El bilingüisme modifica les estructures profundes del cervell al llarg de la vida, segons un estudi amb investigadors de les universitats Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, Jaume I de Castelló i la University College of London.
Les recerques s’havien centrat en els efectes del bilingüisme en l’estructura de l’escorça cerebral, però en l’última dècada s’ha vist que les estructures profundes del cervell són més importants del que es creia a l’hora d’aprendre, produir i percebre un llenguatge, ha informat la UPF en un comunicat.
Els autors del treball, publicat en la revista ‘NeuroImage’, van partir de la base que el cervell és un òrgan plàstic que adapta la seua funció i estructura segons l’experiència.
El primer autor de l’article, Miguel Burgaleta, ha explicat que van utilitzar la tècnica de ressonància magnètica per a obtenir imatges estructurals del cervell de persones bilingües -català i espanyol- i monolingües -espanyol- i investigar les seues diferències.
Els investigadors van seleccionar participants amb un perfil socioeconòmic i educatiu equivalent, perquè les diferències es pogueren atribuir exclusivament a l’ús del llenguatge i no a altres variables.
“A continuació apliquem un mètode nou d’anàlisi que ens va permetre estimar, amb un alt nivell de precisió anatòmica, on i en quina mesura persones bilingües i monolingües difereixen en la seua morfologia subcortical”, ha afegit Burgaleta.
Foto: Domini públic.
Els resultats d’aquest estudi han posat de manifest que els participants bilingües mostren una expansió significativa en diverses estructures subcorticals -ganglis basals i tàlem-. No obstant açò no s’han trobat regions més expandides en persones monolingües que en bilingües.
Burgaleta analitza aquesta troballa, tal com els resultats suggereixen, que aquestes estructures “podrien patir modificacions al llarg de la vida sobre la base de l’ús del llenguatge, desenvolupant-se més a mesura que el repertori lingüístic es torna més complex, com ocorre en el cas de les persones bilingües estudiades”.
