L’estudi demostra que l’excés d’alumnes a l’aula o de tasques de gestió són factors que redueixen la capacitat laboral del docent, i provoquen problemes de salut i incrementen l’absentisme. Aquesta investigació s’ha publicat en ‘Revista de Psicodidáctica’, al gener de 2016.
Els resultats revelen que els sentiments de culpa desenvolupats per les actituds i comportaments negatius i inadequats cap al treball i cap als alumnes i els seus familiars és un factor clau en el desenvolupament de la síndrome i constitueixen el deteriorament de la salut dels docents. A més, com a segona conclusió, la sobrecàrrega de treball dels docents d’educació secundària i la falta de claredat en el seu rol professional “contribueixen a l’aparició de la síndrome d’esgotament professional, alhora que al desenvolupament, en alguns casos, de sentiment de culpa pel fet de no poder realitzar adequadament el seu treball”, apunta Gil-Monte.
L’estudi, titulat ‘El papel de la culpa en la relación entre el síndrome de quemarse por el trabajo y la inclinación al absentismo de profesores de Enseñanza Secundaria’, és un punt de referència important per als metges i terapeutes, ja que facilita el diagnòstic i el tractament de diferents tipus de la síndrome, segons els seus autors. “Els nivells elevats de riscos psicosocials en el treball deterioren la contribució dels professors a la societat i a la formació de les generacions futures”, afegeix Pedro R. Gil-Monte, també director de la Unitat d’Investigació Psicosocial de la Conducta Organitzacional (UNIPSICO) de la Universitat de València.
La síndrome d’esgotament professional és una resposta psicològica a l’estrés laboral crònic de caràcter interpersonal i emocional que apareix en els professionals de les organitzacions de serveis que treballen en contacte amb els clients o usuaris de l’organització. Aquesta resposta es caracteritza per un deteriorament cognitiu que consisteix en la pèrdua d’il·lusió pel treball; per un deteriorament afectiu caracteritzat per esgotament emocional i físic, i per l’aparició d’actituds i conductes negatives cap als usuaris i cap a l’organització, en forma de comportaments indiferents, freds, distants i, de vegades, lesius. A voltes, aquests símptomes s’acompanyen de sentiments de culpa.
Segons la investigació, desenvolupada amb una mostra de 120 docents de secundària, un 68,5% dones i un 31,5% homes, els resultats indiquen que els sentiments de culpa donen lloc a dos perfils professionals diferents.
D’una banda, el professorat per a qui les estratègies d’afrontar l’estrés laboral sense implicar-se en el treball ni en l’atenció a l’estudiantat són eficaces per a fer front al desgast psíquic. I d’una altra, el segon perfil, desenvolupat per docents que se senten culpables per les seues actituds no adients per al treball, generen un rebuig a aquest i presenten índexs d’absentisme laboral en diverses modalitats i més sovint.
Segons l’estudi, els docents del perfil 1 no presenten problemes de salut de forma freqüent, però sí que tenen un tracte més distant i indiferent cap al treball i cap a l’alumnat. Aquesta actitud té conseqüències negatives en la formació d’infants i adolescents i suposa un deteriorament de la qualitat de servei. En el segon cas, el dels professionals que majorment es decanten per l’absentisme laboral, aquests s’impliquen més en el treball, fet que els porta a desenvolupar nivells més alts de sentiments de culpa. La persistència en el temps d’aquests símptomes, segons Gil-Monte, “acaben per deteriorar la salut dels docents que els pateixen i s’acompanyen d’un distanciament cap a l’origen del problema”.
Model teòric psicològic validat al Brasil, Xile, Itàlia, Polònia o Portugal
Les conclusions d’aquest estudi –que ha disposat del suport financer del Ministeri d’Economia i Competitivitat (Projecte Ref.)– s’han aconseguit amb l’aplicació del model teòric i l’instrument psicomètric (CESQT) desenvolupat pel professor Gil-Monte per a estudiar la síndrome d’esgotament professional o ‘burnout’. Fins a l’actualitat, aquest instrument d’alta capacitat de diagnòstic preventiu s’ha validat en diversos països europeus (Alemanya, Itàlia, Polònia, Portugal i República Txeca) i països llatinoamericans de parla espanyola, com és el cas d’Argentina, Xile, Colòmbia o Mèxic, a més del Brasil.
Mètode
Els 120 professionals participants en l’estudi publicat en gener de 2016 pertanyien a dos tipus d’instituts: dos centres de tipus A, amb més de 24 unitats d’ensenyament autoritzades; i tres de tipus B, amb un total que varia entre 12 i 24 unitats. Els IES es van seleccionar aleatòriament en la província de València, i a continuació es va mantindre una entrevista amb l’equip directiu de cada centre educatiu per explicar l’abast de la investigació. El pas següent, repartir i replegar els qüestionaris, es va fer entre els mesos de maig i juny de 2012. Hi va participar un 35,93% del professorat al qual es va entregar el qüestionari (120 de 334).
La sobrecàrrega laboral es va avaluar mitjançant la subescala Sobrecàrrega laboral del qüestionari UNIPSICO (Gil-Monte, 2012), composta per sis ítems. Per exemple: “Quan treballa, s’hi troba amb situacions especialment dures?”, en el qual hi ha 5 ítems o respostes que van de “Mai” a “Molt freqüentment: tots els dies”. La propensió a l’absentisme, d’altra banda, es va avaluar mitjançant la subescala d’Inclinació a l’absentisme, del qüestionari UNIPSICO, composta així mateix per quatre ítems. Per exemple: “Comunicaria que es troba malalt/a, quan no es troba gaire bé, per no anar al treball?”, valorats en una escala de freqüència de cinc graus, que van de 0 a 4 (de “Sempre” a “Mai”).
L’equip investigador format per Marta Llorca-Pellicer, Beatriz Rabasa, Pedro R. Gil-Monte i Hugo Figueiredo-Ferraz.
Finalment, els nivells de síndrome d’esgotament professional van ser avaluats per una eina, el Qüestionari per a l’Avaluació de la Síndrome d’Esgotament Professional (CESQT), compost per 20 ítems distribuïts en 4 grups de preguntes, amb diverses respostes cadascun. Les temàtiques eren ‘Il·lusió pel treball’, ‘Desgast psíquic’, ‘Indolència’ i ‘Culpa’.
Qualitat de vida laboral i factors psicosocials del treball
Pedro R. Gil-Monte és professor -acreditat per a catedràtic d’Universitat per l’ANECA- del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i director de la Unitat d’Investigació Psicosocial de la Conducta Organitzacional (UNISPSICO). La seua recerca se centra en la qualitat de vida laboral, en l’avaluació dels factors psicosocials en el treball, i en la prevenció dels riscos laborals d’índole psicosocial. Actualment dirigeix el projecte de recerca ‘Validació transocupacional d’un model sobre el desenvolupament de la síndrome de ‘burnout’: desenvolupament i avaluació d’un programa d’intervenció’, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (Ref. PSI2013-48185-R). És autor de més de 200 publicacions en revistes científiques, llibres i capítols de llibre.
Article:
Beatriz Rabasa, Hugo Figueiredo-Ferraz, Pedro R. Gil-Monte i Marta Llorca-Pellicer: ‘El papel de la culpa en la relación entre el síndrome de quemarse por el trabajo y la inclinación al absentismo de profesores de Enseñanza Secundaria’. ‘Revista de Psicodidáctica’, 2016, 21(1), 103-119. DOI: 10.1387/RevPsicodidact.13076.
