El 22 de març del 1949 el cantautor Tomeu Penya va nàixer a Vilafranca de Bonany, a Mallorca.
De molt jove va viatjar per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca.
Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila (1980), va aconseguir la popularitat a Mallorca amb el disc Càrritx i roses (1983), en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics: un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat, però directe i efectiu.
Després d’Illamor (1985), va assolir l’èxit a Catalunya amb Mallorquins i catalans (1986). Seguiren els àlbums Tomeu (1987), Arrels (1988), Els cors ferits (1990), Sirena (1992) i Una aclucada d’ulls (1994), en què incorpora progressivament elements musicals i versions d’originals anglosaxons, sobretot de tipus country, estil esdevingut predominant en la seua trajectòria des de la segona meitat dels anys noranta: Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998) i Això és pecat (2001).
El 2003 va publicar el primer disc cantat en castellà, Fácil. L’any següent va tornar al català amb Sa força d’una mirada, al qual seguiren Paraules que s’endú es vent (2007), És per tu (2012), Arruix! (2013) i R.D.I. Comunitat des Pla (2019).
Ha publicat els recopilatoris 10 anys d’èxits (1992), Balades (1996), Antologia (1999) i Bàsic (2007), i els directes Concert al Palau d’Esports de Barcelona (2002) i Tomeu Penya 30 anys després (2010).
El 1992 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en l’apartat de música pop.
