Els governs de Madrid, Aragó, País Valencià, Múrcia i la Rioja, comunitats governades pel PP, no han presentat cap esborrany i en els seus parlaments no s’ha constituït cap ponència.
Castella-la Manxa tampoc ho ha fet, encara que té un Model de la Transparència i el Bon Govern de l’Administració regional, que va aprovar al febrer en plena convulsió social pel cas Bárcenas.
Compta per a això amb una plataforma web que informa de les retribucions i declaracions de béns dels seus alts càrrecs, de convenis subscrits, pressupostos, comptes anuals i fins a 69 indicadors d’informació que prompte s’ampliaran.
A més prepara un Registre de Participació Ciutadana, en el qual ciutadans i entitats es podran inscriure per a rebre informació sobre matèries concretes que són competència de la Junta.
A Cantàbria també existeix un Portal de la Transparència i al País Basc el Govern del PNB té previst regular la matèria en la Llei de l’Administració Pública Basca que presentarà en el primer semestre de 2014.
El País Basc –la Comunitat més transparent segons el rànquing de Transparència Internacional- compta, no obstant això, amb un Codi Ètic i de Conducta, que han signat tots els alts càrrecs i personal eventual i que els compromet a treballar amb integritat, honestedat i imparcialitat i a no acceptar tractes de favor ni regals.
Sí que estan tramitant ja les seues pròpies lleis de transparència Catalunya i Andalusia, en tots dos casos amb articles que el PP va rebutjar incloure en la llei estatal, la qual cosa anticipa l’«heterogeneïtat organitzativa» i «diversitat de criteris i ritmes» que el president de Transparència Internacional Espanya, Jesús Lizcano, creu que es produirà.
Uns altres van més enllà, com el diputat d’UPyD i ponent de la llei estatal Carlos Martínez Gorriarán, que ha advertit que «de facto aquesta llei crearà disset sistemes de transparència diferents».
L’avantprojecte andalús de Llei de Transparència Pública, per exemple, estableix que la seua administració autonòmica i local haurà de respondre a la informació requerida pels ciutadans en un termini no superior a vint dies, enfront del silenci com a resposta que permet la llei nacional.
Una altra peculiaritat de la norma andalusa és que obligarà a fer públiques les agendes institucionals dels Governs autonòmics i dels municipals.
A més, els andalusos tindran el seu propi òrgan encarregat de respondre a les reclamacions que presenten: l’Agència de Transparència i de Protecció de Dades.
Referent a això, la llei estatal disposa que cada administració autonòmica podrà crear el seu propi òrgan encarregat de vetllar pel compliment de la llei, llevat que signa un conveni amb el Govern central per a supeditar-se al control del Consell de Transparència i Bon Govern de l’administració estatal.
