El 14 d’abril del 2015 Joan Miquel Oliver va publicar Pegasus, el seu tercer àlbum en solitari. Abans de la dissolució d’Antònia Font el 2013 ja havia tret a la llum Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009).
Oliver assenyala que era «un poc diferent» de tot el que havia fet fins llavors, ja que Pegasus era el primer treball posterior a la separació d’Antònia Font, la qual cosa el convertia en el seu projecte principal i no en un de complementari.
Primer va enregistrar el disc al seu estudi particular, però després va anar a l’estudi de Quimi Portet, perquè estava insatisfet amb el resultat de la seua veu. Portet va ser, a més, l’ideòleg del nom de Pegasus, ja que Oliver volia titular-lo Marès a radial, com la primera cançó del disc. El 7 d’abril, una setmana abans de publicar-lo, es va presentar el videoclip del primer senzill del disc, Flors de cactus, realitzat per Mai Balaguer, Jordi Fàbregas i Óscar Lorca.
Amb posterioritat, va editar Atlantis (2017), Elektra (2018) i Aventures de la nota La (2020). Simultàniament, Oliver s’ha dedicat a la literatura i ha publicat el poemari Odissea trenta mil (2002), la novel·la El misteri de l’amor, l’obra teatral, Un quilo d’invisible (2013), el dietari Setembre, octubre i novembre (2014) i una altra novel·la Alexandra Schneider und ihr Casiotone (2018), que narra una invasió alienígena a Mallorca.
