El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969), ha fet la primera parada a Alacant en la seua visita al País Valencià. El motiu del viatge, explica, és reunir-se amb el teixit social i amb les entitats culturals, que han rebut Junqueras amb Josep Barberà, president d’Esquerra Republicana del País Valencià, i a Alacant també amb Mikel Forcada, candidat de la formació a l’alcaldia de la ciutat el 2023. Al rerefons hi ha les eleccions municipals i valencianes de l’any que ve. Junqueras va ser eurodiputat entre 2009 i 2011, alcalde de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) entre 2011 i 2015 i vicepresident del Govern català entre 2016 i 2017. Al juny de l’any passat va ser indultat després de passar tres anys i huit mesos a la presó pels fets de la tardor del 2017 a Catalunya. L’entrevistem a la llibreria Pynchon, ubicada al centre de la ciutat.
-Què ha vingut a fer, a Alacant?
-He vingut a saludar la gent d’Alacant i del sud del País Valencià. Ho he fet moltes vegades al llarg de la meva vida i sempre és un plaer tornar-ho a fer. És la primera vegada que ho faig després de sortir de la presó i en tenia moltes ganes. Ara hem quadrat les agendes per fer possible venir aquí i escoltar tothom: gent de la societat civil, de les entitats culturals, del món econòmic, empresarial, sindical… Vinc amb molt d’interès i amb moltes ganes.
-Ve a escoltar gent de la societat civil pensant en les eleccions municipals de l’any que ve o en termes generals?
-Tots tenim l’obligació de pensar en tot alhora. Per tant, pensem a llarg termini i en aspectes de caràcter molt general, però pensant molt també en les cites electorals que hi ha, perquè al final també són elements importants de la nostra presència a la societat i a la ciutadania, així com de la nostra voluntat de ser presents el màxim possible a totes les institucions, perquè estem convençuts que és també des de les institucions des d’on es poden fer coses. No només des de les institucions, però òbviament també des de les institucions.
-Quina és la presència d’Esquerra Republicana al País Valencià a nivell institucional, almenys en termes municipals?
-Segur que és millorable. Som gent ambiciosa i voldríem tenir molta més presència, però el que també volem és ser útils a la societat del País Valencià, i per això cal estar present als espais on hi hagin acords i llocs de trobada entre gent molt diversa. Al final, la nostra voluntat és créixer conjuntament amb el País Valencià i amb la seva societat. I per això cal tenir el màxim de presència a tot arreu, en àmbits de caràcter cívic, cultural, polític, econòmic, sindical, institucional… Es pot fer feina des de molts àmbits, estem disposats a fer-la amb molta gent i estem segurs que molta gent sabrà apreciar la nostra voluntat d’intentar construir un espai valencià, republicà, socialment ambiciós i políticament compromès, com em sembla que ho hem estat sempre, tal com hem donat prova en cadascun dels nostres gestos i de les nostres accions.
-Esquerra Republicana del País Valencià ha format part de diverses aliances electorals els últims anys amb espais com Esquerra Unida o Compromís, sobretot a nivell municipal. Hi ha alguna prioritat a l’hora d’establir pactes en segons quins municipis?
-La nostra prioritat és ser útils i, per tant, la d’ajudar a la construcció d’espais alternatius a la dreta, a la dreta espanyolista, una dreta rància, amb tics poc democràtics o a vegades amb tics francament antidemocràtics. Per tant, en cada cas ens intentarem adaptar a aquesta realitat plural de la societat valenciana, de la qual nosaltres volem ser una més de les veus. Evidentment, aspirem a ser una veu al més àmplia, sòlida i forta possible, però oberts a intentar que hi hagi gent que conflueixi amb nosaltres i nosaltres amb ells. De fet, també ho hem fet així amb altres espais dels Països Catalans. Al Principat de Catalunya, per exemple, durant l’última dècada, des que la Marta Rovira i jo mateix vam assumir les funcions de la secretaria general i de la presidència del partit respectivament, em sembla que si alguna cosa hem fet ha sigut un esforç per a obrir l’espai polític que representem perquè sigui inclusiu, d’acollida, per assemblar-nos a la societat que volem representar, i em sembla que aquesta és una obligació de qualsevol espai polític compromès amb la seva societat. Per tant, al País Valencià també és imprescindible que qualsevol espai polític, representació o candidat vulgui que la seva candidatura, espai o representació institucional s’assembli a la societat a la qual vol representar, perquè ens sentim orgullosos de la nostra societat. I estem segurs que la millor manera de servir-la és tenint la capacitat d’integrar les seves legítimes aspiracions democràtiques, republicanes, de justícia social, d’igualtat d’oportunitats, d’activitat econòmica, de dignificació de la feina, etc., en tota aquesta gent amb què, segur, compartim aquests valors.
