Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
A punt de fer cinquanta anys i sempre lluint un barret al cap com a homenatge al seu avi, José Vicente Fernández Costa va arribar a l’alcaldia del seu poble el 2019 després que la dreta hi governara de manera ininterrompuda des de la represa democràtica. Com tants altres pobles del Baix Segura, Daia Nova té moltes singularitats: té l’únic alcalde de Compromís en aquesta comarca castellanoparlant i de tradició conservadora. Sis mesos després que Compromís obtinguera la majoria absoluta i l’accés a l’alcaldia, el partit més votat a les eleccions espanyoles va ser Vox. Parlem amb l’alcalde de Daia Vella, podador de professió, sobre aquestes peculiaritats i sobre moltes altres coses.
-Des de quan es dedica vostè a la política?
-Des de fa relativament poc. Jo no era regidor i no vaig tindre vincle amb cap partit fins fa tres anys. El 2019 vam presentar candidatura a les eleccions municipals i vam ser elegits amb majoria absoluta.
-Com va ser aquell procés? Vostè es dedica a la cura de palmeres.
-Sí, soc podador en altura. Hi havia una disconformitat amb la gestió econòmica de l’administració municipal i el 2019 vam eixir elegits amb majoria absoluta, un partit com Compromís al si d’una comarca on històricament el vot ha sigut conservador. La disconformitat i les ganes de canvi eren evidents.
-Es va ajudar molt de les xarxes socials per a fer campanya…
-Sí. Abans de dedicar-me a l’activitat política vaig tindre influència en les xarxes socials per distintes disconformitats que els veïns em feien arribar i que jo reflectia en xarxes amb escrits molt extensos, calia molestar-se a llegir-los. I la gent ho feia. Va tindre molta acceptació aquella etapa meua com a activista en xarxes. He de dir que des que soc alcalde no entre en les xarxes, les de l’Ajuntament les porta una empresa externa i les meues personals les porta una persona de confiança. Per una senzilla raó: tot just entrar com a alcalde vaig rebre amenaces de mort per xarxes per part de perfils falsos, tot i que qui m’amenaçava estava clar que em coneixia. Evidentment, ja em van dir que l’alcalde havia de tindre xarxes socials, i tenien raó. Però no vull suportar impertinències i per això no les gestione. Cal dir que vaig passar d’activista a alcalde, mai no vaig ser regidor abans ni tampoc m’havia presentat en llistes abans del 2019.
-Quins eren els problemes que més denunciaven els veïns en aquell moment?
-Tot va començar amb l’adjudicació fosca de les instal·lacions esportives sense que hagueren eixit a licitació. Hi va haver problemes amb un equip de futbol que patrocinàvem la meua empresa i una altra local, Frutas Marco. Un dia, sense previ avís, els xics es van trobar amb una persona que els impedia entrar a les instal·lacions per a entrenar. Em vaig voler assabentar del que ocorria i vaig saber que les instal·lacions havien passat a mans privades sense cap licitació ni procés ordinari previ. Hi havia un enuig monumental per part dels xics que jugaven al futbol. Aleshores va començar tot. Però hi havia molts altres problemes. Per exemple, el deute financer: teníem un índex d’endeutament del 316,56% sobre un pressupost, en aquell moment, de 680.000 euros, que venia prorrogat des del 2016. El deute financer era de 4 milions d’euros en termes absoluts.
-Com és possible que un municipi tan petit s’endeutara tant?
