Podem dir, amb tot el dret a equivocar-nos, que les Falles 2016 significaran el millor indicador que al cap i casal les coses estan canviant. I també, a molts dels pobles d’arreu de les nostres comarques. Ho vam poder veure en la Crida del passat diumenge i esperem veure-ho durant tota la celebració d’aquesta festa tan nostra. I és que les Falles, que no oblidem que des de mitjan segle XVIII ja comencen a celebrar-se al nostre País Valencià, sempre han esdevingut (potser malauradament) fidel reflex de la situació que es vivia a la nostra terra. Així, van ser altaveu progressista durant la Segona República, sotmeses a l’adoctrinament i control de la Dictadura franquista i utilitzades a la famosa Batalla de València pels regionalistes i espanyolistes més recalcitrants per a expressar un folklorisme embafador, mentre les forces progressistes, en un error històric que encara hui arrosseguem, van donar l’esquena identificant-la amb uns valors que realment havien sigut imposats, com tot, mitjançant el poder i la força.
Parem un poc d’atenció a aquest error que assenyalem perquè realment rebutjar una festa tan consolidada al territori i al mateix cap i casal no va ser la millor decisió de les forces progressistes. El mateix Joan Fuster, guia inqüestionable de les generacions que durant la Transició cediren les Falles al sector espanyolista del nostre país, qui per cert va ser ‘cremat’ l’any 1963, escrivia al seu article Reflexions d’un ninot: “Quan un és valencià, ja sap que les falles formen part de les regles del joc, i, per tant, ha d’acceptar el risc de veure’s cremat sota espècie de ninot”, encara que és cert que posava en dubte si en aquest cas el ‘tribunal’ que va decidir fer-lo ninot era ben bé popular. Fuster, recull en el seu llibre Combustible per a falles tot un seguit d’articles que, com diu Daniel P. Grau en una publicació de la fundació Nexe, “són d’un respecte absolut per la festa”, encara que reconeix, com el mateix Fuster, que potser fóra perquè es publicaven ben pròxims a la celebració de la festa. No volem dir que l’homenot de Sueca fóra un gran defensor de les falles, en absolut, però sí que volem fer notar que l’error que estem intentant assenyalar va més en la línia de l’oposició vers allò que els de l’altre bàndol defensaven que en el vertader odi cap a una festa.
No podem negar que a través de les falles s’han proclamat certs símbols que necessàriament ens molesten. Però pensem honestament que no podem caure de nou en el parany d’acusar una festa tan valenciana com les Falles per culpa d’aquells que l’han intentat manipular i espanyolitzar. Per això celebrem el tarannà que han demostrat l’actual alcalde Joan Ribó i el regidor de Festes de l’Ajuntament de València Pere Fuset, també president de la Junta Central Fallera, en donar la importància que es mereixen aquestes festes. Des de la seua arribada s’han entossudit en fer que siguen declarades Patrimoni de la Humanitat, amb la protecció i projecció que això suposaria per a una de les nostres festes més representatives. És precisament aquest esforç el que se li ha de reclamar a les institucions, no només aparèixer als balcons borratxos de poder per mostrar-se al caliu de la festa, no. Als representants polítics se’ls encomana la protecció i la garantia que tot funcione, i amb això estan Ribó i Fuset i la resta de l’equip de govern de progrés, i per això cal reconèixer el seu esforç i la decisió ferma de no apartar-se d’una festa tan valenciana, tan nostra.
