Guillem Alsina (PSPV) fa tres anys i dos mesos que és alcalde de Vinaròs (el Maestrat). Fent balanç d’aquesta legislatura afirma que, «sembla tota una vida, perquè ha estat una legislatura molt intensa, hem patit inundacions i una pandèmia, per la qual cosa hem estat treballant en situacions excepcionals». La gravetat de la ferida ocasionada per la COVID-19 ha estat, per a ell i el seu equip de govern, la de major densitat en el seu càrrec al capdavant del govern local. «Cal tenir molta responsabilitat quan tens cura del teu poble, ha estat una feina molt intensa, això sí; cap a la gent de Serveis Socials, la Policia Local i el funcionariat de Vinaròs només tinc paraules d’agraïment», concreta. Alsina trasllada la seua memòria personal dels últims anys. A l’horitzó es pot perfilar una aposta del seu partit per la continuïtat al capdavant de l’Ajuntament. Quan li pregunto si contempla presentar-se com opció per encapçalar novament els socialistes a les pròximes eleccions, somriu i es torna transparent: «En principi, sí».
L’etapa de pandèmia ha estat el més dur?
Cal assenyalar que l’octubre del 2018 vam tenir un rècord de pluges i grans inundacions. Per sort, posteriorment, tot es va resoldre positivament. Les grans desfetes climàtiques es poden veure i s’hi poden aportar recursos i solucions. Però, un bitxo invisible… era un imprevist que va desconcertar tothom. Des de l’Ajuntament vam implementar totes les mesures del govern espanyol i les recomanacions de Generalitat Valenciana.
I, com tants milers de persones, estàveu pendents de les xifres.
Sí, i tant. Respecte a l’àrea sanitària i l’Hospital Comarcal de Vinaròs, per exemple, la manca de material va ser molt xocant. Vam cedir tot el material del qual disposàvem i vam contactar amb empreses de la comarca i del sud de Catalunya per tal d’aconseguir-lo. Infinitament agraït a tota la gent que en aquells difícils moments ens va donar suport.
A l’inici de l’època més dura de la pandèmia tot semblava un poc caòtic.
Van ser moments de bogeria. Cal dir que, gràcies també a la famosa ruta de la seda que es va obrir amb les negociacions de Ximo Puig, es va poder obtenir material de la Xina. Al principi, però, es va patir més que menys. Finalment, vam comptar amb l’equipament que era necessari. Vam respondre d’una manera adequada.
Parlant de l’Hospital Comarcal de Vinaròs, en els últims temps s’ha convertit en un dels cavalls de batalla per part de l’oposició.
Per part de l’oposició, no. Per part del PP.
Han alertat, però, de dificultats en les llistes d’espera, i de manca de personal a les àrees de psiquiatria o dermatologia, per esmentar-ne algunes. Des de l’Ajuntament, com ho veieu?
L’Hospital Comarcal ha canviat molt des que està Ximo Puig a la Generalitat Valenciana en relació amb quan estava el PP. Recordem les primeres mesures adoptades, com ara el copagament dels medicaments, els medicaments gratuïts o el tractament contra l’Hepatitis C. En l’àmbit d’equipaments van canviar-se tots els llits del centre sanitari comarcal, que eren prou antics, es va recuperar la gratuïtat de la televisió i es va invertir en un nou TAC. És cert que les poblacions perifèriques tenim una problemàtica concreta, es creen places, però els professionals, quan troben una oportunitat, tornen a les seues ciutats. S’està buscant la fórmula per incentivar que es queden, però resulta complex. Encara estem lluitant per aconseguir-ho. S’ha fet un pla de xoc i esperem que tinga efecte. En aquest tema estic, però, totalment en contra de l’opinió del PP de Vinaròs. Es pot comprovar perfectament la diferència de gestió i recursos des que està Ximo Puig en la presidència.
Quina ha estat l’evolució de l’Ajuntament de Vinaròs des de l’inici de la legislatura? En quines millores vos centraríeu?
Principalment i absoluta, en el tema de la recaptació d’ajudes i subvencions, tant respecte als Fons Europeu com de l’Estat o de la Generalitat Valenciana. És impressionant la quantitat de milions als quals hem optat, que s’estan gestionant en matèria de subvencions actualment, o que s’està a l’espera de rebre resolucions. Pensem que les ajudes dels Fons europeus FEDER de l’EDUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat) donaran molt bon resultat. Les corresponents a l’Agenda Urbana per al 2030 seran, finalment, un molt bon full de ruta que deixarem per a Vinaròs, tant si nosaltres estem a la pròxima legislatura, que espero que sí, com si entra un nou equip de govern. Apostem per un Vinaròs que pot reeixir, més innovador, verd i sostenible, com indica la Unió Europea. En parlar amb altres alcaldes comproves que som un referent.
Aquesta transformació del Vinaròs del futur, s’ha iniciat amb algun projecte? Quin?