-Molt senzill: en aquell moment els pressupostos municipals es basaven en un creixement urbanístic desmesurat i sense cap criteri. L’entitat local no era l’única responsable d’aquest Pla d’Ordenació Urbana: la Conselleria i la Confederació Hidrogràfica del Segura havien de donar la seua aprovació i hui encara no ha arribat. Aquest objectiu de desenvolupament urbanístic feia crear pressupostos superiors a més d’un milió d’euros que després no es reflectien en ingressos, però sí en despeses. Això vol dir que en pocs anys, amb una diferència d’uns 600.000 o 700.000 euros, complint amb les despeses però no amb els ingressos, ens van portar al deute financer que arrossega el municipi de Daia Vella. Això vol dir que no podem fer despesa en contractació o en inversió. Alhora, estem intervinguts pel Ministeri d’Hisenda. Alguns volen que en diguem tutelació en comptes d’intervenció, però és una intervenció en tota regla difícilment assumible per municipis petits. Això implica, per exemple, que els impostos municipals estiguen al màxim del que permet la llei. Això es tradueix, per exemple, que l’impost de transmissions en aquest municipi està amb l’impost màxim que marca la llei, i que hui heretar una casa a la Daia Vella pot ser més car que comprar-la. Heretar en aquest poble és un problema. Això va portar al desànim i els veïns van votar per una altra opció de gestió. I en això estem.
-El deute s’ha reduït?
-Sí, el deute financer s’ha reduït en mig milió d’euros. Ara mateix el municipi té un deute financer de 2,7 milions: és l’únic que deu la Daia Vella, a més de 12.000 euros que hem de pagar a l’SGAE perquè els nostres antecessors mai no els van pagar, i vam negociar un preu de pagament que al final ha sigut més barat del que ens demanaven. Daia Vella només deu això. Alhora, hem pagat 200.000 euros d’una sentència judicial per un Pla d’Ordenació Urbana, 300.000 euros en Operacions Pendents d’Aplicar al Pressupost –bàsicament, això són factures a proveïdors sense pagar o factures que no estaven reflectides al Pressupost, o siga que també es treballava sobre pressupostos erronis o falsos… També hi ha 40.000 euros que devem a Daia Nova per la mancomunitat dels serveis socials, 40.000 a Iberdrola… Però hui podem dir que Daia Vella només deu 2,7 milions d’euros. I res més. Podem estar tranquils: els nostres comptes no són senzills, estan intervinguts, però estan clars. I tot això amb una DANA pel mig i amb la pandèmia. Per fer-nos a la idea de les nostres dificultats, la intervenció d’Hisenda no ens permetia donar les ajudes directes del pressupost municipal. Durant la DANA no ho vam poder fer, i amb la COVID vaig haver de lluitar perquè fora Conselleria qui assumira el dèficit dels municipis endeutats. Els nostres informes de solvència financera són desfavorables i és per això que no ens permeten donar ajudes directes del nostre pressupost. Finalment, Conselleria va assumir aquell desfasament i vam poder donar ajudes directes durant el COVID, però amb la DANA no ho vam poder fer.
-De què viu el poble, econòmicament? Quina és la principal activitat?
-La fortalesa econòmica del poble és eminentment agrícola, però també tenim molta afluència del turisme residencial. Som 707 habitants empadronats, però en estiu la població es pot arribar a triplicar. Són dues fonts d’ingressos molt importants. Tenim, també, tres grans empreses industrials: Patatas Beltrán, el major exportador de creïlles d’Europa; les begudes Ceresa, el major exportador de cervesa alemanya de la Comunitat Valenciana, i tenim autos Gersan, el major importador de vehicles d’alta gamma de tot el Baix Segura. També és molt important el comerç de restauració: tenim dos restaurants, un saló de bodes, així com també el petit comerç local, la fira de Nadal, etc.
-La despoblació és un problema en aquest poble?
