Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El sociòleg i politòleg alacantí Carlos Gómez Gil, present en diversos mitjans locals de comunicació com ara el diari Información, ha estat una de les veus més crítiques amb la denominada Ordenança de Convivència Cívica d’Alacant, aprovada a l’Ajuntament amb els vots de Partit Popular i Ciutadans i amb el suport de Vox. En parlem amb aquest professor universitari, especialista en polítiques de cooperació per al desenvolupament en la Universitat d’Alacant i persona compromesa amb la seua ciutat.
-La coneguda com a Ordenança de Convivència Cívica és molt similar a la que va aprovar Sonia Castedo durant el seu mandat (2008-2014). Vostè troba diferències entre l’ordenança actual i l’anterior?
-Des del punt de vista ideològic, és cert que ambdues ordenances comparteixen la visió comuna de la dreta per amagar, castigar i criminalitzar els pobres, els pidolaires, els transeünts i les dones prostituïdes. Per a la dreta castissa que tenim, els pobres són uns fracassats dels sistema als quals cal treure dels carrers i culpar-los de la seua pròpia misèria amb càstigs, perquè «molesten» amb la seua mera presència. En canvi, ambdues ordenances, políticament, tenen significats distints, atès que en aquests moments, aquesta ordenança vergonyant i criminalitzadora s’aplica per satisfer les demandes de l’extrema dreta de Vox a l’Ajuntament i comptar així amb el seu suport per aprovar el pressupost municipal. Tot això, a més a més, ha conduït el bipartit municipal de l’Ajuntament de PP i Cs a emprendre una tramitació i aprovació a esquenes del clam de les entitats socials que treballen amb la població vulnerable i a esquenes, també, dels especialistes que hem exigit repetidament la retirada d’aquest disbarat. Totes les entitats socials, fins i tot les de l’Església que atenen diàriament aquests col·lectius, estan en contra d’aquest disbarat d’ordenança, però el govern local s’ha negat a dialogar i a atendre cap de les centenars de demandes de modificació que s’han fet, cosa que dona idea del grau d’incomunicació d’aquest govern municipal reaccionari.
-De quina manera ha pogut influir Vox en l’elaboració de l’actual ordenança?
-És públic que Vox va exigir a l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), l’aprovació d’aquesta ordenança perquè comptara amb el seu suport en altres decisions municipals importants. Alhora, sectors ultradretans del mateix PP aplaudeixen aquesta ordenança com una manera de presentar-se davant els seus electors ultraconservadors. L’equip de govern del PP i Cs viuen en un context de feblesa perillosa, perquè s’han enfortit durant aquesta legislatura amb la ultradreta de Vox i amb altres sectors de la ciutat que han convertit l’Ajuntament en un bastió de la ultradreta, la intolerància i el disbarat continuat com mai abans no s’havia viscut durant l’etapa democràtica. El més greu és que tot això s’ha fet, a més, sense la més mínima mostra de diàleg i sense prendre en consideració el criteri fundat de les organitzacions i els experts que treballem qüestions com la de la pobresa des de fa anys. I tot això enmig de la major emergència social viscuda en la història recent per la pandèmia i quan, a més, es necessita reforçar eixe diàleg que el PP no deixa d’exigir al Govern espanyol mentre que, a Alacant, el mateix PP li’l nega a tothom, actuant com a autèntics dictadors locals.
-L’esquerra la denomina «ordenança de la vergonya». Segons vostè, quins són els aspectes més polèmics de l’ordenança?
-La política ha de ser un territori d’ètica, de valors morals que donen resposta als problemes que també tenen les persones més vulnerables en lloc d’amagar-les, multar-les o criminalitzar-les, tal com fa aquesta dreta extrema. Carregar durament contra problemes estructurals i contra conductes individuals d’una enorme complexitat que, amb freqüència, tenen una arrel social i un origen basat en la pobresa o l’exclusió, sense que l’Ajuntament d’Alacant assumesca les obligacions públiques que comporten aquests factors, demostra la hipocresia política de què històricament ha fet gala una dreta de senyorets, hereva del franquisme sociològic. Resulta una provocació tramitar la mateixa norma retirada fa uns anys, una norma repressiva, punitiva i que desprèn rebuig per tots els costats cap a les persones que estan al carrer i que hi acaben per motius molt distints i contraposats. Perquè el motiu, la vertadera finalitat d’aquesta lamentable ordenança municipal és purament i simple el fet de voler alimentar el programa publicitari ultradretà de Vox per a obtindre, a canvi, el suport polític d’aquest grup als pressupostos municipals i donar fortalesa a l’alcalde Luis Barcala, del PP, davant Gènova de cara a futures negociacions amb Vox a nivell estatal.
-Pensa, per tant, que l’ordenança pot ser un precedent, un punt de partida per a altres ciutats en les quals governe Vox o en les quals l’equip local de govern depenga del suport de Vox?
