El 23 de febrer del 1967 va nàixer a Ciutadella de Menorca Cris Juanico, nom artístic de Cristòfol Juanico Alzina. Va ser membre i un dels compositors de Ja t‘ho diré, formà part de Menaix a Truà i també edita treballs en solitari.
Ja t‘ho diré va gravar 6 discos i va rebre, entre altres guardons, el Premi Ramon Llull per ser un referent de Menorca a fora de l’illa, o el premi Millor disc de l’any 1998 de Ràdio 4 per l’àlbum Un ram de locura.
Per part seua, Menaix a Truà, integrat per Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz (Gossos) ha enregistrat cinc discos. També va formar part de La Banda Impossible, ha realitzat produccions musicals per a diferents formacions i ha col·laborat amb diversos artistes.
En la docència, Juanico ha participat, juntament amb Toni Xuclà i Jimi Piñol (Lax’n’Busto), en el Campus Rock (abans Campus Senglar), una escola de pop-rock itinerant de la qual es fan tres edicions anuals (Menorca, Mallorca i Lleida, abans a Montblanc). A més, realitza, des de fa més de 10 anys, audicions didàctiques per a escolars organitzades per Tot música i teatre per a nens i joves.
El 2004 va iniciar una nova etapa artística editant el primer disc en solitari Memòria, fet a partir d’un recull de cançons populars menorquines en clau de pop-rock, que va presentar amb Els Mags de Binigall arreu de les Illes Balears i Catalunya. La revista Enderrock el va reconèixer com a millor disc, millor autor i millor directe del 2004, dins de la categoria d’autor.
A finals del 2005 va editar Jocs d’amagat, un àlbum en què també van col·laborar Els Mags de Binigall i que inclou 12 peces de collita pròpia on es reflecteix el seu món més íntim i personal.
Posteriorment, ha publicat amb l’Original Jazz Orquestra Vola’m a sa Lluna (2006) i Tot de mi (2008), una tria de grans cançons clàssiques de tots els temps; Pedres que rallen (2010), amb els Mags de Binigall, un retorn als orígens; Dues Pedres (2011); Un món de nadales (2013); F(a)usta (2015); 13 Cançons desordenades + 13 Peces retrobades (2017), doble treball amb els temes més emblemàtics de la seua carrera en solitari i un altre amb un recull de rareses; Viu (2019), amb una banda de rock que inclou un violí i un guitarró, fet que dona un aire més folk a la proposta; Salpols (2020), un recorregut a trio (guitarra elèctrica i veu, violí i contrabaix) per l’illa de Menorca, i M’enroca (2022), amb quatre cançons compostes a partir d’un poema de Toni Català.
