Desa Bataller / Alzira
-Per què El retorn de Macbeth?
-El fet d’atrevir-se a fer una seqüela del drama més fosc del famós dramaturg anglès és una animalada que només es pot fer des de fora de la cultura anglesa; cap britànic s’atreviria a fer-ho, perquè per a ells seria una irreverència.
-Aleshores, estem parlant d’una seqüela del Macbeth de Shakespeare?
-Sí, clar. Seqüela i, al mateix temps, preqüela, perquè té els dos components. És una relectura, podríem dir. Comence molt abans que comença el Macbeth de Shakespeare, el reexplique i acabe molt després de quan acaba el Macbeth de Shakespeare. S’engloba tot, seqüela i preqüela.
-A mi m’agradaria molt que arribaren a tindre la novel·la, de fet, una de les coses que s’està estudiant és veure si podem traduir-la a l’anglés. Pensen que és un tema que podria interessar força dins la cultura anglosaxona. Però què pensaran ells? És difícil, perquè la seua visió de Macbeth és diferent a la que tinguem nosaltres. A més, que siga jo, un ʹtio de Balaguerʹ, que no sé anglés, el qui haja fet la continuació de Macbeth… havia de ser així necessàriament. És a dir, per a la gent de cultura anglosaxona en general, el Macbeth és una cosa tan sagrada, tan sacralitzada… els fa tanta por que ningú s’atreveix. Havia de ser alguna persona de fora de la cultura anglesa la que ho fera.
Aquesta segona part havia de vindre de fora, per una banda, per eixa visió que tenen ells tan sacralitzada de Macbeth i de Shakespeare i, per una altra, també, pel tema de la llengua. És a dir, per a qualsevol escriptor anglés que escriga una continuació de Macbeth sap, necessàriament, que acabaran comparant la seua llengua amb la de Shakespeare, i d’entrada, ho té tot perdut. Jo tinc l’avantatge d’escriure en català, per tant, ningú compararà la meua llengua amb la de Shakespeare.
-La visió que tenen ells de Macbeth és la d’un rei malvat, no és així?
Eixa és una de les coses que també té la novel·la com a curiositat, com a cosa d’actualitat. De fet, des del nacionalisme escocès s’està reivindicant la figura de Macbeth. La reconstrucció històrica actual diu que Macbeth va ser un bon rei. A Shakespeare li va interessar la figura de Macbeth per fer el paradigma de la perversitat, amb l’agreujant que la perversitat era escocesa. Ara, els escocesos estan fent tota una revisió de la figura de Macbeth amb clau històrica i diuen que no era tan dolent com el va retratar Shakespeare. Aquesta novel·la va en la mateixa direcció.
-Aleshores, pren més força una traducció a l’anglés…
-Jo ja he dit que la seua traducció a l’anglés té un valor afegit i fa que aquest llibre puga ser exportable.
-Quan fas de periodista no pots fer d’escriptor i quan fas d’escriptor no pots fer de periodista. El periodisme és molt absorbent, et deixa molt poc temps, però en aquest moment estic treballant com a freelance, vaig pel meu compte, i llavors puc mantenir, més o menys, aquesta dualitat.
-Quina és la situació actual de la literatura catalana?
-La situació és bona. Hi ha bons autors que produeixen bon llibres. Un altre tema és la situació de la literatura en general i de la indústria editorial. Aquesta es troba immersa en una crisi molt forta, amb moltes incerteses, com el tema del llibre digital. Jo crec que la literatura catalana està en un bon moment, ara bé, el sector del llibre en general, pense que està en un moment delicat, complicat i d’incertesa.
-Com creu que sortirà de la crisi la literatura?
-No ho sé, no sé si sortirà o no, és farà el possible… (somriu). Jo crec que es vendrà menys, es publicarà menys, es guanyarà menys; això d’entrada. D’ací deu o quinze anys parlarem de tot el que ens trobarem després que haja passat aquest procés. Però jo crec que el llibre digital i el tema de la pirateria canviaran moltes coses.
-Per què es va presentar al Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira?
-És un premi important dins el circuit de premis en llengua catalana o valenciana, és un premi que té prestigi. Aleshores, vaig optar per provar a Alzira i ho vaig encertar a la primera.
-Es troba treballant en una nova novel·la?
-No, ara mateix no. Estic esperant a veure si em visiten les muses.
