El 7 de març del 1927 va nàixer a Barcelona l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, fundador dels Setze Jutges.
Es va llicenciar en Dret el 1949 i el mateix any va guanyar el premi Guimerà pel seu primer article. La primera novel·la, Com ganivets o flames (1954), va obtindre el premi Joanot Martorell i el va donar a conéixer com a escriptor de narrativa.
El 1955 va deixar d’exercir com a advocat i va entrar a l’editorial Destino. Va continuar escrivint novel·la amb un notable èxit de públic lector, amb títols com Dotze bumerangs (1954), El gandul (1955), Tots som iguals (1956), traduïda als Estats Units el 1961 i que va obtindre elogioses crítiques als principals diaris del país, La trampa (1956) i la més acostada al realisme social, Combat de nit (1959). El 1958 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull Variétés (1959), i el mateix any va publicar amb diversos autors el recull d’articles Cita de narradors, premi Josep Yxart.
El 1957 va publicar el primer d’una llarga sèrie de llibres de viatges, Viatge al Pirineu de Lleida, i no va deixar de publicar-ne durant 50 anys, amb més de 20 títols, entre ells els populars viatges a peu. Tot i que és conegut pel gran públic per les cròniques de viatges, els articles periodístics i per les seues novel·les, també és autor de poemes musicats i d’altres que es troben a Antologia poètica universitària (1949) i, encara, d’una obra de teatre, És perillós fer-se esperar (1958), de la qual Julio Coll en fa una versió cinematogràfica: Distrito quinto (1958).
Va ser un dels fundadors dels Setze Jutges, el grup que va iniciar el moviment de la Nova Cançó, el 1960. Va enregistrar diversos discos amb cançons pròpies, adaptacions de Georges Brassens i cançons per a infants, i també va escriure i va enregistrar amb interpretació pròpia la narració per a infants Viatge a la Lluna (1969), amb música de Xavier Montsalvatge.
El 1961 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la L’últim replà. Set anys després va eixir a la llum La collita del diable (1968) i fins al 1992, amb Vermell i passa, va retornar a la narrativa de ficció.
Va ser columnista del diari Avui del 1976 al 1999 i, posteriorment, d’El Periódico. Els seus articles han estat reconeguts amb diversos guardons, com ara el Premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el 2013.
Va conduir diversos programes d’entrevistes i reportatges per a la televisió, com ara Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a DCO i a Tv3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.
El 2002 va ser guardonat amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, i el 2006 va rebre el premi Lletra d’Or pel llibre A peu per Mallorca (2005). El 2007 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. I, el 2015, se li va concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Josep Maria Espinàs va morir a Barcelona el 5 de febrer del 2023 als noranta-cinc anys.
