La malament anomenada proposta de llei de «llibertat educativa» que han plantejat PP i Vox i que aprovaran amb la seua majoria a les Corts Valencianes no només evidencia allò que tothom sap: el seu odi i menyspreu cap al valencià. Aquesta llei, a més, té algun paral·lelisme amb allò que en el seu dia van plantejar Compromís i PSPV, concretament durant l’última etapa de l’anterior legislatura, ja amb Raquel Tamarit com a consellera d’Educació.
En aquell moment Tamarit va escenificar, conjuntament amb la consellera de Justícia Gabriela Bravo, l’acord per a atorgar el nivell C1 de valencià a l’alumnat de Batxillerat que obtinguera un mínim de set de nota mitjana en l’assignatura lingüística. També acreditava amb un B1 els que aprovaren l’assignatura i superaren l’ESO i un B2 als que feren el mateix durant el Batxillerat. Aquell anunci, que finalment no es va convertir en llei a les acaballes de la legislatura, va ser durament criticat pels sindicats i per les entitats lingüístiques.
Com seria de criticable aquella proposta que ara, PP i Vox, amb la llei de «llibertat educativa», proposa més o menys el mateix en aquest aspecte: el certificat B2 a l’alumnat que supere l’assignatura de valencià al Batxillerat i el C1 per als que tinguen un set o nota superior de mitjana.
La majoria de les entitats tenen molt clar ara i ho tenien abans que aquesta proposta és un autèntic desgavell i una falta de respecte a l’idioma totalment esperable pels governants actuals, però no pels anteriors. Atorgar la competència lingüística en aquestes condicions, passant per damunt de les institucions realment acreditades, de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i fent-ne responsables els professors de Batxiller és, com a mínim, un atreviment inesperat. Sobretot per la manca de consens a l’hora de proposar-lo i, perquè com diuen les universitats d’Alacant i de València en un comunicat recent, «la proposta obvia l’exposició de l’alumnat en assignatures no lingüístiques, ja que només una exposició elevada del 50% o més de les hores lectives garanteix la competència lingüística efectiva en un context de minorització».
El problema, el pecat, és molt evident, i és que Compromís, sense atendre les exigències d’algunes de les entitats lingüístiques i sindicats, va deixar oberta temeràriament la porta a PP i Vox a fer aquests tipus de plantejaments. Davant les crítiques, la dreta i la ultradreta, sempre podran dir que «al remat, aquesta proposta era vostra i tampoc no la van voler consensuar», encara que ara sí que siguen les úniques responsables d’aquesta nova agressió lingüística. La lliçó per al futur és legislar amb valentia i determinació a favor de la llengua en el sistema educatiu sense cap pas enrere, no deixar cap buit jurídic i enfortir la legislació de forma que, si tornen a governar la dreta i l’extrema dreta, hagen de tardar anys en desmuntar-la.
