El mes d’abril del 2005 Glissando* va actuar a la Sala Planeta de Girona.
El grup encapçalat per la cantant Laia Vaqué i el guitarrista i compositor Marc Sora van ser pioners al tombant de segle de l’escena indie-pop de la música en català.
En aquest sentit, la vocalista i també compositora deia: «Em sento molt orgullosa d’haver estat un dels primers grups que va publicar un treball en català des de l’ambient barceloní-urbanita i apostant per un estil de pop anglosaxó». Un estil molt personal, amb guitarres intimistes i la seua delicada veu, suggerent i melangiosa.
Després de la seua maqueta (amb la qual van guanyar el programa Èxit de TV3 i Catalunya Ràdio i van quedar finalistes del concurs de maquetes Enderrock 2000), el 2003 va presentar el disc de debut, Marclaianortomarco, amb producció de Titi Saurina (Ja t’ho Diré) i Jordi Gasull (Ariadna Records), i les col·laboracions del mateix Titi i de Jofre Bardagí (Glaucs).
El 2005 va publicar Surplus; el 2009, Records de futur, amb un so a base de sintetitzadors i programacions electròniques, més pròxim a l’elecropop low-fi; el 2011, Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses, versions de grups catalans i internacionals enregistrades en una ermita del Vallès Oriental. A més, va col·laborar en àlbums col·lectius com ara Per al meu amic… Serrat (2006) i El pop d’Antònia Font. Versions Halògenes (2011).
