qui votarà el proper 20-D?
A Alberto Garzón.
– I al País Valencià?
M’agradaria poder votar una confluència d’esquerres on participara EUPV junt amb Compromís, Podemos i altres moviments socials que comparteixen la lluita contra les polítiques retalladores i recentralitzadores que està practicant el PP com abans ho va fer el PSOE.
– Com veu la situació actual d’Esquerra Unida?
Difícil. Ems hem quedat fora de les Corts i correm el perill de quedar-nos fora del nostre temps històric si no es reacciona amb un replantejament estratègic que ha d’incloure necessariament una renovació de la direcció i de les formes de treballar políticament. No és prou que la gent reconega la coherència, ha de veure’ns també útils i decisius per a canviar les coses.
