El 20 de maig del 1957 el cantautor Enric Hernàez va nàixer a Barcelona.
El 1980 va enregistrar el primer disc amb dues cançons: «Carme» i «T’he sorprès a mitja veu», i 1984 va publicar el primer àlbum, Una foguera de Sant Joan en ple gener, que va presentar al Festival Grec. El 1985 va presentar el disc La tardor a Pekin a la Sala Zeleste de Barcelona.
Posteriorment, el 1986 va traure a la llum 7PM; el 1987, Gente; el 1988, Arigató, i el 1990, L’últim segon d’un gran somni.
El 1993 va iniciar una segona etapa musical amb Llunes del passeig de Gràcia, i va participar en diferents projectes col·lectius, com ara el disc d’homenatge a Neil Young Com un huracà (1996), en el qual versiona el tema Alabama. Després, el 1997, va eixir Enric Hernàez i el Lotus Blau.
Més endavant, el 2002 va enregistrar Oh poetas salvajes, i el 2008, No t’oblido ni quan l’aspra nit s’obre.
El 2010 va publicar 360 llunes, un recull de la seua trajectòria artística de 30 anys, enregistrat en directe en concert al Festival Barnasants, on fou guardonat amb el Premi Barnasants 2011 al millor concert de la secció oficial del festival.
El 2012 va participar en la biennal Catalunya-Uruguai, amb una sèrie de concerts a San José i Montevideo.
L’any següent va protagonitzar el concert inaugural del Barnasants a l’escenari del Cinema-Teatre de Viella (la Vall d’Aran) conjuntament amb la cantant aranesa Alidé Sans.
El 2014 va publicar el seu catorzé treball, Cançó per a Helena; el 2017, A prop la via del tren, i el 2022, 10 cançons.
