Dijous, el centre cultural La Beneficiència de València va acollir l’acte d’entrega del Premi Llibertat d’Expressió que atorga la Unió de Periodistes Valencians. La persona reconeguda va ser Wael Al-Dahdouh, periodista palestí i corresponsal del canal internacional de notícies Al Jazeera a Gaza. Un càrrec que, tal com ell mateix va relatar amb una fermesa i un sentit de denúncia encomiables, l’ha fet haver de retransmetre els atacs que ha patit la seua família per part de l’Estat d’Israel. Explicava, entre altres coses, que es va encarregar de desenterrar el seu net de sis mesos o de trobar el cos de la seua dona.
El seu no és un relat excepcional, atès que són moltes les persones que han de patir aquesta situació a Gaza. Allò que fa distint Wael Al-Dahdouh és el fet de tindre la possibilitat d’explicar-ho gràcies a la seua condició professional, a la seua integritat humana i a les entitats que, com la Unió de Periodistes, es preocupen per la dignitat de la professió, que no és ni més ni menys que garantir la llibertat dels qui exerceixen aquest ofici.
Però aquesta condició de mínims no és respectada per tothom. No només per Israel, que com denunciava Wael Al-Dahdouh ha assassinat 150 periodistes en sis mesos, sinó per tots aquells que dissimulen o directament oculten aquesta realitat per a servir els seus interessos polítics o econòmics. Si els mitjans convencionals insisteixen tant com poden a assenyalar –i amb raó– el comportament de Rússia en la seua invasió contra Ucraïna i, al mateix temps, justifiquen la celebració d’un esdeveniment esportiu de primera magnitud, com ara un Mundial de Futbol, a Qatar, o la convocatòria de la Supercopa d’Espanya en països totalitaris, es constata que la moralitat i la coherència no estan a l’ordre del dia.
Aquesta realitat indignant s’ha vist compensada per la Unió de Periodistes, que ha donat veu a un periodista que, a còpia de tragèdies, d’atemptats, d’injustícies i d’aberracions de tots els colors, ha pogut desplegar la seua humanitat a València a través del seu discurs per a explicar què ocorre allà on no tothom vol explicar què passa de veritat. I és que a Gaza les vergonyes d’Occident queden al descobert. Per això no volen que se sàpiga, i per això, els qui creuen en el periodisme de veritat, treballen per informar-ne i per a donar veu als qui ho fan a canvi, fins i tot, de deixar-hi la vida.