-No, al contrari: hem crescut en població. El principal hàndicap és el turisme residencial i el fet que hi haja tantes persones que venen a passar els seus últims dies a Daia Vella. Això vol dir que no tenim gent jove amb edat de treballar, tampoc tenim xiquets, i un poble sense xiquets es mor. L’edat poblacional és un problema. En un pregó de festes vaig convidar els octogenaris, octogenàries, nonagenaris i nonagenàries del poble. De 700 habitants en van eixir 138. És un percentatge molt alt. També, més del 75% de la població del poble són majors de 65 anys. Això es deu, sobretot, al nostre problema financer: no podem fer despesa en inversió i no podem oferir a les constructores, per exemple, vivenda social. És molt complicat: qui ve a construir a Daia Vella? Promotors d’habitatge car, que estan molt bé, i rebem població d’alt nivell adquisitiu, però no estem creant arrelament poblacional amb famílies joves que hi puguen tindre fills. Aquest és el principal problema.
-Hi ha algun projecte, en aquest sentit?
-Tant de bo, però la intervenció del Ministeri d’Hisenda i el deute financer ens impedeix oferir a promotors terrenys per a construir vivenda social. Els promotors només volen construir on més guanyen, i amb el preu del sòl i dels impostos a Daia Vella és difícil oferir-hi un al·licient. No podem fer despesa per a invertir i, per tant, no podem oferir-ho. És un objectiu a llarg termini que si continuem nosaltres governant el complirem, però no enganyem ningú: la magnitud del deute financer a la Daia Vella ens obliga a treballar molts anys per a entrar en uns índexs d’endeutament que ens permeten fer aquest tipus de maniobra. No direm als veïns que en dos anys farem vivenda social perquè no seria cert. I en quatre anys tampoc. La pròxima legislatura no podrà ser. És matemàticament impossible.
-Pel que fa al seu partit, va ser vostè qui es va acostar a Compromís o Compromís es va acostar a vostè?
-M’hi vaig apropar jo. Havia tingut ofertes d’altres partits des del 2015, quan es va fer una candidatura a Daia Vella sense que jo hi anara a dins. Va ser aleshores quan em vaig apropar a Compromís. Va ser casualitat: en un sopar d’antics companys d’estudis ens vam intercanviar telèfons i xarxes socials, i una publicació d’una antiga companya em va portar a conèixer Compromís. Vaig contactar amb ells, però he de dir que jo vaig ser nomenat alcalde de Daia Vella sense militar al partit: ho vaig començar a fer després. Mai no em van exigir la militància, i he de dir que Compromís no em marca directrius de partit. Em donen tota l’ajuda que necessite, però no em marquen directrius. Els qui millor coneixem les necessitats dels municipis som els que vivim ací.
-Es va aproximar més a la part de l’antic Bloc o a Iniciativa?
-Em vaig apropar més a Iniciativa per qüestions de proximitat. Potser soc més discordant amb la part del Bloc, però els entenc perfectament. Quan em parlen del sentiment nacionalista, recorde que ací hi ha Daia Nova i Daia Vella. I jo, que soc de la segona, sempre dic que soc de «Daia Bona». El que vull dir és que tots tenim un sentiment nacionalista del nostre poble, de la nostra cultura, del nostre arrelament o de la nostra llengua. Crec que és del tot normal. I aquesta va ser una de les coses que em va agradar de Compromís: la diversitat i la capacitat d’arribar a acords. Tots hi tenim cabuda, no pot ser d’una altra manera. El que jo dic no ha de ser necessàriament el més correcte. El punt intermedi és el que ens fa superar objectius. Jo no soc valencianoparlant, però soc un ferm defensor de la cultura valenciana. Alhora, a mi em sap mal no saber parlar l’anglès o no entendre’l suficientment bé. La meua iaia deia que aprendre no ocupa espai. Per tant, no entenc que es polititze la llengua o la cultura valencianes. Em molesta. I per això, potser, cada vegada entenc més els grups o la gent com la que integra el Bloc, perquè quan et trobes una politització d’allò que és normal entens que hi ha gent que s’ha de defensar. Clar que sí.
-La llei de plurilingüisme ha tingut un cert rebuig al Baix Segura, sobretot a Oriola. Això s’ha vist en aquest municipi, tot i que no hi haja escoles?
