José Manuel Penalva Casanova és l’alcalde de Crevillent (Baix Vinalopó) des del 2019. Enguany aspira a la reelecció amb la candidatura Acord per Guanyar, que compta amb Compromís, la seua formació, i també amb l’Esquerra de Crevillent, una coalició integrada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana que fa quatre anys es va presentar per separat. Penalva va accedir a l’alcaldia d’aquesta ciutat de tradició industrial de 30.000 habitants després de 24 anys consecutius amb el polèmic César Augusto Asencio a l’alcaldia, del PP, de qui va transcendir el seu negacionisme sobre l’holocaust nazi durant la seua joventut. Aquest 28 de maig Penalva es mostra confiat a revalidar l’alcaldia. En té bones sensacions, però hi ha partit.
-Vostè va entrar a governar al 2019 després de 24 anys amb el PP a l’alcaldia. Com ha anat aquesta legislatura?
-Molt bé. Jo vaig pel carrer repartint vots i propaganda electoral, i en contra del que podia parèixer en anteriors eleccions, ara molta gent ens demana que els donem vots i la gent més conservadora ens diu que «estos xics no ho han fet malament». El primer èxit ha sigut tornar la vida al poble, als nostres carrers, l’alegria després de, fonamentalment, els últims quatre anys del PP, quan el poble estava mort i hi havia un pessimisme social i un sentiment que a Crevillent no es feia res i que calia anar-se’n fora per a fer qualsevol cosa. Això ho hem revertit. I sobretot, hem recuperat l’orgull de ser de Crevillent. Això té a veure amb el que deia abans.
-Van entrar a governar i una de les primeres coses que es van trobar va ser la pandèmia, totalment inesperada, i encara més per a un govern nou…
-De fet el primer que ens vam trobar va ser la DANA del 2019, que va afectar les nostres pedanies situades al sud, les de Sant Felip Neri, El Realengo, les Casiques i El Rincón de los Pablos. Vam haver de desallotjar un càmping de més de 3.000 persones, vam haver de fer diversos albergs provisionals per a poder reallotjar-los temporalment i vam haver de fer una sèrie d’actuacions en eixe sentit. La prioritat era salvar les vides de les persones en la DANA. I després va vindre la voràgine de les ajudes per a poder restablir alguns bens d’aquestes pedanies.
Després, quan ens vam començar a recuperar, va arribar la pandèmia, i hem hagut de prioritzar les propostes d’aquest govern municipal per a salvar vides. Crec que la gent ens ha reconegut eixa responsabilitat de donar la cara a cada moment, de treballar tots els dies de la pandèmia exposant-nos sense saber què passaria… Però és que la gent també ho va passar molt malament confinada a casa, i necessitava un govern que els ajudara i que els donara la confiança per a continuar lluitant. Afortunadament, crec que a Crevillent no hi va haver cap problema gros durant la pandèmia. Per desgràcia, i ho lamente, hi va morir gent que no va poder superar la malaltia. Però la regla general és que s’ha superat.
Quan començàvem a reflotar de la pandèmia va arribar la crisi de la guerra a Ucraïna i la crisi inflacionària. Hem encadenat crisi rere crisi, però podem dir, en aquests moments, que tots els romanents que hem tingut s’han invertit en projectes per a la ciutadania, en ajudes –en aquest cas més de dos milions d’euros– a professionals, autònoms i xicotetes empreses, en plans d’ocupació que han beneficiat més de 300 persones… I hi ha una xifra que jo sempre pose, que no pot ser satisfactòria si hi ha una sola persona desocupada, però tenim les millors xifres de desocupació de fa 14 anys. Cal remuntar-se a abans de la crisi financera i immobiliària per a trobar xifres similars. I davant les retallades que es van fer, la més significativa de les quals va ser la de l’ambulància –que estava les 24 hores ací a Crevillent oferint el suport vital bàsic–, la vam recuperar l’any passat. El que hem fet és ajudar i executar inversió pública per a dinamitzar la nostra economia.
-Una de les particularitats de Crevillent és la dualitat de vot. Vostè és alcalde amb Compromís, i en canvi, a les eleccions espanyoles, el partit més votat va ser Vox. Com s’explica i com es viu aquesta realitat que pot semblar estranya?
-Ens hem d’acostumar a la nova dinàmica de la ciutadania a l’hora de valorar gestió i alternatives. En unes eleccions municipals influeixen molt els equips, el candidat i, en definitiva, les persones. I també la utilitat. La gent es pregunta si pot confiar en determinades persones per a dirigir l’administració local, si aquestes són pròximes a la ciutadania, si tenen proximitat… Després, quan parlem d’eleccions generals, influeix molt el vot útil, el vot de marca i les simpaties ideològiques del votant. De la mateixa manera, Compromís sempre té més vots a les eleccions autonòmiques que a les generals. Perquè si parlem de qui defensa millor els interessos dels valencians i valencianes, es pot pensar que qui defensa millor eixos interessos és Compromís. Però en les eleccions generals potser la gent pensa més en els grans partits estatals. Hem d’acostumar-nos, per tant, a aquest tipus de vot, que es tornarà a produir segurament en les pròximes eleccions.
