El 8 d’agost del 1706 les tropes austriacistes van prendre a l’assalt Alacant després d’haver posat setge durant huit dies.
Aquest episodi de la guerra de Successió va començar a principis d’aquell any. Alacant era l’única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i apoderar-se’n era de gran importància estratègica. El port tenia bones defenses i estava situat en una posició idònia per abastir l’exèrcit que havia d’ocupar Madrid.
Després del fracàs d’un primer setge el gener del 1706, tot i que Jaume Rosell de Rocamora, marqués de Rafal, havia recuperat Sant Joan, Busot, Mutxamel, el Palamó, Agost, Montfort i Novelda, des del 6 de juny els miquelets valencians (l’exèrcit valencià de l’arxiduc Carles d’Àustria) del noble alacantí Lluís Escòrcia van bloquejar la ciutat per terra, mentre que la flota britànica de John Leake impedia qualsevol ajut borbònic per mar.
El 31 de juliol un estol aliat de cinc naus comandat per George Byng va arribar a badia alacantina i va bombardejar la ciutat durant huit dies. Tot seguit, va desembarcar el regiment d’infanteria de Richard Gorges, de mil cinc-cents homes, i cent cinquanta genets hispànics, i tres dies més tard va aplegar la infanteria de marina de Cartagena, comandada per John Jennings. Les tropes austriacistes van entrar a la ciutat amb només 30 morts i 80 ferits.
Va destacar en l’atac el regiment de catalans al servei del Regne de València de Rafael Nebot. Aquesta milícia havia estat reclutada pel virrei borbònic, però iniciades les hostilitats al Regne es va passar al bàndol austriacista.
El governador militar, el mariscal irlandés al servei de Lluís XIV Daniel O’Mahony, es va refugiar al castell de Santa Bàrbara fins que va capitular el 7 de setembre.
Es va establir un nou Consell, encapçalat pel justícia Cosme Martí i els jurats Lluís Escòrcia, Josep Maltès, Joan Sanxo i Lluís Cantó. El comandament militar, en nom de Carles III (rei dels valencians), fou encomanat al major-general Richard Gorges, substituït el març del 1707, un mes abans del desastre d’Almansa, pel també major-general britànic John Richards. A Alacant el partit borbònic es va enfonsar, no només per l’èxit inicial dels aliats (austriacistes amb l’ajut de britànics, neerlandesos i portuguesos), com havia passat en altres localitats del Regne.
Posteriorment, l’armada de John Leake es va dirigir a Eivissa i Mallorca, que va aconseguir prendre. Tanmateix, no va conquerir Menorca, on Joan Miquel Saura Morell es va revoltar sense èxit fins que els austriacistes es van apoderar de l’illa el 1708.
Després de la batalla d’Almansa, el 25 d’aril del 1707, les forces de l’Arxiduc Carles d’Àustria van retrocedir en el domini del Regne de València. Finalment, les tropes de Felip V van assetjar la ciutat el 1708 i les restes del Regiment d’Infanteria d’Alacant va embarcar a Maó i es va integrar al Regiment d’Infanteria Ahumada. La guarnició anglesa del castell de Santa Bàrbara es va rendir el 19 d’abril del 1709.
Fonts: David Garrido, «Alacant 1709. El darrer bastió del Regne», Diari La Veu, 2019 | Viquipèdia
