Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El 18 de desembre de 1869 es van celebrar les primeres eleccions municipals a l’estat espanyol amb sufragi masculí.
Van ser convocades el 15 de gener del mateix any, després de la Revolució de Setembre, encapçalada per Joan Prim i Francisco Serrano, que va suposar l’abdicació d’Isabel II i la fi del govern de Narváez, cap del Partit Moderat.
En total es van escollir 352 diputats, a part dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. El general Prim va liderar una coalició monàrquica formada pel Partit Progressista, la Unió Liberal i el Partit Democràtic va formar el Partit Republicà Democràtic, encapçalat per Pi i Margall, Salmerón i Castelar, que va obtindre un bon resultat.
També es van presentar els carlins, tot i que no van assolir els resultats que esperaven. Va ser nomenat president del Congrés dels Diputats el demòcrata Nicolás María Rivero, que fou substituït el 18 de gener del 1870 pel progressista Manuel Ruiz Zorrilla.
El cap de govern, el general Prim, va ser assassinat el 27 de desembre del 1870, després d’aconseguir l’aprovació de la Constitució Espanyola (214 vots contra 55) i l’elecció com a rei d’Amadeu I.
L’almirall Juan Bautista Topete i Francisco Serrano van organitzar el govern fins que es van convocar noves eleccions el març del 1871.
