El 9 de febrer del 2007 Jaume Arnella va actuar al festival Tastautors, a Cardedeu (el Vallès Oriental).
Jaume Arnella i París va nàixer el 5 de maig del 1943 a Barcelona, al barri de Sant Martí de Provençals, però prompte la seua família es va traslladar al Guinardó. Va rebre classes particulars de guitarra de Graciano Tarragó i, més tard, va fer cursos de música al Conservatori. Oriol Martorell i Enric Gispert són dos dels músics que han influït més en la seua carrera.
El 1963 va cofundar l’equip Telstar 33 que es dedicava a la confecció i la publicació de cançoners (Yukaidi, Uel·lé, Folk-song, Primera ronda de cançons, Espirituals negres, etc.) amb la voluntat d’oferir unes eines perquè la gent coneguera cançons i les cantara. Mentre treballava a l’Hogar del Libro en la direcció musical i en la recopilació de cançoners va conéixer Albert i Jordi Batista, Xesco Boix, Josep Maria Camarasa, Consol i Ramon Casajoana, Eduard Estivill, Jordi Pujol Cortés, Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia i Jaume Vallcorba, amb els quals va integrar el Grup de Folk, que va esdevindr un referent social i musical.
També va ser un dels creadors del segell discogràfic Als Quatre Vents que va dirigir musicalment des del 1966 fins al 1974, quan va iniciar una nova etapa amb el conjunt Els Sapastres, que van actuar arreu dels territoris de parla catalana França i Suïssa. El 1976 va publicar els discos Sac de cançons, Cançons de vi i de taverna i Potser ja és l’hora.
Davant la migradesa de cançons tradicionals i populars en els repertoris, va mamprendre la recerca en aquest camp que al llarg dels anys ha tingut com a fruit, entre altres: Les cançons de Beget, Les cançons de Mataró, Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana i Les cançons de les Planes d’Hòstoles; moltes són recuperades de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que s’havien perdut. Algunes d’aquestes cançons més endavant donen pas als discos Les cançons de Beget ( 2001), Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana (2010) i Cançons aspres i de mala petja (2016).
A partir del 1976 va ser coeditor de la revista Gralla, que té com a objectiu la recuperació dels instruments tradicionals catalans. En aquest sentit, va participar en la creació de la Cobla Cotó fluix, que es va dedicar a recuperar els balls huitcentistes i el 1980 en la de l’Orquestrina Galana que tocava els balls autòctons sense manllevar els clixés anglosaxons.
El 1986 va començar una nova etapa de cantant de romanços antics i nous que confecciona, en molts casos, per encàrrec. N’ha compost des d’aleshores més de 350 sobre temes ben variats. El disc Carregat de romanços (1990) n’és una primera mostra. A la vegada, és un dels fundadors dels cicles de música popular i tradicional que se celebren anualment amb el títol de Tradicionàrius des del 1988. El 1992 és un dels impulsors de l’Orquestra Simfònica de la Canya, amb més de trenta-cinc músics.
El 1994 va publicar Eròtica monàstica, amb la traducció i adaptació de les cançons amoroses de Ripoll del segle XII, Carmina Rivipullensia. El 1995 va traure a la llum el cançoner Repertori bàsic de cançons populars i el 1998 va començar a col·laborar en el programa El pont de les formigues de Jordi Margarit a Catalunya Ràdio i, posteriorment, a La Primera Pedra de RAC1. De les més de 200 cançons amb lletra i música pròpies que hi interpreta, una quinzena ixen en format de disc (Les cançons del Pont de les Formigues, 1999). Paral·lelament, va musicar poemes destacats dels poetes catalans del segle XX reunits al disc La raó al desig (1997) i edita, amb música seua, discos monogràfics dedicats a Jacint Verdaguer (Cançons i Balades, 2002), François Villon (Balades i testament, 2007), Vicent Andrés Estellés (Llibre de la saviesa, 2011), Joan Vinyoli (Tot és ara i res, 2014) i Josep Gual Lloberes (Les sabates d’en Jaume, 2014).
El 2009 va crear amb el coreògraf Joan Serra el Ball d’homenatge, una dansa de salutació honorífica similar a la que tenen altres països com el País Basc.
Darrerament, ha publicat …i que canten primavera (2018) amb el Cor Sarabanda de la Garriga. El 2020 va editar el disc Com t’ho diria? Cançons de confinament amb la participació del músic Rafel Sala i on sobresurt «La sonata del clar de lluna» a partir del poemari del mateix títol del poeta grec Iannis Ritsos traduït per Joan Casas.
Pel seu treball de recerca i difusió de la cançó tradicional i popular ha rebut diversos premis.
