El 22 de setembre del 1963 Raimon va guanyar amb la cançó «Se’n va anar» el V Festival de la Mediterrània, celebrat al Palau de les Nacions de la Fira de Mostres de Barcelona. La cançó, signada pel poeta Josep Maria Andreu i el compositor Lleó Borrell, es va alçar amb el triomf per votació popular.
Aquest certamen musical havia nascut seguint el model de Sant Rem i aplegava melodies de França, Itàlia, Grècia, Israel, Mònaco, Algèria i de l’estat espanyol. El festival promogut per Ràdio Nacional comptava amb la col·laboració de TVE com a altaveu mediàtic i, per tant, «Se’n va anar» es va convertir en la primera cançó en català retransmesa per TVE.
El festival tenia una curiosa particularitat: les cançons havien de ser cantades en dues versions, una cantada per un home, i una altra per una dona. Va ser un xicotet triomf per a les cançons en català perquè a partir d’aquest moment serien marginades i controlades sistemàticament per la censura.
L’organització del festival havia admés la composició en català junt amb altres dues cançons en espanyol com a representants de l’Estat. «Crec que ells, els organitzadors, no s’imaginaven que la cançó poguera passar a la final i molt menys, guanyar», recordava Josep Maria Macip, director de la discogràfica Edigsa, el segell que havia aconseguit véncer els obstacles de l’administració franquista i començar a publicar discos en català. Des de l’editorial, es veia l’oportunitat d’or que podia significar el festival per a la difusió d’aquesta nova cançó i la cultura catalana. «Es tractava d’utilitzar els mitjans de comunicació que per a nosaltres eren inaccessibles com la televisió per a donar a conéixer una llengua i una realitat de país», afegia.
Per a Raimon, resultava curiós que «en un festival on es podien sentir cançons en grec, hebreu, francés, italià, turc o espanyol, no es poguera escoltar una cançó cantada en català».
«En aquells moments —afirmava Raimon—, hi havia per part del règim, amb Fraga Iribarne en el Ministeri d’Informació i Turisme, una voluntat de donar una imatge de flexibilització i sens dubte van pensar que no passaria res perquè una cançó en català participara en el Festival».
Però el triomf de «Se’n va anar» va acabar convertint-se en l’altaveu de la Nova Cançó, que anava més enllà de moltes de les melodies estereotipades que s’escoltava en la ràdio.
Macip evocava encara amb emoció aquella aventura musical: «Vam haver de lluitar molt per a convéncer Raimon, ja que com és lògic no es veia ni participant ni interpretant un tema que s’eixia de les cançons que ell feia, com ara “Al vent” o “Diguem no”».
«Com en un altre moments de la història —explica Macip— va haver-hi una mobilització de la gent, resultava curiós veure tant de professor universitari i sacerdots al pati de butaques del Palau de les Nacions». Raimon recordava que, estant entre bastidors, un de l’organització va comentar: «Com guanye la cançó en català, es fot el festival». I «Se’n va anar» va acabar vencent per a sorpresa dels administradors franquistes. En les edicions posteriors Ràdio Nacional va canviar el sistema de votació i mai més va tornar a guanyar una cançó en català.
Fonts: Enciclopèdia Catalana / Joan Josep Isern, «Aquells festivals de la Cançó Mediterrània», Enderrock, 2021 / «El audio de la semana: Raimon i la canción “Se’n va anar”», El Blog de la UA, 2019 / Carles Gàmez, «La canción que le metió un gol al franquismo», El País, 2013
