El mes de gener del 2005 la cantant Núria Feliu va anunciar que deixava d’actuar en directe després de més de 40 anys de trajectòria artística en què va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans en els seus 42 discos.
Feliu, nascuda a Barcelona el 1941, es va iniciar quan era petita en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri barceloní al qual sempre va estar molt arrelada, i va fer també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica. Després va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
El 1964 va debutar com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores va actuar amb continuïtat i va dur a terme nombrosos enregistraments discogràfics. Va publicar, un any després, els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent, versions catalanes de cançons nord-americanes. El 1966 va començar una col·laboració amb Tete Montoliu, que va culminar amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es va publicar un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990.
El 1995 va editar el llibre Vols ballar? 93 cançons i ballables, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seua carrera musical. Des del 1991 fins que es va retirar dels escenaris, les seues aparicions als escenaris van ser esporàdiques. El 2016 va publicar les memòries Dies i records d’infantesa.
Al llarg de la seua trajectòria, va rebre nombrosos premis que van des del trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966); el premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976); la Medalla del Cercle Català de Madrid (1979); millor disc de l’any de Ràdio 4 per Viure a Barcelona (1979); la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Obra del Ballet Popular Dia de la Sardana (1989); el Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990); el Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990); el Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995); la Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001); el Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005) i el Premi Enderrock d’honor (2020).
Núria Feliu va morir el 22 de juliol del 2022 als 80 anys.
