Tot i que era previsible, la decisió de Vox, amb el vistiplau fonamental del PP, per a retirar el nom de Guillem Agulló dels premis contra la intolerància que s’impartien des de les Corts Valencianes i dels jardins de Vivers és una notícia que evidencia la feblesa de la democràcia valenciana. Una feblesa procedent, fonamentalment, del fet que hi ha una majoria a Les Corts i als principals ajuntaments del país de representants polítics que no creuen en aquest sistema, per més que diguen defensar-lo.
Intentar defenestrar Guillem Agulló del record dels valencians és una tasca inútil. Ja ho van intentar fer des del mateix moment en què el van assassinar, però ha sigut la societat civil la que ha reivindicat sempre el seu record concentrant milers i milers de persones cada 11 d’abril –dia en què va ser assassinat per un grup de neonazis el 1993– i inspirant-se en la seua història per a fer llibres, escrits, cançons, pel·lícules i tota mena d’expressions culturals, socials i polítiques antifeixistes i en defensa del país.
Ara, per bé que aquest intent de fer oblidar Guillem Agulló siga inútil, la dreta i l’extrema dreta –que coincideixen bastant en aquest sentit, i en molts altres– no poden deixar de ser assenyalades. Voler que oblidem Guillem Agulló és voler que oblidem que hi ha una extrema dreta viva que treballa per acabar amb tots els avanços socials i que és capaç de matar, fins i tot, per a aconseguir el seu objectiu. I que és capaç d’intentar matar, a cara descoberta, el record d’aquells que van pagar amb la seua vida el fet de pensar diferent a ells.
El mateix portaveu de Vox a València, Juanma Badenas, justificava la retirada del nom de Guillem Agulló d’un passatge dels jardins de Vivers pel fet que era un «pancatalanista», reiterant així els arguments dels qui el van assassinar o dels qui quan el van assassinar van intentar justificar-ho, de manera més o menys clara o dissimulada.
Afortunadament, i tal com ha passat sempre, al darrere del record de Guillem Agulló hi ha tot un gruix social que treballa cada dia per reivindicar el seu nom, denunciar el feixisme i mostrar la constant solidaritat amb la seua família. Una família que va patir la mort d’un fill o d’un germà que, amb tota la dignitat del món, responen aquesta vergonya amb la cara ben alçada i amb la decisió d’assenyalar-los tal com es mereixen: recordant-los que la seua ideologia els permet justificar assassinats i menysprear el llegat dels morts.
No hi ha millor homenatge possible a Guillem Agulló que aquest, i així es tornarà a evidenciar aquest 11 d’abril i tots els dies que facen falta. Com diu la dita popular: «Cap agressió sense reposta», «Guillem Agulló, ni oblit ni perdó».
