Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La professora de primària, que treballa al CEIP Arbre Blanc de Mutxamel –un dels primers a incorporar les línies en valencià al sud del país– substitueix Abraham Esteve en la presidència comarcal de La Cívica-Escola Valenciana. Parlem amb ella sobre els reptes que encara aquesta entitat a l’Alacantí.
Quina és la seua relació amb el món de l’activisme pel valencià?
Els meus pares són de fora, de Ciudad Real i de Badajoz. A ma casa, per tant, no s’ha parlat mai el valencià, i el vaig aprendre a l’escola, no com a alumna, sinó treballant com a mestra a Mutxamel. Tot el claustre, pràcticament, parlava en valencià…
Com va ser aquella experiència d’incorporació?
Quan vaig fer magisteri a Alacant teníem la possibilitat, allà a finals dels huitanta, de fer l’assignatura de valencià per a optar a tindre el títol. Després, quan vaig opositar, en vaig poder traure el títol en un moment en què era molt fàcil d’obtindre. Abans d’arribar a Mutxamel, fent classes en altres comarques, vaig haver de fer alguna classe en valencià, cosa que em costava molt. Però després, quan vaig arribar a Mutxamel, allò va ser una immersió total. D’una manera molt natural, tot s’ha de dir.
I en quin moment va entrar a La Cívica-Escola Valenciana?
Fa ja uns quinze anys. Vaig fer el pas perquè soc una persona que s’implica molt en les coses. I tot i que acostume a parlar castellà amb la família i els amics, em feia llàstima que la llengua s’anara perdent. Jo estava immersa en la llengua i trobava molt natural defensar-la. Una de les persones que estava en aquell moment a la junta i que també en va ser presidenta, la professora Mari Carmen Llorca, em va convidar a entrar-hi. Així vaig començar.
Ha sigut nomenada presidenta de l’entitat a l’Alacantí. Per què ha fet el pas?
Jo ja feia molt de temps, uns quatre anys, que era vicepresidenta. L’anterior president, Abraham Esteve, volia fer un relleu i a mi em semblava bé. Sempre que puc participar en qualsevol activitat, iniciativa o projecte ho faig. Per tant, assumir la presidència de La Cívica-Escola Valenciana a l’Alacantí no ha sigut cap sorpresa.
Quins han de ser els principals objectius de La Cívica-Escola Valenciana?
Sobretot contrarestar la campanya que hi ha per part de determinats partits polítics contra la llengua. Mai hauria imaginat que des del meu castellà d’origen haguera de lluitar perquè el valencià tinga el lloc que mereix. Em fa molta pena.
I què es pot fer des de la seua entitat per lluitar contra això?
Fonamentalment grans campanyes de sensibilització i parlar amb totes les organitzacions. Cal fer pedagogia, explicar les coses i fer entendre que aprendre una llengua nova és obrir-te al món i sumar possibilitats. Jo he comprovat amb els meus fills que el plurilingüisme, com més plural –valga la redundància–, millor. I cal fer entendre això a la gent i a la societat.
Més enllà d’Alacant, als pobles de l’Alacantí, pensa que s’ha viscut aquest mateix procés de desprestigi contra la llengua?
A Mutxamel, des que jo vaig arribar al centre fa ara 21 anys fins al moment actual, sí que he notat un canvi. En aquell moment hi havia molta més gent del poble de tota la vida. Ara, encara que ha vingut molta gent de fora –cosa que ha aportat pluralitat, que sempre és enriquidora–, també és cert que no note desprestigi, però sí indiferència. No només amb la llengua, sinó en molts aspectes d’implicació social.
La Cívica-Escola Valenciana ha de tindre una estratègia conjunta en tots els territoris en què opera, o ha de tindre estratègies diferenciades en funció de cada lloc?
Hi ha una base comuna, però ja sabem que no és el mateix el Baix Vinalopó que el Baix Segura o que l’Horta, a València. L’entitat està formada per diverses associacions, però ha de tindre estratègies diferents. No pots intentar generar sensibilitat cap a la llengua de la mateixa manera a Alacant o a Elx, dos municipis molt grans que tenen veïns valencianoparlants, que per exemple a Oriola.
Hi ha hagut molta polèmica per la llei valenciana de plurilingüisme a les escoles i instituts. Vosté, que és mestra de primària, com ho està vivint?
He sentit a molta gent dir que prefereix el model anterior de dues línies, però jo preferisc l’actual. Per donar pes al valencià cal que el currículum siga en valencià. A Mutxamel tenim tres col·legis públics i els tres estem impartint matemàtiques en valencià. Això fa molt. I els alumnes no tenen pitjors resultats en matemàtiques pel fet de rebre les classes en valencià, tot i que algunes persones diguen el contrari.
També hi ha pares i mares que lamenten que els seus fills, quan abans rebien les classes de totes les assignatures en valencià, ara han de cursar un percentatge mínim en castellà.
És cert que s’ha anat enrere en algunes escoles en aquest sentit, però no en totes. El meu centre va optar des del primer moment per impartir matemàtiques en valencià. Va ser una decisió valenta. I les altres escoles del poble han acabat fent el mateix. Ara el valencià està present en molts llocs on abans no hi era.
L’escola pública, un dels eixos que també defensa la seua entitat, també s’ha vist atacada els darrers anys, sobretot a nivell mediàtic i des de segons quins partits.
El tracte que se li ha donat a l’escola pública ha sigut, almenys en part, una estratègia perquè la gent opte pels centres privats o concertats. En alguns municipis he tingut eixa sensació. Els sectors que vosté assenyala estan jugant aquest paper.
Pensa que des de la Generalitat Valenciana s’ha protegit suficientment l’escola pública?
Personalment, jo em trobe molt més còmoda actualment que amb els governs anteriors del Partit Popular. Tot és molt millorable, ara estem superant l’etapa de la COVID-19, que ens ha deixat moltes mancances. Però jo em trobe molt més còmoda amb el govern del Botànic.
Pel que fa a la pandèmia, quines seran les principals dificultats a superar des de l’escola després d’aquest temps?
Crec que tardarem un parell de cursos a veure els xiquets en situació normal. La COVID ha passat factura a nivell, sobretot, d’aprenentatge, d’evolució i de socialització dels xiquets. Els alumnes es fan grans, és una cosa que veiem els professors i les professores cada any, perquè els veiem créixer. I en aquest temps tinc la sensació personal que els alumnes de sisé, per exemple, no han crescut tant com altres alumnes de la mateixa edat en cursos anteriors. La COVID, en aquest sentit, ha sigut com una bombolla que ha impedit, en part, la maduració. Ara cal treballar en equip i caminar tots en la mateixa direcció per superar aquesta etapa.
Per últim, vosté diu apostar per la feminització de l’entitat.
Nosaltres, precisament, tenim una junta molt paritària, però és veritat que en les dones, tota visibilitat és poca i sempre cal reforçar-la des de qualsevol àmbit, context o entitat.
