El 22 de juny del 2012 Eva Dénia Tard Quartet va actuar a l’Hort de Trénor de Torrent (l’Horta Sud), dins del marc de la Setmana Cultural de l’Escola d’Adults del municipi.
Eva Dénia va nàixer a Gandia (la Safor) al si d’una família d’artistes on la literatura, les arts plàstiques i la música han fluït sempre de manera natural. Als 12 anys tocava la guitarra i cantava, i en l’adolescència va crear el seu primer grup interpretant cançons del folk americà i de la Nova Cançó. Més tard, en la dècada dels 80 va formar part d’una banda formada per dones que es deia Primer Aviso, de la mà d’Amparo Durbán i Mali Gandia. Durant l’època universitaria va obrir un parèntesi en la música per a dedicar-se a estudiar una de les seues passions, els idiomes. És filòloga i ha sigut mestra de valencià.
La poesia i la traducció són altres de les seues devocions. De fet, reivindica la figura de l’adaptador com a ofici. Les seues versions del brasiler al valencià semblen una fantasia, especialment quan en 2006 publica el disc Tribut a Jobim, amb el guitarrista Manuel Hamerlinck. De nou, era la primera vegada que una bossa nova era interpretada en valencià en unes adaptacions que palesen la seua solidesa poètica, mantenint la musicalitat i els ritmes originals amb senzillesa i honestedat. Eva defineix la música brasilera com a sofisticada i harmònicament molt rica amb un repertori immens. Melodies que han begut del jazz, tot i que rítmicament procedeixen de la tradició popular. Temes melangiosos i alegres, alhora, acaronats per la seua dolça veu.
Tot i que és adaptadora de cançons, escoltar-la en francés és captivador, una llengua que va aprendre sentint la música de Brassens. Allò que va començar com a pur divertimento es va convertir en tres discos d’estudi i un DVD d’un concert en viu. Aquesta carrera musical paral·lela la va dur a assistir a tots els festivals dedicats a Georges Brassens. Durant quinze anys ha estat actuant a França, especialment a París, i també a l’Havana, convidada per l’ambaixador francés. De fet, el concert de comiat el va fer al mateix lloc on va actuar per primera vegada a França, prop de Perpinyà.
La seua implacable curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana i participa en el disc, Tan alta com va la lluna, del seu germà Carles Dénia en un original i valent treball on es revisen els estils més caracterítics del patrimoni sonor valencià i on Eva escriu algunes de les lletres i canta. Ahí obri un camí nou en què reviscola la tradició amb arranjaments actuals i lletres noves liderant el seu propi projecte, Eva Dénia Trad Quartet, amb el qual enregistra el disc Un altre cantar (Comboi Records 2013). Aquest treball és el resultat de la seua mirada respectuosa i moderna sobre la música tradicional valenciana en tots els seus pals, incloent el cant d’estil. Eixa revisió de forma i de contingut de la tradició, introduint entre altres elements el violoncel, fa que Eva torne a obrir un camí d’exploració en la música tradicional valenciana que està tan vigent actualment.
Posteriorment, en una Festa Estellés, l’any 2012, va impulsar la idea de la formació Sis veus per al poeta, una proposta que va tindre un llarg recorregut amb més d’un centenar de concerts i un disc. En 2018 van estrenar el segon treball, ja com a Sis veus, publicant Els dies i les dones, on continuen desenvolupant les seues senyes d’identitat: la unió de música tradicional i la poesia. Un projecte que continua viu recorrent els escenaris i les places dels pobles.
La compositora guarda al calaix una idea, mig desenvolupada, amb poemes de Maria Beneyto que, no cal dir-ho, ens haguera agradat molt que publicara. Hi ha un avançament al disc, Quan abril era abril, amb la musicació de la poesia Als amics de tristor del llibre Després de soterrada la tendresa (Bromera 1993), que també ha inclòs Carles Dénia en la seua darrera proposta musical. Però a Eva li demanava el cos deixar-ho ja. La creació musical en projectes personals li suposava massa responsabilitats a les esquenes caminant per no poques costeres, dificultats i renúncies.
Alguns li recriminen la seua disparitat estilística, però ella ha fet el que li ha vingut de gust afirmant que la música és sempre música i no cal compartimentar-la. Efectivament, Eva Dénia és autora d’una discografia polifacètica que s’estén per tres dècades. Tal com anunciaven des del COM «és i serà sempre una pionera en qui molts i moltes troben un camí a seguir; i més encara: és una referent, per la seua brillant aportació artística i per la defensa de la llengua i del feminisme». Sobre aquest últim aspecte cal destacar que Eva és filla de l’escriptora Àngels Moreno i Vercher, una dona avançada al seu temps que ha publicat una dotzena de llibres de narrativa i ha sigut reconeguda amb diversos guardons. Un exemple que sembra llavor en la cantant. En la major part dels seus projectes sempre hi ha hagut dones i no ha tingut mai pèls a la llengua per a reivindicar la presència de les seues companyes als escenaris i als cartells de cicles i festivals.
Aquesta precursora ha deixat de crear música per voluntat pròpia, però ha trobat una nova ferramenta artística que li ve de son pare: les arts plàstiques. La pintura i el dibuix formen part de la seua quotidianitat, perquè com ella mateixa reflexiona en veu alta, «Soc una persona que té la necessitat d’expressar-se d’una forma o una altra per a poder trascendir la banalitat de la vida». I això, dic jo, és una gran virtut, tant per afrontar les vicissituds de la vida com per a gaudir de l’alegria.
