Nosaltres ens hem fixat en dos fets que sobten pel seu tarannà retrògrad i intolerant. Un és la declaració del ministre espanyol Jorge Fernández Díaz, qui preguntat per les famoses devolucions en calent dels immigrants que vénen a intentar dur una vida millor que la que tenen als seus països, declara: “Si em donen la direcció on traslladar a aquesta pobra gent i garanteixen la seua manutenció i treball els els enviem de seguida”. A més, i no content amb el ridícul exhibit, culmina orgullosament dient “hi ha molta hipocresia”. Si som conscients que aquesta és la reacció d’un ministre del govern d’un Estat que forma part de la UE, d’un Estat que mai arriba a l’índex d’ajuda per als països que no es poden desenvolupar per la pressió occidental i d’un Estat que a més va sotmetre durant molt de temps els territoris d’on provenen bona part d’eixes persones, entendrem quin tipus d’Estat gestiona el futur i els interessos del País Valencià.
L’altre fet, però, encara és molt més greu perquè no és una reacció individual sinó una imposició col·lectiva, consensuada (o imposada) per l’executiva del Partit Popular i aprovada per la majoria absoluta de què disposen al Parlament espanyol, però amb el rebuig unànime dels partits de l’oposició. Parlem de l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com ‘La Llei Mordassa’, una cacicada més d’un Estat que evoca sense cap tipus de vergonya el seu referent més proper, que no és altre que la dictadura franquista. Amb aquesta llei, el PP retalla també en llibertat, ja que veta l’ús d’espais públics per a fer ús del lliure dret de manifestació del poble, un autèntic estat policial creat per a suposadament protegir la ciutadania, però que només és un pas més cap a la creació d’un govern absolutista que vol controlar fins i tot les opinions i l’exercici de la llibertat del poble.
És una llei creada contra els ciutadans, que dóna una protecció especial a les forces de l’Estat (a les quals no es podrà ni gravar) una llei que controlarà els crits contra els símbols espanyols, una llei que transforma en sancions administratives el que abans es considerava com a falta, i que el ministre de l’Interior, el ja esmentat Jorge Fernández Díaz, ha defensat dient que intentarà protegir les manifestacions amb el control dels violents. Sabent a qui consideren ells violents, i el tracte de favor que donen institucions populars als grups d’ultradreta, ja sabem com seran les properes manifestacions al nostre país: pa per als feixistes, pal per als manifestants.
La conclusió a dit desgavell no ha de ser altra que fer veure a tothom a quin tipus d’Estat ens obliguen a pertànyer. Els valencians hem ocupat els carrers sempre amb una actitud festiva, combativa això sí, però mai violenta. Als carrers es demana allò que el poble necessita, es demana allò que el poble somia, mentre fem servir un espai públic que ens pertany, que paguem i que volem fer servir per reivindicar els nostres drets. No perdem de vista tampoc que a l’empara de governs absolutistes i de dictadures repressives ha crescut històricament la corrupció, i és evident que tota aquesta polèmica desvia l’atenció mentre ens continuen robant. Hui, el País Valencià té una raó més per a demanar ser lliure i sobirà. De raons i il·lusió ens en sobren, ara toca convéncer el poble que a Espanya no hi pintem res.
