El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha desestimat el recurs interposat per la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir (UCV) contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que regula la concessió de beques universitàries –i que estableix com a beneficiaris alumnes d’institucions públiques o de titulacions privades sense oferta pública– en considerar que el dret a la igualtat de la universitat demandant no es veu vulnerat.
En la sentència, datada el 31 de maig i distribuïda aquest divendres pel TSJ, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal valencià rebutja d’aquesta forma el recurs contenciós administratiu interposat per la Universitat Catòlica i la condemna a pagar les costes del procés, que ascendeixen a 3.000 euros.
En aquest procediment, la UCV va al·legar contra la norma de la Conselleria d’Educació que estableix que podran ser beneficiaris de les beques els matriculats en les universitats públiques, així com els de centres privats en el cas d’aquells ensenyaments que es determinen en cada convocatòria. La universitat va recórrer la resolució perquè, al seu entendre, “lesiona el dret fonamental d’igualtat” i introdueix “una diferència sense justificar entre les universitats públiques i privades, i les discrimina clarament”.
Per la seua banda, la Generalitat esgrimia, entre altres qüestions, que una persona jurídica, com és en aquest cas la UCV, no pot assumir els drets fonamentals de ningú. A més, feia notar que els alumnes de la universitat demandant tenen al seu abast beques complementàries i que els qui acudeixen a una universitat privada ho fan com a opció lliure. Les universitats Jaume I de Castelló, València, Alacant i Politècnica de València també es van oposar a la demanda.
Ara, en la seua sentència, la sala manifesta que “no hi ha, en els preceptes que es consideren infractors del principi d’igualtat, cap contingut d’un dret que, reconegut a la universitat pública, com a centre, no li siga reconegut a la universitat privada amb aquesta mateixa consideració, ja que l’únic esment que els mateixos fan d’una i de l’altra és amb referència a la procedència de l’alumnat sol·licitant de les respectives beques”. Afegeix que, com assenyala la Generalitat, l’única repercussió que pot presumir-se com a derivada de la norma impugnada és una possible lesió per pèrdua d’alumnes, “cosa que no pot ser incardinada en el principi d’igualtat ni tan sols en cap dret constitucional”.
“Ens diu la demanda que l’ordre introdueix, per tant, una diferència injustificada entre universitats públiques i privades, encara que l’ordre es refereix als alumnes tant d’unes com de les altres, com hem dit, i que genera un títol estable i permanent per a continuar discriminant, afirmació que requeriria la prèvia determinació de l’existència de discriminació no efectuada”, puntualitza.
“L’ordre impugnada no exclou el demandant ni els seus estudis sinó els seus alumnes respecte a determinats estudis, certament, per la circumstància de ser una universitat privada, però de cap manera pel seu ideari”
En la mateixa línia, discrepa amb el fet que l’ordre impugnada excloga el demandant, els seus estudis i alumnes de la possibilitat de concórrer a les beques convocades pel sol fet de ser una universitat privada o d’iniciativa social i d’ideari catòlic, ja que “no exclou el demandant ni els seus estudis sinó els seus alumnes respecte a determinats estudis, certament, per la circumstància de ser una universitat privada, però de cap manera pel seu ideari”.
El TSJ agrega que la UCV assenyala com a prova de la vulneració el fet que la desigualtat no derive de circumstàncies objectives com els crèdits matriculats (per l’alumne), ni les notes anteriors (de l’alumne), ni els estudis que es cursen (l’alumne).
En conseqüència, es desestima el recurs de drets fonamentals perquè la norma impugnada “no vulnera el dret a la igualtat de la demandant que no es veu afectada de cap manera per la mateixa, que és reguladora de drets dels alumnes”, conclou.
