Tot i que el BNG i el conjunt de l’esquerra gallega no han pogut obtindre un resultat suficient per a apartar el PP de la Xunta de Galícia, el gran resultat dels nacionalistes gallecs en els comicis d’aquest diumenge reforcen aquest partit com la referència de l’esquerra sobiranista alternativa a Galícia.
No és estrany, en aquest sentit, que després de setmanes d’indefinició per part de Compromís, el síndic valencianista Joan Baldoví haja definit el BNG com «un espill on mirar-se». Ho ha fet després d’una inhibició, per part de dirigents de Més –l’antic Bloc Nacionalista Valencià– inexplicable de cara a aquests comicis. Tant l’esmentat Baldoví com la diputada al Congrés Àgueda Micó no van donar suport explícit al BNG –Micó ho va fer, si bé igualant en el seu particular ordre de preferència la candidatura de Sumar, que no ha arribat al 2% dels vots. Un fracàs polític de l’esquerra espanyola de Sumar, que no ha obtingut cap representant, al costat de la desaparició electoral de Podemos i la reculada del PSdG, que han impedit l’alternativa de progrés i d’esquerra al PP. Algun dirigent assumirà, per cert, la responsabilitat i dimitirà dels seus càrrecs polítics?
Aquesta postura allunyava Compromís, i sobretot Més, el partit majoritari de la coalició, del seu referent històric a Galícia. Del partit que va inspirar la fundació de l’antic Bloc Nacionalista Valencià, que devia les seues sigles al BNG de Beiras. Ara, amb el gran resultat d’Ana Pontón a Galícia, el síndic de Compromís ha rectificat per a recuperar la referència del BNG.
Com diu la dita, rectificar és de savis. Tot i que és trist que aquesta rectificació obeïsca més a una qüestió conjuntural –el gran resultat del BNG i el pèssim resultat de Sumar– i no tant de convicció, tal com va evidenciar Compromís durant la campanya, és positiu que el valencianisme entenga que per a exercir com a tal, per a defensar els interessos col·lectius dels valencians, les aliances estructurals amb les forces efímeres de l’esquerra espanyola no són una bona recepta.
El discurs autocentrat és, sens dubte, la millor manera de representar el poble valencià. Això ho ha entès el BNG a Galícia, i després de dècades treballant en aquest sentit, en ocasions pràcticament des de la irrellevància, ara ha convençut la ciutadania que són ells, i no els satèl·lits de l’esquerra espanyola, els que millor poden representar una alternativa a l’hegemonia del PP.
Davant aquesta realitat, ara Compromís té una oportunitat per a explorar la coalició que més s’ajuste a allò què vol ser de cara a les eleccions europees del mes de juny. Una aliança amb EH Bildu, amb Esquerra Republicana i amb el BNG potser és considerada per molts com una aposta agosarada, fins i tot suïcida, sobretot tenint en compte la previsible reacció de la dreta mediàtica davant aquesta candidatura. Però si Compromís aspira a ser una esquerra d’estricta obediència valenciana, no hi ha millor pacte possible que l’encaix amb partits que defensen els seus propis interessos als seus propis territoris des d’una perspectiva del sobiranisme d’esquerres.
Sumar també compleix amb aquest principi: el de defensar els interessos de l’esquerra al conjunt del seu territori, que és el de l’Estat espanyol. Però malauradament els valencians ja saben des de fa anys, fins i tot segles, que els interessos d’Espanya són antagònics als del País Valencià. Només cal veure que el govern més progressista de la història de l’Estat espanyol no ha solucionat el problema del infrafinançament ni de l’espoli fiscal, tampoc no ha reconegut el Dret Civil Valencià, que l’ampliació del Port de València és una qüestió d’Estat que ens han imposat el PP i el PSOE i que els candidats valencians dels partits de matriu estatal són triats des de les respectives direccions centrals. Per posar, només, quatre exemples actuals.
