Nacho Amirola (Alacant, 1975) és president d’Ineca, l’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant, una entitat que analitza l’economia de la demarcació d’Alacant i que s’ha sumat a les queixes emeses des de distintes plataformes, fonamentalment empresarials i socials, contra el disseny dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2023. Uns comptes dels quals la d’Alacant és la demarcació més perjudicada amb diferència, tot i ser la cinquena que més diners aporta a la caixa estatal. Parlem amb el president d’Ineca sobre aquesta situació.
-Abans d’entrar en la qüestió dels Pressupostos, el cert és que l’economia alacantina s’està recuperant amb cert ritme de l’última crisi. Ho esperava?
-La província d’Alacant és tremendament resilient. Cal recordar que no ens basem en un únic sector, sinó que som una província molt diversa. Absolutament totes les comarques són líders en algun sector: en indústria, en turisme, en el sector immobiliari… Això converteix la província d’Alacant en resilient a tots els vaivens de l’economia. En aquest sentit, normalment ens recuperem raonablement ràpid. En canvi, el que ha passat durant l’última època és que en distints paràmetres ens anem allunyant una mica de la mitjana nacional, i això, en part, es deu al gran dèficit de l’infrafinançament, que no es dona només en els PGE d’enguany, sinó que històricament, tal com revelen els estudis que venim fent des del 2008, ho estem patint.
-També sol haver queixes per part de les entitats empresarials dels Pressupostos que s’elaboren des de la Generalitat…
-No és exactament així. Des del punt de vista dels Pressupostos valencians, és important assenyalar que els últims anys s’ha fet un esforç per a intentar reduir el dèficit estructural que hi havia amb la província d’Alacant i destinar les inversions conforme al criteri poblacional, que era una qüestió que des d’Ineca veníem reclamant des de feia molts anys. És just reconèixer que des de la Generalitat s’ha atès aquesta petició. I és just reconèixer que les inversions, des de la Generalitat, sí que estan arribant, i que a poc a poc s’està reduint el dèficit. Però amb els PGE no ha ocorregut així. Des de principis d’aquest segle identifiquem que la renda per càpita mitjana al conjunt de l’Estat espanyol ha augmentat en un 39% aproximadament, mentre que a la província d’Alacant només ha augmentat un 29%. I hem passat d’ocupar la posició 22, en termes d’inversió absoluta a ocupar la posició 31. Això és, òbviament, en gran part degut al fet que des de l’administració general de l’Estat no s’està prestant la suficient atenció a la província d’Alacant. Cal no oblidar que parlem d’una província que aporta moltíssim al conjunt nacional: som la cinquena província en termes de PIB, en aportació a la Seguretat Social, en termes de població –si incloem la població itinerant, de més d’un milió de persones, sense comptar els turistes, estaríem encara més amunt–… i en canvi, veiem com any rere any, pel criteri poblacional, som els últims. És ací on es produeix una situació d’injustícia, i el que venim reclamant no és res específic d’aquest any: hi ha un dèficit d’infraestructures que és històric i que ascendeix a la xifra de 3.500 milions d’euros, i entenem que s’ha d’anar corregint. No és una situació conjuntural dels PGE del 2023, sinó que lamentablement és estructural. I en aquesta ocasió, com que ens ha semblat que és especialment greu, hem alçat la veu una mica més del que és habitual en nosaltres.
-El reajustament de què parla el president Ximo Puig, amb 200 milions d’euros procedents dels 300 extraordinaris dels PGE que anirien a parar a la demarcació d’Alacant per corregir el dèficit, els sembla suficient?
