El 25 de juny del 1979 el jove Valentín González Ramírez, de vint anys, militant de la CNT, va ser mort València per una pilota de goma en el transcurs d’un forcejament entre la Policia Nacional i els vaguistes, que havien tallat l’accés dels camions al mercat d’abastos, com a resposta a l’incompliment d’un laude per la patronal.
Poc després de les huit de la vesprada s’havien concentrat al costat del mercat diversos centenars de persones que repartien fulles relatives a la vaga de treballadors de càrrega i descàrrega del mercat. Transcorreguda mitja hora van travessar carretons, tanques i altres objectes a la porta d’accés per impedir l’entrada de vehicles al mercat i, per tant, la càrrega i descàrrega de productes.
La Policia Nacional es va personar minuts després i, per mitjà d’uns megàfons, va advertir als grups allí concentrats que no hi podien romandre obstaculitzant el pas. En persistir en la seua actitud i després de rebre ordres superiors categòriques (segons versió facilitada pels vaguistes), van carregar contra els reunits sense cap advertiment.
Uns cinquanta es van recloure a la caseta on habitualment es reunien els treballadors de càrrega i descàrrega abans de dirigir-se als respectius llocs. D’ací van eixir pel perill d’asfíxia arran del llançament de pots de fum dirigits a l’interior del recinte, que era de dimensions reduïdes, tres per quatre metres.
Segons la versió dels fets facilitada per fonts policials, «uns cinquanta tancats en una de les dependències del local, armats amb pals, es van enfrontar a la força pública, que va intentar traure’ls d’allí».
Mentrestant, Valentín González, en veure que el seu pare era atacat per la policia, va eixir a defensar-lo, rebent llavors un tret de pilota de goma a molt escassa distància, que, segons testimonis directes, no depassaria ni un metre.
En la nota oficial, la policia va afirmar que «un grup, armat d’una tanca, va intentar arremetre contra la força, i un altre grup va tractar de subjectar l’arma d’un dels policies, disparant-se aquesta en el forcejament, pegant al pit una pilota de goma a un dels portadors que arremetien amb la tanca».
Valentín González va resultar ferit tan greument que va morir abans d’ingressar a l’Hospital Provincial de València. La víctima treballava al mercat central junt amb el seu pare des de feia dos anys i era conegut per la seua militància en la central anarquista CNT. Vivia al Grau, barri marítim dedicat primordialment a l’activitat portuària.
Des del març d’aquell any, els treballadors de càrrega i descàrrega mantenien negociacions amb la patronal per procedir a la renovació anual del conveni col·lectiu. Atés que no existia acord, l’autoritat laboral va dictar un laude que suposa un increment salarial del 14% entre altres millores. No obstant això, la patronal va mantindre una actitud intransigent i no va accedir al compliment dels punts establits pel laude.
«La Delegació de Treball i la Inspecció s’han comportat com a cavallers amb nosaltres en el nostre conflicte», va assegurar el president del grup sindical de càrrega i descàrrega, Esteban García Muñoz, «però la postura intransigent de la patronal ens ha portat a iniciar actuacions com impedir l’entrada dels camions». El senyor García Muñoz va declarar així mateix que «totes les autoritats coneixien la nostra situació, però no han volgut prendre iniciatives ni cartes en l’assumpte».
Fonts: Jaime Millás, «Trabajador muerto en Valencia por un pelotazo de goma», El País, 1979
