El 22 de febrer del 1972 la Dharma pujava a l’escenari del Casal de la Font d’en Fargues del barri d’Horta, a Barcelona, per primera vegada. La formació havia nascut de la mà dels germans Josep, Esteve i Joan Fortuny, que prèviament havien format el grup Els Llums. El 1973 se’ls hi va unir el Carles Vidal i un any més tard el Jordi Soley i van començar a dir-se Companyia Elèctrica Dharma.
La banda va introduir fórmules de rock amb el folklore i la cançó popular que no eren noves, però que fins aleshores no havien obtingut gaire èxit. I van triar un camp inèdit: la música mediterrània. A la instrumentació habitual del rock, van afegir- hi un saxo soprano, el so del qual recorda molt el de la tenora catalana. La seua música evoca dotzenes de melodies populars del país, però no pretén ser tradicionalista ni folklòrica. Al llarg dels anys, ha creat un sistema propi, ple de símbols i fantasies.
El 1975 va enregistrar el primer disc Diumenge i l’estiu del mateix any es va donar a conèixer als festivals de Burgos i Canet. Així mateix, amb el grup de teatre dels Comediants, va crear una gran comuna musico-teatral a Canet de Mar (el Maresme) i durant un any va fer actuacions tant en circuits teatrals com musicals.
El 1976 va gravar el segon àlbum, L’Oucomballa, i en poc temps es van convertir en un dels grups més emblemàtics del moment. El 1977, amb Tramuntana, va girar per tot l’Estat i, al pavelló del Real Madrid, s’hi van exhaurir les entrades.
El 1977, amb L’Àngel de la Dansa, van omplir el Palau dels Esports de Barcelona. A més, van editar a Itàlia i els seus discos van ser els més venuts del rock català.
El cinqué elapé Ordinàries Aventures, va arribar amb un canvi: Jordi Soley va deixar el grup, una baixa que es va omplir poc més tard amb la incorporació de Lluís Fortuny, que es va fer càrrec dels teclats i de la trompeta. Uns mesos després va enregistrar L’Atlàntida, inspirat en el gran poema èpic de Jacint Verdaguer.
L’11 de desembre del 1981 va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana acompanyats per la Cobla Mediterrània, i per primer colp es fusionaven una cobla de sardanes i un grup de rock.
El 1984, va presentar el disc i l’espectacle Catalluna, el primer dedicat a les cançons tradicionals catalanes, exceptuant-hi la que porta el nom del disc. El 1986 al Mercat de les Flors de Barcelona, hi va enregistrar, en dos concerts, el desé àlbum, No Volem Ser, una instantània sonora del seu decidit ímpetu escènic.
El 19 d’agost del 1986, Esteve Fortuny, guitarrista i compositor, va morir per una hemorràgia cerebral durant un concert a Cardedeu. Per honrar la seua memòria, el 12 de març del 1987 es va celebrar un emotiu homenatge al Palau de la Música, amb l’Orquestra de Cambra de Barcelona sota la direcció de Manel Camp, estrenant quatre Poemes Simfònics que l’Esteve havia compost, i que mai fins llavors s’havien interpretat. El grup va publicar el disc Homenatge a Esteve Fortuny.
Tres anys després, la Dharma torna a gravar i edita Fibres del Cor, amb la incorporació de Maria Fortuny al piano. El 1991 va dur a terme la primera gira pels EUA, amb una molt bona acollida, i va traure a la llum Tifa Head.
El 1993, amb Que no es perdi aquest so, fa la seua primera relectura del Llibre Vermell de Montserrat. Poc després emprenen una segona gira pels Estats Units, que es tanca amb un concert inoblidable al Knitting Factory de Nova York.
El 23 d’abril del 1994, la banda va celebrar el vinté aniversari al Palau Sant Jordi davant de vint mil persones. El concert es va emetre en directe per TV3 i Vint anys de Companyia Elèctrica Dharma es va convertir en l’únic disc triple del rock català.
El 1996 va eixir El ventre de la bèstia, expressió de la frustració davant la facilitat amb què el sistema assimila qualsevol intent de canvi. Del 1998 al 2003 va aparèixer la trilogia dedicada a la world music: Racó de món, Sonada i Llibre Vermell.
Des del 2004 al 2012, ha editat Dharmasseria, 30 anys, la Dharma l’arma! (2006), El Misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants (2008), Mompou’s mood Mariagneta amd Patum Jack Blues (2010) i Nit col·lectiva (2012).
El 29 de setembre del 2013, la desgràcia es va tornar a creuar en el camí del grup, Josep Fortuny va morir d’un atac de cor. Tornar a trepitjar escenaris i sentir l’escalf del públic, va donar la força a la banda per a enregistrar el 25è disc de la seua carrera: Flamarada (2019).
Fa un any, la Companyia Elèctrica Dharma va anunciar al mateix espai que els va veure nàixer, el Casal de la Font d’en Fargues del barri d’Horta de Barcelona, una nova gira per a celebrar els seus 50 anys d’activitat ininterrompuda que arrancarà amb un concert únic al Palau Sant Jordi el pròxim 22 d’abril. També van rebre el Premi Enderrock a la Trajectòria.