-Els xiquets d’aquest poble solen anar a les escoles de Daia Nova, Sant Fulgenci o Rojals. I sí, hi ha polèmica a la comarca amb aquesta llei, però crec que tot deriva de la politització d’un problema inexistent. Oriola és una de les ciutats amb un dels equips de govern més crítics amb la llei de plurilingüisme, però jo els recordaria que tenen dues pedanies, la Campaneta i Molins, que evidencien un arrelament de cultura valenciana a la ciutat des de sempre.
-La llei se li ha girat en contra, pel fet de ser membre de Compromís?
-No. Soc un ferm defensor de la cultura en general, i del valencià també. I de l’anglès!, perquè recordem que la major part de la població d’aquest municipi és de parla anglesa. És cert que algunes coses s’intenten polititzar, i la cultura és un d’aquests temes. A mi, de fet, m’han arribat a dir pancatalanista, que no sé ben bé què vol dir. Pensa que no soc massa futboler, però tothom sap que si em sent identificat amb algun equip, aquest és el Reial Madrid. Al final, són coses normals de la política que em fan ganes de riure. Qui em coneix sap qui soc. Els seus intents contra mi no han servit de res.
-Hi ha una altra qüestió que afecta molt aquesta comarca, que és la sequera. L’esquerra té problemes de narrativa a l’hora de defensar qüestions com ara la del transvasament Tajo-Segura. Què en pensa?
-Aquest municipi és agrícola, hi predomina el sistema de reg tradicional, i entenem que el transvasament Tajo-Segura és primordial. Aquest és un dels temes que s’han polititzat de manera contraproduent. L’aigua és necessària perquè aquesta comarca continue viva. No podem menysprear, ni de bon tros, les dessaladores o la reutilització de l’aigua a través de depuradores, però el transvasament Tajo-Segura és una eina més, una eina imprescindible per a l’economia i per al món agrícola al Baix Segura. N’estic completament a favor.
-L’esquerra sol tindre problemes a l’hora de defensar un relat sobre aquesta qüestió, i ha acostumat a vincular els transvasaments amb el creixement urbanístic, discursos que evidentment en aquesta comarca no són convincents. Què en pensa?
-Caldria controlar el consum d’aigua, això és evident. Hem de tindre clares dues qüestions bàsiques: el consum d’aigua per part de la ciutadania i el consum per a regadiu. Vivim en una zona en què el turisme residencial també té cabuda, però jo sempre aposte per un creixement ordenat i sostenible amb el medi ambient. Això requereix de més control dels recursos hídrics, com ara els del transvasament Tajo-Segura. Però mai no pot faltar aigua per al medi de vida primari d’aquesta comarca, que és l’agricultura, o per al nostre producte estrella, la carxofa. Sense aigua no en podrem tindre. I aposte i defense el sistema de reg tradicional, perquè encara que semble que malbaratem l’aigua, aquest sistema a la comarca del Baix Segura possiblement és un dels que més aigua aprofita i estalvia. Des del riu, amb els assuts anem regant terres i les de baix, com les de Sant Fulgenci, són regades per aigües sobrants: els escorredors arrepleguen aquestes aigües de regadiu i les tornen a aprofitar en terres de més a baix. Per tant, és un sistema sostenible. Evidentment hi ha sistemes més moderns, però nosaltres no els necessitem perquè reaprofitem l’aigua bancal rere bancal. Per tant, estic a favor del transvasament Tajo-Segura, però també del control del creixement de l’urbanisme perquè siga sostenible.
-Parlava abans de l’oposició local. En aquest poble només hi ha dos partits amb representació al ple, Compromís, que governa; i Ciutadans, a l’oposició…
-Ara no és així. Només Compromís té representació a l’Ajuntament. Els membres de l’oposició han anat passant de Partit Popular a Ciutadans, primer; i ara cap al grup de no adscrits. Cap dels regidors de l’oposició milita en cap partit a hores d’ara.
