El 26 i 27 de juliol del 1975es va celebrar el I Canet Rock al Pla d’en Sala de Canet de Mar (el Maresme), un festival que prometia «dotze hores de música i follia». Organitzat encara sota la dictadura de Franco, no es va aconseguir el permís fins dos dies abans de l’inici.
Va estar precedit per les Sis Hores de Cançó, també organitzades a Canet de Mar, que s’inspirava en festivals internacionals anteriors com el de Woodstock del 1969 a Nova York i el de l’illa de Wight entre 1968 i 1970 al sud d’Anglaterra.
La Sala Zeleste es va ocupar de la programació musical, mentre que l’empresa Pebrots vinculada a La Trinca hi va aportar la infraestructura.
Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria, etc.) tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l’ús de l’estil rock i altres estils no del gust del govern ni de l’Església, i l’ús del català (nova cançó, rock laietà, etc.).
En total, hi va participar: Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma i Comediants, Pau Riba, Jordi Sabatés, Molina (Lole y Manuel), Maria del Mar Bonet, Fusioon, Ia & Batiste, Barcelona Traction, Gualberto, Iceberg i Orquestra Plateria.
La presència de Sisa va ser prohibida pel Govern civil, si bé es va fer sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s’il·luminava el micròfon.
Va ser l’edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l’aire lliure més concorreguts fins al moment a l’Estat, ja que hi van assistir entre 15.000 i 30.000 persones.
El director de cinema Francesc Bellmunt va dirigir la pel·lícula Canet Rock, que es va estrenar el desembre del 1976.
