A les portes de la Seu de València amb pancartes i amb el record per a les víctimes, familiars, amics i ciutadans s’enllaçaren amb esperit de solidaritat i d’indignació. Solidaritat amb tots els afectats per aquesta gran desgràcia i indignació contra la Generalitat que va voler tancar investigacions i passar pàgina d’aquest succés, i continua fent-ho.
I la poca vergonya de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, que no va tindre el detall de rebre les víctimes, mentre ell i el seu Consell cremaven bitllets amb els grans esdeveniments, el Papa, la Ciutat de les Arts…
L’Associació reclama al nou gerent de Metrovalencia, Pablo Cotino, que denuncie les «irregularitats» de la seua antecessora Marisa Gracia i la «falta de seguretat» de la Línia 1 que van permetre a un comboi descarrilar i ocasionar la mort de 43 persones.
Com relatava Santi Muñoz (fill d’una de les víctimes de la tragèdia) en un reportatge de laveupv.com: «Hui, més de sis anys després, les víctimes continuen sense respostes. Sis anys després, cap responsable polític o administratiu del manteniment de la xarxa de transports on es va produir la tragèdia, ha assumit cap responsabilitat».
Per a Santi, vista la situació un parell d’anys després, la resposta política «era problemàtica. Ací a València, el tema Gürtel estava a l’ordre del dia. Trama Gürtel, la visita del Papa… ací tenien muntat un tripijoc tot el govern del PP espectacular, i jo crec que tot el finançament del PP en l’àmbit estatal eixia d’ací, amb la qual cosa perdre València era perdre, pràcticament, tot l’estat espanyol i no ho consentirien. Per això, ho van fer tot tan ràpid com van poder, perquè no els afectara en les eleccions de l’any següent i no perdre València. Ja des del primer dia es van reunir pensant més en les conseqüències que podrien tenir ells que amb allò que realment havia passat».
Les famílies i l’associació es tornaran a concentrar el 4 d’abril, fins que es faça justícia. En finalitzar l’acte, es va llegir el següent manifest:
«El 3 de juliol del 2006 va tenir lloc a València l’accident més gran de metro ocorregut a Espanya, en el qual van morir 43 persones i va haver-hi 47 ferits. En aquell moment, era directora gerent de MetroValencia Marisa Gracia, qui en comptes de fer una auditoria de la gestió de MetroValencia per a esbrinar què va fallar en el metro perquè un accident tan brutal poguera succeir, va reaccionar encarregant a l’empresa HM & SANCHIS la llista de preguntes que els membres del Grup Popular havien de fer als compareixents, i les consegüents respostes del personal de MetroValencia, perquè s’arribara a la conclusió que l’accident va ser a causa de l’excés de velocitat, que no pot atribuir-se a cap deficiència tècnica ni a cap desistiment de responsabilitats».
El 2008 arriba a la Consellería d’Infraestrutura i Transport Mario Flores, que en cap moment va qüestionar la labor anterior.
El 2010 el substitueix Isabel Bonig al capdavant de la Conselleria, i Alberto Fabra és nomenat president de la Generalitat.
Tots dos reben, per fi després de 5 anys, l’AVM3J, però només com a gest pendent, ja que en cap moment van manifestar interés per la documentació aportada, simplement es van limitar a defensar la gestió dels seus antecessors.
El 2012 la Fiscalia inicia una recerca sobre Marisa Gracia per falsificar informes per a afavorir una empresa de seguretat, i ix a la llum l’Informe que va encarregar per a «alliçonar» els compareixents de la recerca de l’accident de metro del 2006.
Una irregularitat després d’una altra.
A la fi del 2012 Pablo Cotino és nomenat nou director gerent de MetroValencia.
Hui en dia encara no ha denunciat les irregularitats comeses per Marisa Gracia, ni la falta de mesures de seguretat en la Línia 1 el 3 de juliol del 2006, que van permetre a un comboi descarrilar i ocasionar la mort a 43 persones i deixar-ne ferides a altres 47.
Què pensa fer sobre aquest tema? Què està esperant?