Sobretot la passarel·la del riu Cérvol, que compta amb tot el projecte executat i els termes administratius que pertoquen, tot i que ara esperem resposta de Madrid respecte a l’ocupació de domini públic. Tots els permisos a les sectorials estan recollits, però falte els de Costes. De moment, no hem obtingut resposta. Hem demanat ajuda amb fons europeus per a rehabilitar el Pavelló Poliesportiu, amb una quantitat econòmica superior als tres milions d’euros, i ara sol·licitarem les ajudes per tal de remodelar dos vials principals de la ciutat, l’Avinguda de la Llibertat i la del País Valencià. Altres projectes se situen a la ciutat esportiva, amb les pistes de voleibol. M’agradaria destacar també el pla destinat al Centre Social que, emplaçat a l’Hort dels Escrivans, servirà per a ressituar tota l’àrea de Serveis Socials i diferents entitats, un projecte molt engrescador que compta també amb més de tres milions d’euros. S’està treballant per buscar totes les ajudes possibles.
Nosaltres teníem clar que Castelló de la Plana, amb Amparo Marco al capdavant de l’Ajuntament, era un espill. És un referent quant a aconseguir ajudes europees. Hem intentat replicar el que és l’oficina de recaptació de fons europeus de Castelló de la Plana a Vinaròs.
Quins serien els projectes que personalment li agradaria aconseguir per a Vinaròs?
A banda dels ja mencionats, és cert que comptem amb grans deficiències històriques, com ara la piscina i l’auditori.
Aconseguir una piscina i un nou auditori per a Vinaròs seria el súmmum?
És un deute que es té en Vinaròs. Quant a l’auditori, no és admissible tenir l’Ayguals de Izco com a únic referent en una població com la nostra. Tot i això, hem readaptat als preus actuals amb els mateixos arquitectes el macroprojecte que es va dissenyar en el seu moment. Volem dur-lo a terme. Respecte a la piscina, va ser anul·lada en una decisió política per part del PP que, encara actualment, costa d’entendre. L’auditori també va rebre tots els entrebancs possibles per part del PP. Són dos projectes que, si tot hagués anat com cal, no sé si ja estarien en marxa, però estarien iniciats. Són infraestructures culturals i esportives indispensables per a una població com la nostra.
Un altre espai que s’ha utilitzat en l’àmbit cultural ha estat la plaça de bous, que ha acollit el Festival Vinaròs Arts Escèniques.
Sí, la proposta va nàixer durant la pandèmia, es va apostar per ell i ha donat molt bon resultat. L’espai ha estat destacat per totes les companyies que han passat aquest estiu per Vinaròs.
En la balança personal i política, pesa més comprovar com els projectes marcats en el full de ruta tiren endavant, oi?
Sí, és cansat, però immensament gratificant.
Cal tocar a moltes portes?
Sí, hi ha projectes que necessiten l’última llum verda des de Madrid. Crec, però, que malauradament, tal com s’apropen les eleccions, caldrà trucar a més portes encara, perquè tots els municipis voldran la seua quota. Toques a moltes portes, sí, i en diferents administracions.
Respecte a la consecució de l’edificació del col·legi Jaume I, imagino que la satisfacció és molt gran.
Sí, de fet, les meues filles han format part de l’alumnat que estava ubicat als barracons. Ara han estrenat el nou col·legi. Cal recalcar l’interès del professorat pel que ha gaudit l’alumnat del Jaume I mentre han estat als barracons, tant per part de la direcció com per part dels mestres i monitors. Han sigut fantàstics. Els pares i mares estem molt agraïts.
Mirant ja cap a les pròximes eleccions, ha decidit si encapçalarà novament la candidatura del PSPV?
Estem intentant potenciar tot l’equip i reforçar-lo en una llista potent. Una vegada ho aconseguim, buscarem una persona que puga encapçalar-lo.
En principi, però, serà vostè.
En principi, sí. Estem tirant endavant projectes molt engrescadors i estic motivat.
És una feina que, si es fa a gust i lluites, els projectes surten endavant. Això sí, m’agradaria gaudir d’una legislatura més tranquil·la, sense pandèmies.
Durant aquesta legislatura va tindre lloc un incident que va trencar la relació amb Totes i Tots Som Vinaròs.
El que em sap greu de tot aquest procés ha sigut la sortida de la política d’Hugo Romero. Teníem molt bon enteniment i és una persona molt eficaç. Amb els nous regidors de l’agrupació també hi ha una bona entente. Hem de ser capaços d’evitar repetir situacions com aquestes. De tota manera, crec que es va ficar més pa que formatge.
Amb qui establiria pactes de govern si arribés el moment?
Tenim bones relacions amb tots els partits, així que les possibilitats de pacte en clau política estarien obertes amb els diferents partits, a excepció del PP. Els populars han creuat la línia vermella. Han passat de la política al pla personal, cosa que, en perspectiva, resulta una dinàmica de funcionament del partit.
Així, aniria a sopar amb tothom que conforma el consistori vinarossenc?
Bé, si en som 21, aniria a sopar amb 20 d’ells. Amb l’altre, el 21, no. Com abans mencionava, hi ha línies que, en política, mai no s’han de creuar.
