La Unió Llauradora i Ramadera denunciava aquest dilluns la detecció d’un nou enviament de maduixes procedents del Marroc amb hepatitis A. És la segona vegada en quinze dies que es dona una situació com aquesta, ja que a principis de març va ocórrer exactament el mateix. L’única diferència, segons sembla, és que la primera tanda va accedir a territori estatal pel port d’Algesires i que la segona ho ha fet a través del port de Bilbao.

Això ens trasllada a una altra situació no tan perillosa però igualment frustrant. I és que tal com també va denunciar La Unió, el dia 12 de març es va detectar l’arribada d’un vaixell al Port de Sagunt (Camp de Morvedre) que contenia 25.000 tones d’arròs procedent de Myanmar, un estat asiàtic fins fa poc conegut com Birmània.

Durant les protestes que fa poques setmanes van protagonitzar els agricultors es va posar el focus allà on l’extrema dreta ho va voler col·locar. Però curiosament, davant aquestes situacions tan esperpèntiques i paradoxals, la majoria dels mitjans han optat pel silenci.

Preguntem-nos-ho: com és possible que al País Valencià, popularment famós per ser la terra de l’arròs, arriben tants milers de tones exportades d’un producte autòcton? Com és possible que, amb tot allò que els llauradors han de patir en una situació tan adversa com l’actual, hagen de fer front a la competència deslleial procedent de països tercers? I el més important: com és que els ports són la porta d’entrada d’aquests productes que competeixen deslleialment amb els nostres llauradors i, alhora, cada vegada invertim més diners públics per a permetre que aquesta situació s’agreuge encara més?

Perquè al govern valencià actual, a l’Ajuntament de València i als partits de dreta –i també al PSOE, no ho oblidem– se’ls ompli la boca de celebrar que l’ampliació del Port de València és una bona notícia per a fer créixer l’economia. L’economia de qui? Tal com s’ha vist amb l’arròs de Myanmar o amb les maduixes del Marroc, els ports no estan al servei de l’economia local, sinó al servei de les economies que, de manera contraproduent, fan competència als nostres productes.

I com és així, de què serveix dir que l’economia millorarà amb l’ampliació del Port de València? No millorarà, en tot cas, l’economia d’uns pocs a còpia d’empobrir-nos la resta? Perquè fins ara la tendència mundial és aquesta: els rics són cada vegada més rics, els pobres són més pobres i les classes mitjanes també s’empobreixen. El Port de València és un símptoma d’aquesta situació.

Comparteix

Icona de pantalla completa