El 19 de maig del 1946 Pere Tàpias, pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador, va nàixer a Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, va exercir d’advocat entre les dècades dels anys setanta i huitanta, feina que va compaginar amb la composició i la interpretació de les seues cançons amb recitals per tot Catalunya. Va aconseguir un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera.
El 1968 va enregistrar el primer single La tia Maria / El progressista, al qual seguiren, en el mateix format, Decididament (1969), La cançó de les trompetes / Mariano oh! Mariano (1969), Moreno de la fe / Pep, Pepita, petitona… Marieta (1971), Una dolça història d’amor / In, in, in, intel·lectual (1972).
El 1972 va publicar el seu primer àlbum de llarga durada, Per a servir-vos, al qual seguiren Si fa sol… (1975), que va obtindre un cert ressò.
Autor dotat d’un estil original i d’una certa causticitat, va enregistrar després diversos discos, com ara, 400 pendons, (1979), Passeig del Carme (1980), Xàndals i barretines (1982), La mar de bé (1987), el recopilatori Les meves cançons (2001) i Felicitats, nano! (2002).
També va presentar l’espectacle Del lithinés al sidral (1971) i la seua actuació fou una de les més celebrades de les Sis Hores de Cançó a Canet del 1972 i el 1973.
El 1982 va començar a col·laborar al circuit català de TVE, i gradualment l’activitat en aquest mitjà va desplaçar la seua faceta musical. Entre el 1983 i el 1988 fou presentador del programa Què vol veure? Molt centrat en la gastronomia, a Ràdio 4 presentà programes de cuina (Afamats, La Factoria).
El 1993 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on va presentar el programa Tàpias variades, que el 2010 va passar a formar part d’El Suplement del cap de setmana de l’emissora.
Fou també articulista al diari Avui, i va publicar els llibres de gastronomia Plats de festa (1998), El plaer d’aprimar-se (2001), Cuines de Vilanova (2003) i Taules i fogons (2006), a més dels poemaris I cap enllà naveguem, orfes de tot, amb un pa, unes sabates i un sac ple de mots (2000) i On es desborda el sol (2017).
A més, va ser defensor del ciutadà de Vilanova i la Geltrú del 2002 al 2012.
Pere Tàpias va morir el 22 d’abril del 2017 a Sant Pere de Ribes (el Garraf). El mateix any l’Ajuntament li va atorgar la medalla de la ciutat a títol pòstum.