-En aquest sentit cal dir dues coses. En primer lloc, aquest anunci ja el va fer la Generalitat respecte als PGE del 2022. L’any passat vam fer exactament la mateixa denúncia que estem fent enguany, perquè érem els últims en inversió, i des de l’administració central no se’ns estava prestant la deguda atenció. Aleshores ja es va dir que se signaria aquest conveni entre l’administració central i la Generalitat Valenciana, a través del qual l’administració estatal anava a destinar 200 milions perquè la Generalitat i el Consell utilitzaren com cregueren oportú. En aquell moment, el president ja va dir que hi hauria una inversió especial per a la província d’Alacant. Aquest any es repeteix el mateix, però la realitat és que l’any passat es va dir i no es va materialitzar, i enguany s’està tornant a dir el mateix. A més, en aquest sentit, cal destacar altra cosa, i és que nosaltres estem parlant dels PGE, no de com distribueix la Generalitat les seues inversions, que entenem que ho fa de manera bastant sensata entre les tres províncies. Nosaltres no volem ser més ni llevar absolutament res a les províncies de València o Castelló, que també tenen moltíssimes inversions a fer i que són enormement importants. Nosaltres, el que demanem, és que des del Congrés i des del Senat es preste la deguda atenció a la província d’Alacant i se’ns tracte justament en els PGE per mirar de reduir el dèficit estructural que tenim, que com dic, no és un tema conjuntural del 2023, sinó que està present des de fa anys. I ha arribat el moment de dir prou.
-Vostès han arribat a contactar amb senadors i diputats escollits a la demarcació d’Alacant per a parlar d’aquest tema?
-Cal no oblidar que aquests PGE es van presentar dijous passat al Congrés, i el que estem fent és analitzar-los amb el màxim detall i començant a establir els contactes adequats, entre els quals el que vam mantindre dijous amb la delegada del Govern espanyol [Araceli Poblador], que s’ha reunit amb el president de la CEV [Confederació Empresarial Valenciana] d’Alacant [Joaquín Pérez], amb el president de la Cambra de Comerç [Carlos Baño], amb els dos principals sindicats, UGT i CCOO, i amb nosaltres, precisament, per a parlar d’aquestes inversions que són imprescindibles per a la província i que no acaben d’arribar.
-Com vostè diu, no és el primer any en què es dona una situació com aquesta. En ocasions anteriors, quan han preguntat a un diputat o a un senador per què aproven uns Pressupostos que van en contra dels interessos de la demarcació a la qual representen, què acostumen a respondre?
-La resposta sol ser molt política. Ens solen dir que sí, que ho entenen, que empatitzen amb nosaltres i que miraran a veure què poden fer, però la realitat és que fins hui ningú no ha fet res. A més, tenim la sensació que ni al Congrés ni al Senat Alacant no és objecte de debat. Per això estem alçant la veu de manera assossegada i intentant empatitzar amb tothom, però reclamant el que és just i d’una manera unida entre tots els agents socials que treballem a la província.
-Sé que no és el seu àmbit, però hi ha hagut altres territoris en què sensacions de discriminació com aquesta han desembocat en la fundació de partits o candidatures territorials, com ara a Terol; o en el reforçament de partits territorials ja existents, com ara el de Cantàbria. Vostè ha arribat a sentir parlar d’una alternativa política similar a aquestes a la demarcació d’Alacant?
-No. Mai. Del que es parla, exclusivament, és de la necessitat que tots els agents socials coordinen una resposta i realitzen distintes accions per a visibilitzar el problema que tenim. Per això s’està desenvolupant una pàgina web, s’ha convocat una manifestació a Alacant i també una roda de premsa a Madrid per a fer visible el problema d’infrafinançament que pateix la província. Hem de donar visibilitat al problema per tal que el que ens ha assegurat la delegada del Govern, que entén el discurs i se sent identificada amb les nostres exigències, es traduisca en fets i realitats, en aquest cas en una sèrie d’esmenes perquè milloren aquestes inversions.
-Com que aquesta situació és estructural, hi ha hagut autocrítica des de l’empresariat d’Alacant a l’hora de valorar l’escàs èxit que fins ara han tingut les seues reivindicacions? Vistos els resultats, aquestes exigències no han estat escoltades per part dels governants…
-Crec que sempre és important fer autocrítica, i encara més important és escoltar les crítiques que ens puguen fer des de fora. Sense cap mena de dubte, tots tenim moltes coses a millorar. I en el nostre cas, si portem reclamant que es capgire una situació d’infrafinançament que s’allarga, com a mínim, des del 2008, probablement no ho haurem fet amb la força suficient, o a través dels fòrums adequats, com perquè aquesta reclamació siga atesa. La realitat és que acumulem un infrafinançament de 3.500 milions d’euros que es continua incrementant. Per tant, caldrà fer autocrítica i veure quines coses podem fer junts i quines coses hem de fer de manera diferent perquè el missatge arribe i tinga conseqüències.
