El 9 d’agost del 1795 es va renovar la consagració de la catedral de Sogorb (l’Alt Palància) després de la reforma duta a terme pel bisbe Lorenzo Gómez de Ahedo. A la titular, Santa María, s’hi va afegir l’advocació de l’Assumpció, i la celebració es va prolongar diversos dies com a preparació a la festa del 15 d’agost.
La seu principal de la diòcesi de Sogorb-Castelló és un conjunt monumental amb actuacions continuades des del segle XIV fins inicis del segle XIX, amb un claustre i una torre campanar gòtics, tots dos trapezoidals, i un temple neoclàssic bastit sobre un cos gòtic.
La remodelació més important, duta a terme entre el 1791 i el 1795, fou dissenyada per l’arquitecte acadèmic Vicent Gascó, amb la col·laboració de Francisco Marzo i Mariano Llisterri. Amb un esquema classicista, va revestir i reforçar els murs perimetrals, i va enderrocar la capçalera i les voltes per a allargar la nau.
D’aquesta manera va crear un edifici d’una sola nau de grans dimensions, capçalera semicircular, capelles entre els contraforts i cor als peus. Presenta pilastres acanalades, aparellades a la nau i simples al presbiteri, d’orde compost, unides per garlandes, que suporten un poderós entaulament i una cornisa, d’on arranca una volta de canó amb llunetes a la nau, i volta de quadrant d’esfera al presbiteri.
Manuel Camarón va decorar la volta de l’absis el 1806 i els medallons de la volta de la nau els va pintar Josep Vergara. També hi van participar Lluís Planes i Vicent López. Alhora es van fer obres a les sagristies i el cambril, i el 1801 Mariano Llisterri va substitueix a la portada major el pòrtic barroc per un mainell amb dues portes, una d’entrada i una altra falsa, ja que se situa davant del contrafort del mur.
