El 24 de juny del 1981 quasi cent mil persones van omplir el Camp Nou en el concert «Som una nació», organitzat per la Crida a la Solidaritat. Hi van actuar Lluís Llach, La Trinca, Marina Rossell, Al Tall i el cantant de flamenc Manel Gerena.
La Crida a la Solidaritat havia nascut tres mesos abans en resposta al Manifiesto de los 2.300 intelectuales en contra de les polítiques de normalització del català a Catalunya. El febrer d’aquell any s’havia produït el colp d’estat militar d’Antonio Tejero i el Manifiesto, publicat al Diario 16 i encapçalat pel periodista Federico Jiménez Losantos, que llavors era professor de secundària en un institut de Barcelona, va formar part d’un seguit de diversos moviments d’involució del desenvolupament de l’Estat autonòmic que van culminar amb la Loapa.
Com a resposta al Manifiesto, el 17 de març diversos intel·lectuals i personalitats de la cultura i l’activisme es van reunir al paranimf de la Universitat de Barcelona i van elaborar el manifest de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Tres mesos després, es feia la gran demostració de força que va ser el concert del Camp Nou.
Les polítiques de normalització lingüístiques que estava començant a preparar la incipient Generalitat no es van tirar enrere i anys després es va crear TV3 i es va instaurar la immersió lingüística en català a les escoles.
«Dir què hauria passat si l’acte del Camp Nou no hagués estat un èxit seria un exercici de política-ficció, però sí que és veritat que eren temps molt incerts, sortíem d’una transició on encara estava tot per construir, i aquella mobilització tan multitudinària va ajudar a reforçar la unitat política i social a favor de la llengua i de la reconstrucció nacional», va explicar Jordi Sànchez, dirigent de la Crida a partir d’aquells anys i fins a la dissolució del grup, el 1993.
L’èxit va ser històric. El Camp Nou es va omplir de senyeres i estelades. L’esperit de les grans manifestacions de la Transició va renàixer. Les imatges mostren les grades plenes de pancartes casolanes amb lemes com ara «Autodeterminació» i «Som una nació».
L’èxit va ser històric. El Camp Nou es va omplir de senyeres i estelades. L’esperit de les grans manifestacions de la Transició va renéixer. Les imatges mostren les grades plenes de pancartes casolanes amb lemes com ara “Autodeterminació”, “Som una nació”, i també n’hi havia que aprofitaven per fer reclamacions com ara “Salvem el Pedraforca”.
En el punt de mira de grups ultres
Anys després del concert del 1981 al Camp Nou es va saber que alguns grups d’ultradreta s’havien plantejat la possibilitat d’atemptar contra l’acte del Camp Nou. La idea no es va arribar a concretar. Anys després, però, la ultradretana Milicia Catalana ho va portar a terme, i va fer esclatar un artefacte a la seu de la Crida, que no va provocar ferits.
Del concert de la Crida el 1981 se’n va editar un enregistrament musical ,però és molt difícil trobar-ne imatges de vídeo. Només una emissora hi va anar i va immortalitzar l’esdeveniment: Televisió de Cardedeu.
Fonts: David Marí, «Concerts que fan història», El Punt Avui, 2013