-Centrant-nos en Alacant, vostès, Ineca, van fer una roda de premsa amb la Cambra de Comerç i amb la CEV. Uepal [Unió Empresarial de la Província d’Alacant], en canvi, va anar pel seu compte. Per què?
-Això caldria preguntar-li-ho a les persones que en formen part. Nosaltres, com a Ineca, estem a disposició d’absolutament tots els agents socials per posar al servei de tothom les nostres dades i que puguen ser utilitzades de manera adequada. A nosaltres se’ns va convocar, entenem que és una reclamació justa, entenem que la unitat és bona i a més, a la junta de CEV en què jo mateix vaig presentar les dades dels PGE estava present Uepal.
-Des de Uepal sembla que hi ha certa desconfiança cap a la CEV pel paper que, interpreten, València juga contra Alacant en termes de “discriminació”.
-No puc fer cap valoració al respecte. Com deia, l’única valoració possible és que com més units estem amb els missatges serà millor per a tots, i Ineca està a disposició de tots els agents.
-En tot cas, vostè està d’acord amb el discurs, tan consolidat entre la classe empresarial local, que Alacant no juga el paper que hauria de jugar al si del territori valencià?
-No. No estic d’acord. Crec que Alacant té el seu lloc, és una província amb característiques molt peculiars i molt respectada, i com deia anteriorment, això no lleva que hi haja determinades inversions, sobretot en projectes d’infraestructures, que s’han d’executar i no s’executen. Però no crec que el discurs victimista lligue amb nosaltres.
-Pel que fa, precisament, a les infraestructures, s’ha parlat molt, per exemple, del fet que l’AVE Alacant-Madrid ja no s’aturarà a l’estació d’Atocha, sinó a la de Chamartín, més allunyada del centre d’aquesta ciutat. Alhora, hi ha un nou retard en l’AVE que ha d’unir Alacant amb València, que ara es preveu per al 2025, després de molts retards. Aquestes qüestions –PGE contraproduents, infraestructures que no arriben, etc.–, segons vostè, formen part d’un mateix fenomen?
-Sense cap mena de dubte. El fet que no es destinen partides d’infraestructures als PGE provoca que no es puguen encarar aquests projectes, com ara els tercers carrils entre Elx i Sant Joan i entre Elda i Monfort; que no es puga fer el tren de la costa, que no es puga fer tampoc la duplicació de la carretera nacional 382 de Torrevella, el corredor mediterrani, la connexió ferroviària amb l’aeroport tant des d’Alacant com des d’Elx, la millora dels trens de rodalia que enllacen Elx amb Alacant i Alcoi amb Xàtiva, que són tercermundistes; o l’AVE Alacant-València, que mai no acaba d’arribar i que sembla mentida que dues províncies tan importants no estiguen unides amb les connexions adequades… Són reivindicacions històriques, que no són d’ara, i que evidencien el que estem patint.
-Per acabar, últimament s’està parlant molt de la fiscalitat arran les rebaixes que s’han anunciat des d’alguns governs, també des del valencià, malgrat que fins fa poc des de la Generalitat es clamava contra la rebaixa d’impostos. Pensa que aquest tipus de mesures poden ser beneficioses?
-Nosaltres, des d’Ineca, intentem funcionar sempre amb dades concretes. I en aquest cas, lògicament, no en tenim, perquè són mesures que encara no s’han aplicat. Des del punt de vista macroeconòmic, pensem que té més sentit alleugerir la pressió fiscal a les empreses i als ciutadans, perquè entenem que això fa que gire el motor de l’economia. En aquest sentit, pensem que s’ha de ser molt més agressiu, sense cap mena de dubte, amb les polítiques fiscals que ajuden a que l’economia cresca.
-Pensa que aquest punt de vista ha pogut influir en el Consell perquè acabe anunciant aquesta mesura, malgrat haver defensat el contrari anteriorment?
-Sí, n’estic segur. Però és una opinió personal. Això caldria preguntar-li-ho als que han pres la decisió.
