El 15 de gener del 1885, va nevar en bona part dels País Valencià. A Castelló de la Plana, ja havia començat el dia anterior. A València, s’hi van acumular 12 centímetres de neu i s’hi va registrar una temperatura mínima de -7ºC. El dia 17, va tornar a nevar i, a la capital, l’espessor hi va arribar a 25 centímetres. A causa de la intensitat del temporal de fred, un dels més intensos del l’últim quart del segle XIX junt amb el de l’hivern del 1890-1891, la neu es va conservar durant set dies.
En aquesta foto de la nevada a València, hi destaca la plaça de bous i els trens que circulen pel costat, just on actualment està l’Estació del Nord. En aquell moment, l’estació, construïda pels enginyers James Beatty i Domingo Cardenal el 1851, s’ubicava a la plaça de Sant Francesc, l’actual plaça de l’Ajuntament, i ocupava els terrenys de l’illa entre el carrer de Ribera i l’avinguda del Marquès de Sotelo. La instantània es va prendre des de l’Instituto Provincial de Enseñanza Media, l’IES Lluís Vives.
L’autor, Antonio Garcia Peris (València, 1841-1918), era un dels fotògrafs més coneguts de València. Es va formar a l’Escola de Belles Arts i, quan va acabar els estudis, va treballar com a pintor d’escenografies del Teatre Principal. El 1862, va obrir, junt amb Cebrián, la seua primera galeria fotogràfica i, el 1869, va refundar el seu estudi, ara en solitari, a l’esmentada plaça de Sant Francesc. El treball de la dècada del 1870 li va reportar un important prestigi professional, bona posició social i una notable fortuna, cosa que li va permetre comprar l’edifici, decorat amb pintures del seu amic Antonio Cortina Farinós i obrir un nou i luxós gabinet el 1878. La seua activitat no es va limitar als retrats, dels quals se’n conserven nombrosos exemples d’excel·lent qualitat. A partir dels anys 80, va fotografiar fàbriques i maquinària i va dur a terme reportatges dels esdeveniments comercials més importants de la ciutat: va fer dos àlbums complets, un per a una exposició de motors de reg (1880) i un altre sobre l’Exposició Regional del 1883. Va obtindre nombroses medalles en reconeixement a la seu obra i, el 1903, va ser nomenat president de la Unió Fotogràfica Valenciana.
Joaquín Sorolla, als 20 anys, va començar a col·laborar al seu estudi com a retocador i il·luminador de retrats. Posteriorment es va casar amb la seua tercera filla, Clotilde Garcia del Castillo. El pintor va retratar el seu sogre en diverses ocasions.
Fonts: F. Ginés Llorens, Olas de frío y temporales de nieve en Castellón, UJI, 2013 / José Huguet, Historia de la fotografia valenciana, 1990 / Viquipèdia
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