-Durant l’última legislatura ha governat amb els socialistes i amb l’Esquerra de Crevillent, que enguany s’ha sumat a la candidatura liderada per vostè. Aquest aglutinament pot ser clau en la seua continuïtat com a alcalde?
-És la garantia que es puga reeditar el govern del canvi. Anar cadascú en una candidatura separada era un risc, perquè la llei electoral estableix una barrera alta per a entrar al consistori, del 5%, i això pot fer que algun dels partits del canvi no superen aquest límit i els seus vots es perden si es presenten per separat. Al final, això era posar en risc una majoria d’esquerres. De totes maneres, totes les enquestes que tenim, internes, ens diuen que hi haurà una majoria d’esquerres, però que si dispersem el vot la posarem en perill. Per això hem cregut que era més important eixa força, «la força de la unitat», tal com diu el nostre lema. I també perquè jo crec que, a l’hora de gestionar un ajuntament, és molt possible un acord de diferents cultures de les esquerres. A mi m’agrada parlar de «les esquerres», perquè n’hi ha diferents cultures i diferents formes de prioritzar o impulsar les seues polítiques. D’alguna manera, cadascú posa la seua empremta en els seus projectes polítics. En un municipi és més fàcil arribar a acords. I sobretot, si estem dient que la política la fan les persones, cal dir que els regidors i regidores que han representat en aquest cas l’Esquerra de Crevillent, amb qui hem fet coalició, són persones amb les quals hem tingut una bona relació. I per tant hem pogut arribar a acords i tot ha sigut més fàcil.
-De tota manera, hi ha hagut un camí fins arribar a l’acord amb l’Esquerra de Crevillent que no ha sigut senzill.
-Cap acord és senzill. Perquè partim, també, de cultures i de prioritats distintes, com deia. Però si hi ha diàleg, diàleg i diàleg, i com que hem estat mesos parlant, dialogant i salvant obstacles, ho hem pogut acabar fent. Perquè l’objectiu principal és eixa transformació de la societat crevillentina, eixa transformació del poble per convertir-lo en un poble dinàmic, alegre, amb il·lusió, viu… i això només es pot fer si hi ha unitat en l’esquerra. I com que tot el món teníem clar l’objectiu, dins d’eixe període de diàleg i consens hem pogut arribar a un acord.
-Pel que fa a la dreta, a nivell local Vox no acostuma a fer bons resultats, però Crevillent és un dels pobles que més vota a Vox en comicis d’àmbit estatal. Tem que l’extrema dreta puga traure un bon resultat a l’Ajuntament?
-Jo pense que no el trauran. Vox ha tingut l’oportunitat, amb dues regidores, per a demostrar algun tipus d’alternativa. I diré una cosa més bàsica: empatia amb la ciutadania. Però s’han dedicat, durant aquesta legislatura, a fer una oposició negacionista. Per exemple, no ha sigut possible acordar cap declaració institucional per unanimitat, perquè Vox ho ha negat tot: l’emergència climàtica, l’Agenda 2030, la violència de gènere… Un altre exemple és que quan jo tinc el costum, en tots els plenaris, de començar amb un minut de silenci per les víctimes de violència de gènere, tota la corporació s’alça durant eixe minut per respecte i solidaritat amb les víctimes llevat de les dues regidores de Vox, que es mantenen assegudes. Fins i tot s’han dedicat en algun moment a l’insult i a la desqualificació gratuïta contra els que representem el govern local. De fet, la portaveu adjunta de Vox ens va denunciar per la via penal per posar la bandera LGTBI a l’Ajuntament. Per la via penal! Hauria pogut entendre que no estigueren d’acord i que posaren un contenciós, però ho van fer per la via penal per a inhabilitar-nos, simplement, per la bandera. I això ho van fer només començar la legislatura.
-Pel que fa al PP, ja hem comentat que aquest partit va governar durant molts anys a Crevillent amb César Augusto Asencio, un alcalde controvertit però carismàtic dins del poble. Ara presenten una nova candidata, Lourdes Aznar. Quina seria la principal oportunitat per al PP per a poder recuperar l’alcaldia aquest diumenge?
