El lema de l’Aplec de Penyagolosa d’enguany, «Una terra que té molt a dir», pren més força quan escoltes Xavier Pallarés i Pau Escrig, president i secretari, respectivament, de la Comissió Cultural d’Atzeneta del Maestrat, entitat els membres de la qual formen part de l’organització de l’esdeveniment, que enguany se celebrarà els dies 30 de juny i 1 i 2 de juliol en aquest municipi i comptarà amb les actuacions de Smoking Souls, Cactus, La Fúmiga, Xavi Sarrià, Niuss, Tesa, La Mitjanit, La Kinky Band, Essència, Hit Parit i Titana, entre altres. Parlem amb tots dos al Casal Popular, seu del col·lectiu.
Quan es va crear la Comissió Cultural?
El 2003, per a organitzar les festes del poble, hi havia la Comissió de Bous i la Comissió de Balls i una colla de joves vam crear la Comissió Cultural de Persones Crítiques i amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat amb l’objectiu de proposar altres activitats que no foren ni bous ni balls. A partir d’ací, el grup va créixer, vam passar d’uns deu membres a una trentena, i vam començar a organitzar actes durant tot l’any.
Com funciona la Comissió?
La majoria de nosaltres provenia de moviments universitaris i estàvem acostumats a treballar de manera assembleària. Això va ser important perquè vam traslladar aquest funcionament al col·lectiu i vam guanyar en autogestió. Posteriorment, vam crear també l’Assemblea de Joves, una altra associació que s’ocupa de temes diferents. Això ens permet accedir a ajudes tant d’àmbit juvenil com d’àmbit cultural. Més endavant, el 2009, ens vam plantejar la necessitat de disposar d’un espai on dur a terme algunes de les activitats i dinamitzar culturalment el poble i així va nàixer el Casal Popular.
La majoria sou universitaris que heu tornat al poble?
Sí, tot i que hi ha diferents casos. Alguns companys vivim i treballem ací i altres hi viuen alguns dies a la setmana perquè poden teletreballar. Ara el teletreball permet aquesta possibilitat cada vegada més sovint i els companys que han pogut ho han aprofitat.
Com manteniu el Casal Popular?
Amb les quotes dels 150 socis, que paguem 36 euros a l’any per a fer front al lloguer i les despeses del local. Una quota que és reduïda per a famílies, aturats, joves…
Quines activitats dueu a terme?
Quan vam començar va ser una via d’autogestió la instal·lació el 2009 del güifi.net, un sistema de connexió a internet sense fils. Com altres vegades, vam aprofitar el capital humà que tenim, en aquest cas les persones del col·lectiu que han estudiat carreres tècniques i tenen coneixements, per a aconseguir coses útils. En aquell moment la connexió a internet era cara i hi havia poca cobertura. Als masos, per exemple, no hi arribava. Nosaltres vam instal·lar antenes al repetidor per tal que el senyal del Casal Popular poguera arribar on calguera de manera gratuïta. D’aquesta manera, vam oferir internet als masos del Pla de Meanes o del Castell. A hores d’ara, el servei continua actiu per als socis que vulguen utilitzar-lo i, de fet, encara hi ha més de 30 socis que en fan ús. Gràcies a això es va incorporar molta gent a la Comissió.
Què ofereix el Casal?
Obrim, sobretot, els cap de setmana, ja que l’atenció és a càrrec de voluntaris. Però, ara, cada dimarts, la dinamitzadora del servei de Joventut de la Mancomunitat de Penyagolosa atén dues hores els joves perquè puguen plantejar les seues propostes. Entre setmana, també s’hi duen a terme classes de ioga i de ball per part de persones a les quals cedim l’espai de manera gratuïta. Perquè el local està obert a les entitats i institucions que vulguen usar-lo sempre que no siga amb finalitats polítiques partidistes. El Casal es pot considerar un «hotel d’associacions».
Teniu una programació anual prou intensa.
Sí, cada any tenim uns quants cicles. Un dels més importants, perquè ja fa molt de temps que es desenvolupa, des que vam obrir la biblioteca, és «Viu la lectura», un cicle de contacontes. També hi ha cicles de jocs de taula amb paraules, jocs de rol, monòlegs, màgia, festes temàtiques, trobades gastronòmiques, sopars literaris, cantautors en format íntim, concerts més grans… I murals, n’hem pintat uns quants, de murals. Així mateix, organitzem la Festa Estellés (que gestiona l’Aplec) i cinema en versió original en català. Solem fer tres o quatre activitats al mes. Hi ha èpoques de l’any, com ara Pasqua, Nadal, el 25 d’Abril, el 9 d’Octubre, el pont de la Puríssima, que és la festa dels quintos, en què se’n concentren més. També tenim el grup de teatre L’Albarda, especialitzat en correfocs. Molta gent s’ha incorporat a la Comissió a través del grup. Nosaltres ensenyem a participar-hi a les persones que volen. Les obres que muntem, de carrer i de caràcter més conceptual, tenen com a referent Xarxa Teatre, de Vila-real.
