S’acaba la legislatura, i la primera pregunta obligada és fer un balanç d’aquests quatre anys.
Ha estat una legislatura molt complicada, però estem molt satisfets. Sembla que ja fa mil anys de la pandèmia, ja ens hem acostumat a la inflació i l’especulació de preus, però no fa res, tot açò ha estat en aquesta legislatura. I aquest govern, tant local com autonòmic, ha respost de forma molt diferent a com ho van fer altres governs en altres èpoques, cosa que se’ns ha oblidat però que cal posar en valor.
Com quines respostes?
En els pitjors moments de la pandèmia vam estar atenent totes les telefonades, vam portar menjar per les cases, vam repartir 40.000 mascaretes fetes per la ciutadania quan no n’hi havia, mampares per als comerços, es van fer els tràmits per aconseguir de forma urgent les ajudes de dependència o la renda valenciana d’inserció… I ja després, es van donar ajudes per a reactivar el comerç, ajudes socials, es va donar atenció a xiquets i gent major… Pareix que fa molt, però només fa mig any que van acabar-se les últimes restriccions i pense que el govern ha estat a l’altura.
Potser no es valora prou la funció dels ajuntaments en emergències com aquestes.
Nosaltres actuem sempre coordinats amb el Govern de la Generalitat i de l’estat, però quan hi ha hagut problemes, la gent ha vingut a la porta de l’ajuntament, no ha anat al Palau de la Generalitat o de Moncloa. I quan han vingut hem intentat donar respostes a tothom, mentre que quan va punxar la bombolla immobiliària i feien fora la gent de casa, la resposta era molt diferent.
Compromís comparteix el govern amb el PSOE, després de signar el Pacte de l’Almodí i després que les relacions entre les dos formacions fora molt turbulenta l’anterior legislatura. Ara la relació ha anat millor?
Sí, ha estat un acord molt positiu i hem compartit la majoria de les coses.
Normalment, en pactes on ‘acorda compartir el govern, la força amb més vots es reserva els dos darrers anys de mandat, ja que es considera que la memòria de l’elector està més fresca i és millor electoralment. Però en el cas de Llíria ha estat al revés, el PSPV va traure més vots que Compromís.
Sí, no ho sé. Quan vam fer l’acord de compartir legislatura es va quedar que nosaltres faríem la segona part, i encantats. I segurament ens beneficia, però no va ser una condició que imposàrem, senzillament va anar així.
I repetiran coalició?
Sí, sens dubte. Serà complicat que hi haja majories absolutes i, per tant, no ens en queda una altra. El nostre electorat ens exigeix que millorem la vida de les persones i ens deixem de tonteries.
Un dels reptes pendents de Llíria és el de les urbanitzacions, moltes d’elles sense serveis bàsics. És complicat d’arreglar?
És complex sí, i no es pot arreglar a curt termini. Serà un procés llarg, però hi ha entre sis i set mil persones vivint en aquestes urbanitzacions, que no són de luxe, sinó que són xalets de gent humil, i cal trobar solucions. La nostra proposta és fer-ho amb contribucions especials i a poc a poc anar instal·lant serveis dignes com asfaltat, clavegueram, llum, internet, etc. Però esclar, són diners, i això sempre costa, encara que des de l’Ajuntament estem posant totes les facilitats que podem, com assumir un 10% del cost o avançar els diners per tal que es puga pagar en tres anys. L’altra opció és la que proposa el PP, que és fer un PAI i urbanitzar tot de colp. Açò implica que cal pagar 70.000 euros per casa, i qui no puga, embargament i desnonament. Pense que la nostra proposta és millor.
L’altra gran proposta del seu mandat girava entorn a la mobilitat.
Hem fet moltes coses en aquest aspecte, com el projecte per eliminar el trànsit innecessari per la plaça Major, fer per a vianants alguns carrers i ampliar les voreres en altres, connectar les urbanitzacions amb carril-bici… Però sobretot, cal tenir en compte que Llíria, de punta a punta, són 15 minuts caminant. Hem d’anar cap a una ciutat amb menys emissions, però també més saludable, que faça més exercici, i caminar mig quilòmetre, cinc minuts, per anar als llocs, és molt saludable. Pots veure els aparadors, fer un cafè, saludar la gent… Açò és qualitat de vida. Encara hi ha gent que la seua prioritat és aparcar baix de casa, però la mentalitat està canviant, sobretot entre la gent més jove, i tots ens anirem acostumant a un nou model, que és millor.
Durant aquesta legislatura, Llíria també ha obtingut la declaració com a Ciutat Creativa per part de la UNESCO. Què ha suposat açò?
Sobretot t’obri moltes portes. Quan vas a buscar solistes o compositors de primer nivell perquè vinguen a tocar i els dius «UNESCO», la gent et respon, perquè és un reconeixement que té molt prestigi i molta difusió. També et permet fer molta xarxa per difondre el que fem, les nostres bandes i activitats, el que ens permet guanyar en el component internacional, però també en innovació i prestigi.
Però les societats musicals no són només un espai cultural, també tenen un component important de cohesió social.
A Llíria tenim dues societats musicals de banda, més altres dos de pols i pua i una banda de jubilats. Açò té una vessant econòmica important, ja que molta gent viu de la música, però també crea una trama social d’immens valor: cohesiona el poble, genera identitat i moltes relacions. Encara que açò ja ho teníem, no és per la UNESCO [Riu].
Quins són els projectes per a una nova legislatura?
Primer de tot acabar els projectes inconclusos per la pandèmia, sobretot les infraestructures socials, com el nou institut –que ja està en construcció- i el nou col·legi, que falta licitar i que és molt urgent, perquè només en el nou curs hem tingut 140 alumnes amb matrícula sobrevinguda. També tenim projectada una residència de iaios i un centre de dia. Un altre punt fort és la transformació de la mobilitat: cal urbanitzar les entrades a Llíria de forma racional i sostenible. Naturalment, el tema de les urbanitzacions, que ens ocuparà durant més d’una legislatura, i augmentar l’ocupació. Encara no es poden dir noms, però en les pròximes setmanes tindrem notícies d’empreses importants que s’instal·laran a Llíria. I per a la gent jove, estem projectant un espai autogestionat, però sobretot caldrà trobar solucions a la qüestió de l’habitatge, perquè puguen quedar-se ací.