-Crec que quan u ha estat al govern i passa a l’oposició moltes vegades es diu que ha de passar la travessia en el desert. És a dir: aprendre. I és el que han desaprofitat en el PP durant aquesta legislatura: l’oportunitat d’aprendre a fer oposició. Igual que nosaltres hem après a fer oposició, en aquests moments hem d’aprendre a governar, i això té les seues implicacions. Crec que el que ha fet la nova candidata no és això. Al principi de la campanya ens feia certa il·lusió quan deia que faria una campanya neta i en positiu. Però aquesta intenció ha durat dues o tres setmanes. Després ha començat a negar-ho tot, inclús allò que tothom reconeix: que hem donat vida a la cultura, a la música, a les nostres festes. De fet, tenim una infraestructura que està pràcticament acabada –el Teatre Chapí– per a posar-la en marxa, però fins això ho posen en dubte. Alhora, la reforma del parc municipal, que ha generat satisfacció entre la gent –que ens ho diuen–, també ho critica el PP i neguen aquesta satisfacció. Ho han negat tot, crec que no han après a estar quatre anys en l’oposició, i per això crec que hi haurien d’estar altres quatre anys per a veure si realment representen una alternativa política. La mateixa candidata del PP va admetre que és «una novata», i jo el que dic és que en un moment d’incertesa, en un moment en què les coses no són fàcils, no sé si és millor que comence estant quatre anys en l’oposició per a anar renovant un PP que està debilitat i així constituir una alternativa. Però el PP fins i tot ha rescatat gent del passat en la seua candidatura. Llevat de l’anterior alcalde, que no ha estat inclòs, la resta de candidats són del PP de tota la vida. Fins i tot persones que pensàvem que ja no estaven en política han sigut rescatades, persones que van ser regidores del govern de César Augusto Asencio.
-Si és reelegit alcalde, si haguera de nomenar un repte per a la pròxima legislatura, quin seria?
-Sempre dic que el projecte pel qual em vaig presentar era un projecte de huit anys. I això ho diu tot. Amb els dos anys de pandèmia algunes coses les hem pogut acabar, però d’altres no. Nosaltres el que volem és acabar tot allò que no hem pogut acabar en aquests quatre anys, com ara infraestructures que el poble necessita i que requerien més temps per a completar-les. I per altra banda, el tema urbanístic i mediambiental és un altre punt fonamental. El PP va aprovar un pla general al 2011. Ja vam dir en el seu moment, des de l’oposició, que aquell pla no servia per a res, que naixia mort, i que obeïa interessos particulars i no generals. Aquest mateix pla és el que ha impedit el desenvolupament de qualsevol sector en aquest poble: ha impedit tindre sòl dotacional públic per a tindre un centre de dia, hem hagut d’adquirir el sòl per a fer una piscina d’estiu en un poble d’interior com aquest, on fa tanta calor a l’estiu però no tenim cap piscina municipal… Hi havia també algunes inversions importants per a millorar la nostra economia local que no han pogut arribar pel pla general, perquè calia desenvolupar-lo primer. I com que es va deixar tot en mans de la iniciativa privada, tal com acostuma a fer el PP, hi ha grans sectors urbanitzables que són inviables en aquesta època del segle XXI. Per això, aquesta és una pota important per a reactivar la nostra economia local, que és necessària. Tampoc no podem oblidar la lluita contra el canvi climàtic: hem aprovat l’Agenda 2030 que marca l’estratègia per a fer un desenvolupament urbà, social, cultural i d’altres àmbits de manera sostenible. Seguirem treballant per a aconseguir un Crevillent verd, que és el que volem.
-Per últim, quina sensació té l’alcalde de Crevillent sobre les eleccions valencianes d’enguany?
-Crec que per als crevillentins i crevillentines és important, molt important, que es reedite el govern del Botànic. En primer lloc, necessitem que funcione millor la nostra sanitat. Cal recordar que Crevillent pertany a l’àrea de l’Hospital Vinalopó, de gestió privada. I demanarem, clarament, la reversió de la gestió privada d’aquest hospital, perquè el centre de salut està patint i la gent no està contenta. Crec que hem de passar de ser clients a ser pacients de veritat. I d’altra banda, tenim també a la cap de llista de Compromís a Les Corts, que és Aitana Mas i que és crevillentina. I tindre una crevillentina exercint altes responsabilitats polítiques a la Generalitat també ens ajuda a resoldre els problemes que hi ha entre administracions. Els alcaldes, com se sap, plorem molt davant les altres administracions, i necessitem eixa ajuda de contacte, de tramitar papers i que ens ajude a la Generalitat. Per això, entre altres coses, als crevillentins ens interessa que Compromís estiga fort i que es reedite el govern del Botànic. Les crisis amb el PP només ens van portar retallades i corrupció. I en aquest moment, amb la crisi gestionada pel govern del Botànic, aquest govern ens ha portat a ampliar els drets dels valencians i valencianes a través de la Xarxa Llibres, del Pla Edificant i d’altres projectes de futur. I alhora, la corrupció és un fenomen que ja no està en l’ordre del dia ni en la primera imatge dels valencians i valencianes. Per això, les perspectives de les eleccions valencianes, amb el municipalisme de Compromís, són bones.