-A l’illa de Mallorca ha sigut possible la integració d’Esquerra Republicana dins de Més per Mallorca. Contempla que això siga possible també al País Valencià amb formacions com Compromís?
-Com bé sabeu, això depèn de la voluntat no només d’una de les parts, sinó que depèn de la voluntat de tothom. Efectivament, en el cas de Mallorca hi ha hagut un procés de trobada, un procés de coincidència, d’acumulació de forces, un procés en què s’han trobat persones de sensibilitats diferents, d’orígens ideològics diferents i de tradicions polítiques diferents. Això pot ser molt valuós si representa les legítimes aspiracions que nosaltres creiem que tenim l’obligació de servir. També ha passat, com deia fa un moment, al Principat de Catalunya, on molta gent que originàriament havia estat al PSC, que va dedicar grans esforços de la seva vida al Partit Socialista, a Iniciativa per Catalunya o al món sindical o empresarial i des d’àmbits molt diversos, ha acabat trobant una casa comuna que nosaltres estem orgullosos de compartir amb ells i estem orgullosos que ells la comparteixin amb nosaltres. No tenim una especial necessitat ni una especial voluntat de ser més o menys protagonistes del procés de trobada, però ens sembla que és important que es respectin, també, totes les sensibilitats i aspiracions. Nosaltres pensem que som conseqüents amb aquestes aspiracions, que ho hem sigut sempre, que hem demostrat sempre capacitat de treball, voluntat de sumar, de trobar-nos, de treballar, i crec que això ens legitima, que la nostra seriositat, la nostra feina i la nostra generositat ens legitima per participar en la creació d’aquells espais que permetin que el País Valencià trobi la millor expressió d’ell mateix, que trobi la millor manera de construir-se a ell mateix amb tot allò que té en comú, segur, amb la realitat nacional dels Països Catalans, però també amb totes les seves especificitats, que en són moltes. Al final, és la societat valenciana i és la ciutadania del País Valencià la que ha de decidir com vol construir el seu futur. I nosaltres aportarem el millor que tinguem.
-Però han arribat a tocar la porta d’altres coalicions per integrar-s’hi?, o els han arribat a proposar una integració en altres coalicions?
-Estic segur que sempre ens hem intentat seure amb tothom a parlar. Crec que això no ho pot posar en qüestió ningú. Al mateix temps, tant de bo tothom tingués sempre la mateixa actitud constructiva i generosa que, estic segur, nosaltres hem demostrat sempre. En molts casos hem tingut oportunitat de confluir en projectes molt amplis. Jo mateix, quan vaig ser diputat al Parlament Europeu, ho vaig ser amb un espai, amb una coalició de distintes forces polítiques. Per tant, nosaltres sempre hem tingut aquesta voluntat, i m’agradaria que tothom mostrés sempre aquesta mateixa generositat, aquest mateix compromís, voluntat i esforç.
-Aquests anys, tant des de la presó com una vegada ja en llibertat, ha mantingut contactes amb institucions del País Valencià, com per exemple la Generalitat? S’han interessat per vostè?
-Segurament, molt menys del que la solidaritat que hi hauria d’haver entre tots els demòcrates recomanaria. Però no és quelcom que em preocupi, m’inquieti ni em generi cap malestar, al contrari. Entenc que cadascú ha d’actuar segons la seva consciència, i la nostra és aquesta voluntat d’ajudar. Llavors, més enllà dels espais polítics concrets o de les sigles –i nosaltres sentim un enorme respecte per tothom–, hem de ser conscients que el País Valencià s’enfronta, com tants altres àmbits territorials i com tantes altres realitats socials del món mediterrani, europeu, etc., a problemes d’una magnitud enorme: a problemes com el dèficit en les infraestructures ferroviàries o de tota mena, als problemes de les comunicacions al conjunt de l’arc mediterrani, als problemes relacionats amb el mercat de treball, relacionats amb el finançament de les seves institucions públiques, clarament infrafinançades respecte a la mitjana que reben altres institucions d’altres àmbits de l’Estat espanyol… El País Valencià s’enfronta a una economia que té una forta dependència d’alguns sectors molt concrets i que necessitaria, segur, una major diversificació per ser una economia més pròspera i tenir un creixement més estable i més segur, que generés llocs de feina més productius i més dignes; necessita un compromís ferm entre el món del treball i el món de l’empresa, entre els representants empresarials i els sindicals; necessita un esforç en l’àmbit de l’educació i en l’universitari, en el de la recerca, en el de la transferència de coneixements… El País Valencià té oportunitats davant seu que són extraordinàries, vinculades a la indústria de l’automòbil, a les bateries elèctriques, a projectes que necessiten una sortida adequada en termes d’exportació, i això vol dir el corredor mediterrani d’ample de via europeu… Moltes d’aquestes coses, malauradament, no s’afronten amb l’eficàcia que a nosaltres ens sembla que la societat valenciana necessita. Ens sembla que hi ha moltes entitats, agrupacions, associacions i comunitats de tota mena que viuen al País Valencià i que són conscients que cal cobrir aquestes necessitats. I nosaltres, modestament, amb tota la modèstia que calgui, i si cal amb tota la modèstia del món, però també amb tot el convenciment i amb l’orgull legítim d’haver-ho defensat durant molt de temps, d’haver-ho defensat sempre, estem disposats a aportar sempre el millor que tinguem en forma de discurs, de força institucional, amb la força dels nostres vots, de les nostres paraules o des de tots els àmbits possibles. I seria una llàstima que el País Valencià, amb totes les potencialitats que de ben segur té, no afrontés de manera adequada i ambiciosa totes les mancances que encara arrossega, mancances que impedeixen concretar totes aquestes potencialitats a les quals ara feia referència.
