El passat cap de setmana un grup de nazis van atacar les persones que es trobaven als voltants de l’espai autogestionat de Castelló de la Plana La Cosa Nostra. Es tracta, evidentment, d’un atemptat feixista amb motivació ideològica i amb tots els agreujants possibles per a ser condemnat judicialment com el que és. Però el context i les condicions en què es va desenvolupar aquella agressió fan dubtar que siga jutjada i castigada com el que és.
Primer, perquè els mateixos agredits han denunciat «l’estranya» actitud de la Policia Local, ubicada els instants previs a les portes del carrer en què es van produir els fets i desapareguda durant les agressions. Es dona el cas que el regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Antonio Ortolá, de Vox, és el responsable d’aquest cos policial i ell mateix s’ha dedicat a criminalitzar el La Cosa Nostra com un focus d’inseguretat. Posteriorment aquest mateix edil ha condemnat els fets, tot i que atesos els antecedents cal pensar que ho va fer obligat per les circumstàncies. Sobretot quan s’han fet públiques les seues relacions amb el Frente Orellut, el grup ultra del CE Castelló en el qual estan presumptament integrats bona part dels agressors neonazis.
D’altra banda cal assenyalar també l’actitud del PP davant aquests fets. Imaginen una massacre per part de militants d’esquerres, amb barres de ferro i bats de beisbol, contra persones que prenen una cervesa en el context d’una festa local dins d’un local relacionat amb la dreta després que un regidor d’esquerres l’haja assenyalat políticament. Els fets de Castelló de la Plana, que pràcticament no han transcendit a la premsa estatal, serien portada dels telenotícies i dels principals diaris espanyols fins al punt de forçar compareixences, disculpes i dimissions.
Però el PP en aquest cas fa com qui sent ploure i l’alcaldessa, Begoña Carrasco, no destituirà Ortolá per no sentir-se suficientment pressionada i perquè, al capdavall, ja li va bé vincular aquest episodi a una baralla del carrer, tal com el PP i la dreta política, judicial i mediàtica definia l’assassinat de Guillem Agulló el 1993.
Cal ser clars: la ultradreta compta amb més complicitats institucionals que mai, i se sent amb la legitimitat i amb la impunitat com per protagonitzar agressions d’aquest tipus contra persones que, senzillament, són antifeixistes i volen passar una estona d’oci al carrer. I contra aquesta realitat cal fer una denúncia constant per a evitar que la situació és normalitze, cal plantar cara i assenyalar-ne els responsables siguen de Vox, del PP, de la Policia local o de qualsevol grupuscle ultra que actua a l’empara de la indiferència o del suport explícit d’aquells que, per responsabilitat democràtica, els han de perseguir.
