El 4 de gener del 1950 va nàixer a Navarrés (la Canal de Navarrés) el compositor, músic i cantant Joan Baptista Humet i Climent. De seguida es va traslladar a Terrassa (el Vallès Occidental), on estava establida la seua família. Fill d’un industrial del sector tèxtil que després de la crisi industrial catalana de la dècada del 1950 va haver de vendre el seu negoci.
El 1968 va iniciar estudis d’Arquitectura a Barcelona, però la música i l’art de Joan Manuel Serrat, que en aquella època ja emergia al costat d’altres cantautors, van canviar la seua vocació i va començar a compondre i a interpretar les seues pròpies cançons.
Va ser llavors quan, amb 18 anys, va cantar per primera vegada en un teatre a Terrassa junt amb Serrat. Després, durant dos anys va actuar com a teloner en els concerts de Lluís Llach, amb temes senzills, però d’una gran sensibilitat i d’escriptura més que correcta.
L’any 1970 va publicar les primeres cançons en senzills i amb la companyia Columbia. En destaquen temes com Busco una flor i Tonades (1970), i aconsegueix el seu primer gran èxit amb Gemma (1971), dedicada a la seua germana que patia paràlisi i que ha esdevingut tot un clàssic, ja que ha estat considerada com una de les 100 millors cançons en llengua catalana del segle XX per la revista Enderrock.
El 1972 va publicar No m’importarà pas gens i Kristine (aquesta darrera cançó va guanyar l’any anterior el Primer Premio Dorna de Vigo), i prompte va arribar el primer àlbum, Fulls (1973, amb arranjaments de Josep Maria Bardagí), on destaquen cançons com Cantiga o Fulls, aquesta darrera fruit de l’experiència com a professor en escoles de barris d’immigrants.
En tota la seua carrera, Humet només va enregistrar un altre àlbum en català: Fins que el silenci ve (Movieplay, 1979), un disc unitari d’una gran qualitat, basat en una consideració espiritualista de l’existència de l’home en el món. Els arranjaments van ser obra de Jordi Vilaprinyó i el va presentar al Palau de la Música Catalana.
Aquesta obra va ser composta amb un plantejament musical que va ser tota una novetat, ja que es tracta d’una suite de 35 minuts interpretada per 30 músics. El tema principal comença amb una estrofa que en resumeix la filosofia: «I així com l’home té por i es destrueix per no escoltar la vida, així la vida el persegueix, el fa parar i el crida. Fora del temps, allà on les coses són simples moments i no hi ha angoixa». Aquest àlbum no va tindre el ressò esperat i Humet va tornar al castellà i a una línia molt més comercial.
Joan Baptista Humet va morir el 30 de setembre del 2008, als 58 anys, a Barcelona.
