I és que aquest és precisament el repte que ens hem de plantejar cada 9 d’Octubre que commemorem: unir els esforços de tots els valencians per a construir el nostre poble sobre la bastida del respecte, la convivència i el civisme. I això, i ara no dedicarem ni un segon a fer-nos-en ressò, encara no ha passat des que un nou d’Octubre 500.000 valencians reclamàvem amb vehemència el nostre propi Estatut d’Autonomia, i ni tan sols aquell dia.
És per això que l’objectiu ha de ser necessàriament cercar les zones comunes, els acords unànimes, perquè definitivament el 9 d’Octubre servisca per a construir entre tots el país que volem. I, malauradament, estem tots d’acord que aquest 9 d’Octubre ha de servir per a unir-nos en un clam rotund i reclamar tot allò que se’ns està negant des de fa massa anys ja. Ningú pot obviar que patim una manca de finançament vergonyant, tampoc discutirem la desvertebració del territori i la desconnexió amb Europa que patim per la negativa del Govern espanyol a complir amb l’exigència europea del Corredor Mediterrani ni la manca lamentable de mitjans de comunicació en la nostra llengua, l’arraconament de la nostra cultura i l’anorreament que hem patit els qui pensem que més que una comunitat, volem un País Valencià lliure i autogestionat.
Els valencians hem d’aprofitar aquest 9 d’Octubre per a assumir la responsabilitat de reconstruir el nostre poble, però fent prevaldre els nostres interessos davant qui siga. I clar, cal celebrar-ho a la nostra manera, amb la nostra forma de fer les coses tan lúdica, tan festiva i alegre com es representa a cada carrer de cada poble del nostre territori. I com no, nosaltres ho reivindicarem des de la idea de país de la qual mai ens amaguem, perquè així som, i així volem ser, alegres, festius i combatius. Ara toca reviscolar i descobrir al món el país que mai ens han deixat ser. Ah, i tampoc aquest 9 d’Octubre el veurem a RTVV…