-Els regidors de l’oposició, que van passar del PP a Ciutadans, s’espera que de cara a les pròximes eleccions municipals tornen novament al PP?
-Extraoficialment, a mi m’ha arribat que hi ha negociacions. Però tinc la impressió que cap partit està disposat a fitxar-los. I és comprensible: quan una persona incompleix les seues promeses, tal com s’ha fet en aquest poble, és normal que no tingues suport. Per tant, no crec que siga possible que passen novament al PP. Tampoc no em preocupa massa: l’únic que sé és que Compromís es presentarà amb una candidatura que, espere, la podrem millorar. Aquest equip de govern ho ha fet bé, ja n’hem parlat abans, però tot i així crec que podem millorar una pròxima candidatura amb la incorporació de noves persones i nous objectius.
-Com s’explica que a les eleccions estatals, celebrades pocs mesos després de les municipals, Vox fora el partit més votat en aquest poble després que Compromís guanyara l’alcaldia?
-Daia Vella ha sigut, tradicionalment, un municipi amb intenció de vot conservador. Degut al malestar de la població amb la gestió municipal vam ser nosaltres els elegits. Tot el món sabia que votava un partit progressista, i no hi havia res a amagar: tothom sap qui soc en aquest poble. A les eleccions municipals, en localitats com aquesta, se sol votar més la persona que el partit. La intenció de vot a les eleccions estatals és una altra, i la gent continua tenint una intenció de vot conservador. Crec que aquest és el motiu.
-Pensa que Vox podria mirar d’aprofitar aquesta força per construir una candidatura amb possibilitats per aconseguir l’alcaldia de Daia Vella, ara que els altres partits de dreta estan desfets al municipi?
-És possible. Però també sé que no tindran representació. A Daia Vella no crec que els partits d’extrema dreta o d’extrema esquerra obtinguen representació. Crec fermament en la cordura de la gent d’aquest poble, i no crec que mai siguen majoritaris. Jo aposte per un poble inclusiu al cent per cent. Vostè ha pogut veure les pancartes reivindicatives que hi ha, els bancs pintats amb els colors de l’arc de Sant Martí… La meua intenció és que aquest poble siga totalment accessible i inclusiu. I en un municipi amb vocació inclusiva, partits com Vox no hi tenen cabuda.
-Ser alcalde de Compromís en un poble del Baix Segura ha representant una estranyesa?
-Hi ha normalitat en les relacions, però se’m distingeix per ser l’únic alcalde de Compromís en una comarca conservadora i se’m distingeix, també, perquè sempre porte barret. És un homenatge al meu iaio, tinc una col·lecció d’uns cent barrets i per a mi és un orgull portar-lo. Els compre en un comerç local, en l’única tenda de barrets que ens queda al Baix Segura, Sombrererías Gavilán, a Oriola, que és on els comprava el meu avi. M’haureu de perdonar per fer publicitat…
-Per últim, en quin moment es troba Compromís al Baix Segura com a partit?
-Potser en el mateix moment que fa tres o cinc anys. Dimarts, el conseller Vicent Marzà va visitar a Torrevella uns centres d’acollida per a refugiats ucraïnesos. Del que es tracta, al final, és que la gent al Baix Segura sàpiga que els barracons han desaparegut gràcies al Botànic, que les ampliacions als centres educatius són gràcies al Botànic, que la xarxa llibres és gràcies al Botànic i que no s’han de deixar influenciar per qüestions merament educatives com ara les protestes contra la llei de plurilingüisme: del que es tracta és que els nostres fills aprenguen més, i ens hem de fixar en les millores que hui s’estan fent en educació i sanitat. Hi ha serveis que han de ser públics, no poden estar en mans privades. Educació i sanitat són dos serveis bàsics i dos drets bàsics de la ciutadania, i han d’estar en mans públiques. No poden ser el negoci de cap empresa.