-Aquesta ordenança és una peça de negociació política del PP davant Vox. Ho és a nivell municipal per aconseguir estabilitat a l’Ajuntament i ho és a nivell estatal per obrir el pas a futures aliances i estratègies de governabilitat amb la ultradreta. L’ordenança dona carta de naturalesa a un govern de la mà de Vox, tot legitimant les seues exigències i avançant sobre principis ideològics contra els més vulnerables, negant la necessitat mateixa d’establir polítiques socials i de reducció de la pobresa. Açò és extremadament greu per a aquest PP ultramuntà i salvatge que tenim.
-A nivell tècnic, quines són les mancances d’aquesta ordenança, segons vostè?
-Aquesta ordenança està mal treballada a nivell tècnic perquè entra en col·lisió amb moltes altres lleis i normatives de caràcter estatal, barrejant aspectes molt distints i contradictoris que, en alguns casos, ja estan regulats per altres ordenances i normatives en vigor. De fet, s’hi recullen aspectes de neteja, circulació de vehicles i vianants; mercats, sorolls i vibracions, activitats temporals a la via pública, subministrament i consum de begudes alcohòliques, venda no sedentària, espectacles temporals o tinença d’animals; a més dels aspectes més controvertits i polèmics de mendicitat, persones sense llar, transeünts i persones prostituïdes. Un calaix de sastre adreçat a vendre a l’electorat més reaccionari una aparent mà dura contra tot allò que la dreta considera com a «conductes incíviques» a través de sancions absolutament desbaratades, ofensives i d’impossible acompliment. En canvi, es tracta d’amagar la gegantesca degradació dels serveis socials municipals, que travessen l’etapa més fosca de tota la seua història, i el procés de descomposició deliberada que estan patint. Per fer-nos a la idea d’aquesta involució, només cal recordar que l’1 de gener van ser acomiadats vora un centenar de treballadors socials municipals que treballaven en recursos essencials com ara la tramitació de la dependència o de la renda valenciana d’inclusió, ambdues finançades per un contracte-programa de la Generalitat. Això va ser així, senzillament, perquè el govern local de la dreta al·lega que no ha tingut temps de formalitzar les renovacions d’aquests treballadors, i genera així més de 2.500 expedients sense resoldre, dels quals 1.672 pertanyen a persones que resten pendents de la tramitació de la seua sol·licitud de Dependència i altres 909 a sol·licituds de la Renda Valenciana d’Inclusió per a persones en situació d’extrema necessitat i sense ingressos. Encara més: les cites amb els treballadors socials es retarden fins a finals d’agost en alguns centres i per a l’abril en el cas de les persones grans. Parlem d’una negligència enorme i deliberada que cal situar, també, en el context d’aquesta ordenança reaccionària, que evidencia com Alacant cau en mans de l’extrema dreta més rància.
-Per últim, fins a quin punt pensa que aquesta ordenança serà aplicada? Com s’ha vist, les actuacions policials derivades de l’estat d’alarma durant la pandèmia van ser, en molts casos, limitades i ineficaces per l’escassa tramitació de multes en alguna ciutat o per la incapacitat per aplicar restriccions en segons quins àmbits. Pensa que aquesta ordenança pot experimentar, almenys en part, aquest efecte?
-A l’equip de govern de dretes que hi ha a Alacant cal recordar-li que, si vol millorar la convivència i reduir la pobresa als carrers, el que ha de fer és, per un costat, cuidar, netejar i conservar els carrers i les places, augmentar equipaments i serveis municipals per a la convivència, però especialment impulsar una nova política social que prioritze la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, evitant així la descomposició, la reducció i les profundes retallades que des de l’Ajuntament s’estan protagonitzant contra tot allò que siguen serveis socials.
La raó de la inviabilitat d’aquesta ordenança es deu a alguna cosa molt més comprensible i, alhora, inqüestionable, com és el procés de descomposició, al qual ha portat el PP, de les polítiques socials en aquesta ciutat, reduïdes a la més mínima expressió, afeblides al màxim i a tocar d’un col·lapse permanent. A Alacant, els serveis socials municipals són incapaços de donar respostes àgils i efectives a les demandes bàsiques de molts dels seus ciutadans en situació d’extrema pobresa, amb llistes d’espera interminables i amb equips desmotivats que en molts centres socials amb prou faenes són capaços d’atendre els nombrosos casos urgents que hi arriben diàriament.
L’ordenança està condemnada al fracàs i només servirà al PP per obtindre el suport municipal de Vox, i a l’alcalde per apropar-se als sectors més ultramuntans de Gènova, pensant que així estarà més pròxim, en termes polítics, a l’equip de govern de Pablo Casado i que podrà ascendir en un futur al si del partit.