-També hi ha un relat, fonamentalment emès des dels partits que integren el Govern valencià, que destaca els problemes que comparteixen el País Valencià i Catalunya però que lamenten, alhora, que el fet que els governants catalans hagen decidit culminar un procés d’independència impedeix poder plantejar aquests objectius de manera compartida per part dels dos territoris.
-Si vostè m’ho permet em sembla que, entre demòcrates, l’exercici de la democràcia mai no hauria de ser una excusa per no confluir. Al final, és igual de legítim que hi hagi gent que defensi la monarquia espanyola o que n’hi hagi qui defensi la república catalana. Per què no ha de ser legítim? I si ho fem per la via democràtica, per què no ens haurien d’acompanyar tots els demòcrates? Al final, tots els demòcrates, almenys des del punt de vista formal, haurien de respectar l’exercici de la nostra voluntat democràtica, el fet de poder votar, el fet de poder expressar la nostra opinió a través d’un referèndum, això ho haurien de respectar tots els demòcrates del món, i evidentment també tots els demòcrates espanyols, tots els demòcrates del País Valencià i tots els demòcrates d’on sigui. Per tant, ens sembla que l’exercici de la democràcia no ens hauria de dividir mai, i que si algú –no dic que passi, potser no passa, tant de bo no passi– alguna vegada utilitzés el fet que nosaltres haguem actuat democràticament en defensa dels nostres drets i de les nostres legítimes aspiracions com una excusa per no arribar a acords amb nosaltres en allò que és bo, també, per al País Valencià, crec que seria un error. És a dir, el País Valencià té moltes necessitats, i moltes d’aquestes necessitats són compartides amb la resta dels Països Catalans, amb el Principat de Catalunya, amb les Illes Balears, amb molts altres àmbits territorials… Què ha de fer el País Valencià, des del meu punt de vista? Insisteixo: amb tota la modèstia del món, però també amb convicció: doncs intentar defensar de manera compartida totes aquestes aspiracions i potencialitats. I l’exercici de la democràcia mai no ha de ser una excusa per no treballar conjuntament. Seria inexplicable. Jo com a demòcrata donaré suport al que digui la societat valenciana democràticament. Per què no hauria de ser exactament igual en sentit contrari? Per què hauria d’haver un demòcrata, al País Valencià o on fos, que no donés suport a l’exercici de la democràcia al Principat de Catalunya o on fos?
-A nivell estatal, es pot dir que el Govern espanyol està en perill pels casos d’espionatge destapats recentment?
-La nostra feina no és tombar governs ni donar suport a governs. La nostra feina és ajudar, tant com sigui possible, a la societat. Si qui sigui fa propostes que són útils per a la societat, segur que coincidirà amb nosaltres. I un dels drets que els ciutadans han de tenir, una de les necessitats que els ciutadans han de tenir cobertes amb tota certesa, és saber que no els espien. Si el Govern espanyol vol ser útil a la societat, i si ho és segur que acabarà coincidint amb nosaltres en molts aspectes, el primer que haurà de fer és garantir que els ciutadans no són espiats en les seues converses de caràcter públic, professional, privat o familiar. Aquí s’ha espiat molta gent durant molt de temps, i entre aquesta gent hi ha càrrecs electes democràticament i representants legítims de la ciutadania, i també s’ha espiat periodistes, advocats, etc. Per tant, si el Govern espanyol vol ser útil a la societat, el primer que haurà de fer, entre altres coses, és garantir que els ciutadans no són espiats. Si actua en aquesta direcció de ben segur que coincidirà amb nosaltres, perquè nosaltres defensem els drets de la ciutadania.
-I si no actua en eixa direcció, el suport del seu partit pot perillar?
