La visita que ahir va fer el ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, a la ciutat de València, és simptomàtica per moltes raons. Fonamentalment perquè l’executiu estatal vol compensar, si més no amb la seua presència física, la incompetència de la Generalitat Valenciana a l’hora de complir amb les seues obligacions. Una d’aquestes obligacions era celebrar el centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (1924-2024), que sí que commemoraran institucions governades pel PP com ara les diputacions de València i la d’Alacant.
A la Generalitat Valenciana, per contra, el criteri de Vox ha pesat més que el del president Mazón, i l’esquerra espanyola, en plena fase de reconfiguració interna –veurem com acaba l’experiment de Sumar i la seua disputa per l’espai valencià amb Compromís–, ha aprofitat aquest despropòsit per a erigir-se com la institució de més pes a l’hora de reivindicar el llegat del poeta de Burjassot.
Aquesta situació no s’hauria produït, segurament, sense el treball de base que s’ha fet per celebrar el centenari d’Estellés. Des del minut zero la Pro-Fundació Estellés va llançar una campanya per a fer possible aquesta commemoració. La societat civil s’hi va sumar amb entusiasme i tot seguit van arribar les institucions, algunes fins i tot governades pel PP, sabedores que rebutjar una commemoració com aquesta podia resultar impopular.
Fins i tot Vox ha fet un petit gir en la seua estratègia destructora i grollera, i és que si en un primer moment Vicente Barrera va presumir de llevar totes les subvencions a la càtedra Vicent Andrés Estellés, ara s’ha queixat de l’acte protagonitzat per Urtasun a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per a dir que des de la Conselleria de Cultura també promouran actes relacionats amb el poeta.
La ultradreta, per tant, hauria d’acabar respectant, d’alguna manera, el llegat d’Estellés gràcies a la pressió de la societat civil, que també ha aconseguit que Felip VI, monarca espanyol, citara el poeta de Burjassot en l’entrega dels Premis Nacionals d’Investigació que es van celebrar la setmana passada a Gandia. La força d’Estellés és la de la seua qualitat poètica i la de tots aquells que, de manera altruista, han treballat per reivindicar-lo i han aconseguit, d’aquesta manera, que el poeta estiga en boca de tothom, que tothom n’acabe parlant bé –de manera honesta o forçada– i que el centenari es puga celebrar com toca, malgrat les hostilitats plantejades per PP i Vox des del primer moment contra Estellés i contra tot el que tinga a veure amb el valencià, el nostre català.
