Cada dia que passa, cada hora, cada notícia publicada és una empenta més per a una Rita Barberá desequilibrada ja, inestable i sola, més sola que la una. Després de l’obertura del secret del sumari en una de les peces que jutgen el cas Taula, apareix el nom de Rita en converses de qui fóra regidora de Cultura en l’Ajuntament de València, Ma José Alcón, i l’evidència es fa cada vegada més gran. Després que el PP valencià estiga vergonyosament als jutjats en bloc com a presumpta trama criminal, després que el seu estimat vicealcalde li done l’esquena, després que el PP la protegira amb l’aforament en una maniobra discutiblement democràtica, després que el magistrat indique en una interlocutòria que “existeixen indicis suficients de la participació de Barberá” en el finançament il·legal del PP… només queda fer el compte enrere perquè l’exalcaldessa de València siga jutjada.
Però tot i el que puga semblar, l’actitud de Rita Barberá és cada vegada més insuportable. Sembla que només es troba còmoda davant els focus de la premsa, des d’on en dues rodes de premsa en menys d’un mes ha mostrat una irreverència lamentable i una arrogància increïble. En canvi, quan ha sigut citada per l’organisme que li ha permès ser senadora actualment, fa servir la negativa com a resposta.
Ha de quedar clar que Rita era la líder d’un partit, el PP de la ciutat de València, a qui actualment li són atribuïts presumptes delictes de finançament il·legal i blanqueig de diners. I això, sense intenció de fer judicis paral·lels ni socials, és suficient com perquè hi haja suficients indicis que n’era sabedora de tot el que passava. De fet, ha acceptat l’oferiment del jutge del Cas Taula de declarar voluntàriament davant ell, abans que aquest eleve la causa al Suprem. Clar, ho farà però “com i quan és un tema a estudiar”. Si entenem que no serà un interrogatori (només el Suprem n’està habilitat) i que existeix la possibilitat de fer-ho per escrit… més clar aigua, un altre paperot.
Fora de l’espectacle que està oferint Rita Barberá a través dels mitjans, amb el suport de Mariano Rajoy com ella mateixa reconeix, el que s’està investigant ací és com càrrecs orgànics del PP finançaven il·legalment el seu partit, en una estratègia que garantia la desigualtat davant la resta de partits que s’hi presentaven. Aquests càrrecs orgànics, capaços presumptament de practicar aquesta, en paraules de la mateixa Ma José Alcón, “corrupció política”, ocupaven malauradament càrrecs públics a la Generalitat Valenciana, i això ja ens afecta a tots.
Tot plegat descriu a la perfecció el desplegament d’uns personatges que han fet de les institucions valencianes un escenari improvisat per a activitats més properes a grups de (presumptes) delinqüents que a equips de govern. I per això volem que Rita mantinga el seu aforament, que continue com a senadora i com a membre del PP. Cap aforament impedirà que el Tribunal Suprem si així ho considera la investigue i faça justícia. Hem arribat al punt que necessitem que un càrrec electe democràticament siga requerit per la justícia, i en el seu cas condemnat, perquè serà la forma de perdre les vergonyoses immunitats del sistema.
