El concurs extraordinari de mèrits per tal de consolidar les plantilles educatives i reduir la precarietat, permetent l’accés a una plaça pública sense passar per una oposició, tenen també els seus forats. Un d’aquests, i no és menor, és que han obert una porta que permet a professors de religió «colar-se» al sistema públic sense cap oposició ni control.
El «problema» principal es troba en el sistema de punts que atorga el decret de convocatòria del concurs de mèrits, aprovat per la conselleria d’Educació el novembre del 2022. En l’annex II d’aquest decret, que és on es barema la puntuació segons l’experiència laboral, es concedeixen 7 punts per cada any d’experiència en l’especialitat a la qual s’opta; 3,5 punts si és una altra especialitat però en el mateix cos i 1,25 si no coincideixen ni especialitat ni cos.
En canvi, els treballadors de centres educatius que no formen part de la xarxa de la conselleria tan sols opten a un punt per any treballat i sempre que coincidisca l’especialitat. Aquests darrers inclouen els centres privats i concertats, però també centres públics que no depenguen de conselleria, com per exemples escoles primàries municipals o escoles de música o idiomes públiques no autonòmiques.
Malgrat que els professors de religió no estan contractats per la conselleria d’Educació, en trobar-se dins de centres públics se’ls equipara als docents «normals». Així, una persona que ha treballat com a professora de religió a un centre públic i que aspire a una plaça per ensenyar una especialitat del mateix cos que religió puntua fins a tres voltes i mitja per any treballat que una professora de música d’un centre municipal –que ha accedit al seu lloc de treball mitjançant una borsa pública- que vulga passar a donar música a l’ensenyament secundari.
Aquestes puntuacions són similars a les que s’atorguen en una oposició, però en aquest procés també cal aprovar un examen, cosa que ara no passa.
Com es contracten els professors de religió?
Açò potser no seria un problema si el professorat de religió entrara al sistema públic amb les mateixes condicions que la resta de docents, però això no és així. L’encarregat de contractar-los no és la conselleria –encara que sí que els paga el sou-, sinó les Delegacions Diocesanes d’Ensenyament de cada diòcesi. Per a fer-ho cal tenir una titulació en teologia o ciències religioses –com seria d’esperar- però també altres requisits tan pintorescos com una Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat (DEI) atorgada per la Diòcesis que ha de testificar que l’aspirant té «una recta doctrina i testimoni de vida cristiana», així com una recomanació del bisbe pertinent i una Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica. De fet, les declaracions d’idoneïtat són tan importants que hi ha hagut casos de professors de religió acomiadats pel fet d’haver-se divorciat.
Ara, aquests testimonis de «vida cristiana» també serveixen per entrar al sistema de funcionariat sense passar per cap oposició, ja que els anys treballats gràcies a aquest document computen igual que si has accedit a la plaça d’interí mitjançant una borsa pública o una oposició.
De fet, es dona el cas d’una professora de religió que gràcies als anys treballats en centres públics ha obtingut nota suficient per triar entre diferents places, incloent «Processos de diagnòstics clínics i productes ortoprotèsics», «Operacions i equips de producció agrària» o «Organització i gestió comercial». Tot açò amb una titulació de teologia i una Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat.
Problema de fons
«El problema és tenir aquest cos estrany inserit a l’educació pública», reconeixen des de l’STEPV, que recorden també que aquest sistema de contractació externa i sense cap tipus de control per part de l’administració comporta també altres problemes, com l’opacitat, vulneracions de drets laborals i fins i tot frau. Des del sindicat recorden que els professors de religió no estaven subjectes ni tan sols a l’Estatut dels Treballadors, fins que no van aconseguir que un tribunal obligara l’Església a respectar la legislació. Amb l’entrada del Botànic, també van detectar-se fins a 2.000 hores lectives de religió duplicades, amb un cost per a l’administració de quatre milions d’euros anuals.