El fet que el cicle de contacontes estiguera totalment consolidat va fer que Maestrat Viu, quan va proposar dur a terme «Conta’m», el festival de contes del Maestrat, tinguera clar que s’havia d’engegar a Atzeneta, que va ser la seu inicial. Estem molt contents d’haver sigut pioners a la comarca i haver possibilitat que es fera realitat.
Perquè la Comissió treballa amb altres col·lectius.
Sí, per a nosaltres és important treballar en xarxa. Ho fem amb Maestrat Viu, amb la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, amb Acció Cultural del País Valencià… Fa uns anys, amb el servei de Xarxa Jove dels Ports i la Biblioteca de Vilafranca, vam començar «Anigmàti-K», un programa de clubs de lectura per a joves que cada any es relacionen amb un llibre que aborda una temàtica diferent. Hi participen entre 50 i 60 xiquets de Vilafranca, Atzeneta, Benassal, Morella, Cinctorres, Ares del Maestrat, Vilar de Canes…, pobles dels Ports i el Maestrat. La iniciativa va rebre el 6e Premi Culturama de l’IVAJ a la innovació social en joventut. D’altra banda, el 2019 la Comissió va ser guardonada amb el Premi d’Honor de Maestrat Viu.
A més, també organitzeu l’Aplec de Penyagolosa.
La iniciativa va eixir de l’assemblea del Casal, sobretot dels joves. Es va engegar el 2017, abans que es creara la Mancomunitat de Penyagolosa. Va ser una llavor de la societat civil que va fer que els quatre pobles de la Mancomunitat: Vistabella, Benafigos, Xodos i Atzeneta, s’implicaren. Enguany, després de fer la volta als quatre municipis, torna a Atzeneta. També cal dir que durant els dos anys d’aturada a causa de la pandèmia vam continuar programant activitats descentralitzades, trobades temàtiques adreçades a sectors específics, per edat: esports, a Vistabella; juvenil, a Benafigos; gent gran, a Xodos, i infantil, a Atzeneta.
Heu parlat adés de la biblioteca, com va nàixer?
El poble no tenia biblioteca i fa uns anys, l’exalcalde Joaquim Escrig, filòleg, va aconseguir una subvenció per a mobiliari i ordinadors, però l’Ajuntament no disposava de recursos per a llibres i personal. Aleshores, el 2010, la Comissió va presentar un projecte de biblioteca i vam muntar la sala de lectura i la sala multimèdia, que es van obrir el 2012. Els llibres els vam aconseguir mitjançant una crida general al poble perquè qui volguera hi aportara llibres. Així vam generar el primer fons. Això encara continua. A més, des de llavors, cada any se celebra una assemblea oberta a tothom en què s’aprova el pressupost del curs no només per a adquirir més volums, sinó per a dinamitzar la biblioteca, per a fer-hi activitats. Ara mateix, com que l’Oficina de Turisme està a la planta baixa, el tècnic de turisme (Pau Escrig) s’encarrega també de l’atenció els matins de dimarts a diumenge i dues vesprades. També disposem d’un romanent i estem provant de trobar maneres de col·laborar amb altres pobles perquè els seus veïns tinguen accés a la biblioteca.
Amb 150 membres, el Casal és una entitat important per a Atzeneta, que té poc més de 1.200 habitants.
De mica en mica ens hem convertit en un referent. Hi ha gent de fora que ens pregunta com ho hem fet. Senzillament, perquè hi ha molta confiança amb tothom. Deixem la clau del local a les persones o col·lectius del poble que ho necessiten, sense cap problema.
Per tant, esteu oberts a qualsevol proposta de la gent del poble i això genera sinergies i té un retorn.
És clar. No ens tanquem en nosaltres mateixos. Per exemple, hem organitzat mercadets nadalencs solidaris i hem destinat els guanys a una ONG que va crear un rector del poble, mossén Ricardo. Això ha fet que estiguem en consonància amb les mestresses de casa, que eixe dia porten 20 o 30 coques, pastissos, bunyols… per a vendre. És una manera de crear cohesió social.
Què suposa el vostre col·lectiu per a la gent jove del poble?
Generalment, es pensa que als pobles xicotets no pot haver-hi una oferta cultural durant tot l’any. A poc a poc, hem aconseguit crear una dinàmica que fa que el poble estiga viu. No només hi ha activitat cultural a les ciutats.
