Si el moviment feminista o el feminisme social té com a objectiu eliminar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de les dones respecte als homes, per molt que el president Carlos Mazón presumira, durant el debat d’investidura, d’atorgar la Conselleria d’Igualtat a la Vicepresidència del Consell que ell mateix presideix, és evident que el seu partit no creu, ni de bon tros, en la igualtat ni en res que se li semble.
Per a comprovar-ho només cal mirar la trajectòria del PP en aquesta matèria, allunyat de les manifestacions del 8-M –com també ho estava del matrimoni homosexual o abans, fins i tot, del divorci– fins que no li va quedar més remei que sumar-se’n. Tot i que la història i la tradició no és l’únic element que delata el PP, tal com s’ha vist aquests dies.
Recentment, l’alcaldessa de València, María José Catalá, ha permès que València Activa esborre dels seus estatuts, a proposta de Vox, l’objectiu d’aconseguir la igualtat de les dones dins del món laboral. Al seu torn, a València no ha prosperat cap moció per reivindicar el 8-M, fet que els regidors ultradretans, responsables d’aquest fracàs, han celebrat amb un vídeo cantant una cançó de Manolo Escobar al costat d’un home disfressat de torero. És difícil ser més ridícul i més caspós alhora. I més antifeminista.
El PP, tot i així, intenta desmarcar-se del relat de Vox en aquesta matèria, però en el fons li és intrínsec. Si per a Mazón, per a Catalá i companyia la igualtat fora una prioritat ho demostrarien no amb paraules, sinó amb fets, i els fets els delaten cada dia, i més encara quan s’apropen dates com la del 8-M i són incapaços de pactar mocions amb els grups municipals d’esquerres en molts ajuntaments per a deixar la ultradreta a soles en aquesta batalla masclista, negacionista i involucionista.
No es tracta d’excloure el PP o la dreta civilitzada –que tant costa de veure al País Valencià– d’una lluita tan seriosa i fonamental com la del feminisme. Del que es tracta és, senzillament, de fer entendre que el 8-M no pot servir-li al PP com un rentat de cara a través de la comparació senzilla amb Vox. La ultradreta autoafirmada sempre serà menys civilitzada que el PP, i la dreta pretesament moderada té l’obligació de trencar relacions amb aquells que reneguen del feminisme, de la igualtat i, en definitiva, dels drets socials.
Mentre el PP, amb aquestes actituds oportunistes, siga percebut com un partit que aposta de veritat per la igualtat, la lluita per aquest objectiu retrocedirà. És així de simple, i és aquest el motiu pel qual cal evidenciar aquesta obvietat visible per als qui porten anys o dècades en aquesta lluita, però no tan detectable entre aquells i aquelles, que no són pocs ni poques, que amb Vox en escena entenen que el PP és un partit de centre. I no ho és ni ho ha sigut mai, per desgràcia.
