Els portaveus de la resta dels grups han rebutjat que el PP es negue, si més no, a debatre sobre aquesta qüestió i han considerat que l’Administració estatal ha de millorar en les seues relacions amb els ciutadans, pel que fa a l’ús de les llengües oficials.
El portaveu de l’Entesa, Carles Martí, ha explicat que la llei pretén facilitar el respecte a la protecció de les diferents llengües, d’acord amb les autonomies, perquè tots assumisquen el caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol.
Ha afegit que la proposició té una dimensió simbòlica, per la força del seu rang, i pràcticoconcreta per la força del seu caràcter legal. A parer seu, «no té cap sentit entossudir-se a apostar per una Espanya com un estat nació» perquè «és una idea nociva separadora i segregadora».
En referència al Senat, ha apreciat que es perd l’oportunitat «de fer un gest com a Cambra, plenament legislatiu i territorial». Martí ha dit que el 47% dels espanyols, més de 22 milions, habiten en territoris bilingües i que en nou estatuts d’autonomia es parla d’altres llengües diferents del castellà.
La proposta estableix que l’Administració General de l’Estat, el Poder Judicial i les altes institucions comunes de l’Estat, d’acord amb les comunitats i el conjunt dels ciutadans, assumisquen el caràcter plurilingüe de l’estat espanyol.
Entre altres qüestions, preveu la creació d’un Consell de les llengües de l’Estat, com a fòrum de debat, impuls i avaluació del desenvolupament de la llei, o garantir en totes les llengües cooficials les acreditacions i certificacions, els toponímics, els documents o el BOE.
Agramunt ha rebutjat que la proposta pretenga estendre l’ús de les llengües cooficials a territoris on no ho són, cosa que contradiu la Constitució, i ha assegurat que el govern espanyol compleix «escrupolosament» amb el previst en la Carta Magna per a les llengües oficials.
Francesc Antich, del PSOE, ha considerat que la millora en l’ús de les llengües diferents del castellà és una assignatura pendent i que la pluralitat dona a l’Estat espanyol «una extraordinària riquesa lingüística» i la conforma en la seua identitat.
La diputada del grup mixt Ester Capella ha assenyalat que li sembla més fàcil aconseguir la independència a Catalunya que el reconeixement per part del govern espanyol d’un estat plurinacional i plurilingüístic.