-Com que nosaltres donem suport a la societat, en cas que el Govern espanyol actuï d’esquena als interessos de la societat i no protegeixi els drets de la ciutadania a no ser espiada, és evident que en aquest cas el Govern espanyol no coincidirà no amb nosaltres, sinó que no coincidirà amb la societat. Per tant, el Govern espanyol haurà de prendre les seves decisions, és el Govern espanyol qui, autoritzant, permetent o no impedint un espionatge massiu ha malmès la confiança, no nostra només, sinó del conjunt de la societat, i entenc que del conjunt dels demòcrates. Per tant, és el Govern espanyol qui haurà de decidir si vol restaurar aquesta confiança que ell mateix, d’una manera o altra, ha malmès o ha contribuït a malmetre.
-A Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia ha donat quinze dies perquè s’aplique la sentència del 25% de classes en castellà a tots els centres educatius. Com pensa que cal actuar davant eixa decisió?
-Em sembla que la qüestió realment rellevant és: què és allò que més convé a la ciutadania, a la societat, a les famílies, als estudiants i als alumnes? Jo estic convençut que allò que els hi convé més és el coneixement ple de totes les llengües que formen part del procés educatiu. Aquest coneixement, en el cas de la llengua castellana, està garantit per l’ús social i comunicatiu massiu que té la llengua castellana. I per tant, si hi ha una llengua que cal cuidar especialment en l’àmbit educatiu per garantir el seu ple coneixement a la immensa majoria de la societat és la llengua catalana. Per això no té cap sentit establir el sistema educatiu en funció de percentatges. No és un problema de percentatges, sinó de nivells de coneixement que assoleixen els alumnes en acabar el sistema educatiu. Per tant, nosaltres estem convençuts que el model que hem aplicat fins ara és un model que tendeix a garantir el ple coneixement de totes les llengües. I estem convençuts que tractar el món de l’educació i el món de l’escola des d’un punt de vista de percentatges que s’apliquen per igual, sense tenir en compte quina és la realitat social, lingüística, educativa i cultural de cada un dels àmbits, acaba perjudicant els alumnes, les famílies i la societat. I aquí es pot donar la paradoxa que en alguns casos i en alguns àmbits una sentència d’aquest tipus acabi provocant que hi hagi alumnes que no aprenguin adequadament algunes de les llengües del sistema educatiu, com la llengua catalana. I per tant, haurem de trobar entre tots plegats, com a societat, la manera de defensar un model educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre tots els alumnes.
-El posicionament del seu partit està clar, però com pensa que cal reaccionar a eixa sentència?
-Doncs la manera de reaccionar és, per exemple, aclarir els percentatges d’ús real que s’estan produint en aquest moment en molts àmbits del país. Perquè potser el tribunal tindrà una sorpresa que en alguns àmbits, en alguns centres educatius i en determinades etapes de l’ensenyament, resulta que els percentatges d’ensenyament en llengua castellana són més alts que el que s’ha establert pensant que eren més baixos que el que creien. Al final, el tribunal també demostra un enorme desconeixement de quina és la realitat educativa sobre la qual intervé.
-Per acabar, estem en un any preelectoral, hi ha hagut un canvi molt brusc al PP que, segons les enquestes, el podria afavorir de cara a les properes eleccions. A més, la previsible desaparició de Ciutadans també el beneficiarà. Tem que el 2023 siga un any en què PP i Vox puguen accedir conjuntament a la Generalitat Valenciana, a la Moncloa i a altres institucions de primer nivell?
-Primer, m’agradaria aclarir que jo no temo res, diguem-ne, perquè ja hem aprés a afrontar tota mena de reptes. Ara, és evident que determinades formacions polítiques, una dreta cada vegada més extrema i una extrema dreta desacomplexada, no són les millors per a la societat, ni al País Valencià ni enlloc d’Europa. Per tant, en allò que depengui de nosaltres, intentarem sempre construir majories alternatives a l’extrema dreta. Tant de bo totes les forces democràtiques, o que es pretenen democràtiques o que es pretenen plenament democràtiques, actuïn amb la mateixa convicció, generositat i esforç amb què sens dubte ho hem fet nosaltres. Al final, som un espai polític que té l’orgull d’haver lluitat contra el feixisme durant dècades a molts llocs d’Europa. No només al Principat de Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears o a l’Estat espanyol, sinó que hi ha hagut militants de la nostra formació que han lluitat contra el feixisme a terres de França o a molts llocs d’Europa durant moltes dècades de la nostra història. Per tant, si algun partit es caracteritza i pot citar amb orgull el seu compromís antifeixista, també som nosaltres. I l’únic president democràticament electe del món que va ser afusellat per un exèrcit feixista durant la Segona Guerra Mundial va ser el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Per tant, nosaltres, el compromís amb la democràcia, amb la justícia social, amb la igualtat d’oportunitats, amb la construcció de projectes políticament, socialment i culturalment amplis, l’hem tingut sempre. Tant de bo tothom actuï de la mateixa manera.
